Resultats de la cerca

Situació Capçalera exterior de l’església, totalment arruïnada, que presidia el veïnat del Portell, ara despoblat del tot A Bramon Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu de Basset o Sant Bartomeu del Portell es troben a l’antic veïnat de Portell, d’unes quantes masies escampades, actualment totes abandonades El paratge és al sud-est de la vila de Crespià, des de la qual hi ha poc més d’1 km És un extens planell, en bona part rocallós, de 205 m d’altitud màxima, vora la riba esquerra del Fluvià Pels costats de ponent i, en part, de tramuntana i migdia, és limitat per alterosos…

Situació Un aspecte de la façana de llevant, amb la porta situada a uns 6 m del nivell del sòl J M Melció Les restes del castell de Montpalau es troben damunt un petit pla que hi ha al cim d’un turó que s’aixeca uns 150 m per damunt de la plana dels rius Fluvià i Llierca Mapa 257M781 Situació 31TDG678729 De Sant Jaume de Llierca surt una pista que porta fins a la Miana i deixa molt a prop del castell Aquesta carretera de terra surt del poble mateix venint d’Olot, seguint l’antiga carretera, cal agafar un carrer a mà dreta A la sortida de Sant Jaume, cal seguir el camí de l’esquerra, que…

Situació i presentació El municipi de SantPere Sallavinera, de 22,02 km 2 , és situat al N de la comarca, al límit amb el Solsonès i el Bages Limita amb els municipis anoiencs dels Prats de Rei i de Calaf S i Calonge de Segarra W Al N confronta amb la Molsosa Solsonès, al NE amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Aguilar de Segarra, els dos últims del Bages El terme s’estén pel vessant S del turó de Boixadors 863 m, altitud màxima del municipi coronada pel castell de Boixadors, el centre jurisdiccional del terme, per una plana típicament segarrenca, a l’…

Situació Vista general del mas de Vallbona, on es veu integrada entre les edificacions, una torre de l’antic recinte fortificat ECSA - E Carreras L’antic monestir cistercenc de Vallbona és situat al sector més muntanyós del terme, al centre de la petita vall del seu nom Les restes del monestir han estat reutilitzades, en gran part, com a dependències del mas de Vallbona Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 45,6” N - Long 3° 2’ 58,8” E Per a arribar a Vallbona cal situar-se a la carretera N-114, just abans d’arribar a la vila de Cotlliure, i agafar a la dreta la carretera D-86 que mena vers…

L’estany petit de Juclà, a la capçalera de la vall del mateix nom, presidit pel pic d’Escobes Ernest Costa Les valls d’Andorra 15, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Principat d’Andorra és situat al bell mig dels Pirineus axials De 468 km 2 d’extensió, és integrat per la conca del riu Valira, encara que el sector més baix d’aquesta pertany a la comarca de l’Alt Urgell A l’alçada de les Escaldes la vall de la Gran Valira es parteix en dues, les quals són recorregudes pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient i al seu torn subdividides en diferents valls…

Situació El paratge de la Selva de Sant Romà —dit popularment a la contrada, per deformació, “Sant Arromà"— és a migdia de la població de la Selva de Mar, format per una vall molt envoltada per la muntanya, entre el coll de Sant Genís a migdia i el Mirall i el coll del Molí, a tramuntana, a l’alta conca de la riera de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG157853 Un camí porta als paratges de Sant Romà, al mas Buscató que és al centre de la vall, des de la Selva de Mar pel collet del Molí Aquest mas és a 1 km aproximadament del poble Història La selva o mata de Sant Romà és un lloc esmentat…

El període que va del 1955 al 1961-62 inclou els Salons de Maig impulsats per l’Associació d’Artistes Actuals, els intents per organitzar un Museu d’art contemporani a Barcelona a la Cúpula del Coliseum, els grups d’abstractes Zerofigura, Cicle d’art d’avui, Cogul i les escoles d’art FAD, 1960 Elisava, 1963 Eina, 1967 El ressò de Dau al Set es trobava encara en l’obra de Francesc Garcia Vilella, Joan Brotat Barcelona, 1923, Josep Guinovart Barcelona, 1927, i Armand Cardona Torrandell Barcelona, 1928 entre d’altres Ramon Rogent 1920-1968 va tenir un gran i efímer pes al seu taller es van…

Situació i presentació El municipi de Vilanant, d’una extensió de 16,88 km 2 , és a ponent de la ciutat de Figueres, al sector accidentat per les serres, de no gaire elevació, que formen els darrers contraforts pirinencs la serra de l’Illa 252 m, a septentrió, al límit amb els municipis de Cistella, Terrades i Llers, i la serra de Coll de Jou 179 m a ponent, divisòria amb Cistella És drenat, a l’extrem meridional, pel Manol, en part límit amb Navata, i al NE pel Rissec, el seu afluent La part meridional del terme, entre ambdós rius, és la menys accidentada, i hom hi pot dedicar al conreu…

Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, al límit amb les terres septentrionals del Vallès Oriental Limita a l’W amb l’enclavament de Seva, al NW amb Balenyà, al N amb Seva, a l’E amb Viladrau, i al SW, al SE i al S amb els termes d'Aiguafreda, Montseny iTagamanent, respectivament, els dos del Vallès Oriental És un municipi força muntanyós, sobretot el sector que limita amb les terres del terme de Montseny, ja que s’integren dins el Parc Natural del Montseny Així, les terres meridionals arriben a assolir altituds importants, com a la Creu de Matagalls 1 697 m, que fa de…

Situació Les ruïnes d’un edifici antic es troben al replà situat al vessant meridional del puig Alt a la carena que divideix les valls de Montjoi i de Jóncols, vora el vessant d’aquesta darrera, al paratge anomenat també Rocaplana, a llevant de les fonts del mateix nom Mapa 259M781 Situació 31TEG190798 Hom hi pot arribar pel camí del coll de les Forques, que va des de la carretera de la base militar del Pení —que s’inicia a la de Roses a Cadaqués, al coll del Bombo— fins a la carretera de Roses a Cadaqués per Montjoi Per aquesta darrera pista, el camí esmentat es troba a mà esquerra, passat…