Resultats de la cerca
Es mostren 2144 resultats
Boí

Vista del poble de Boí
© Fototeca.cat
Poble
Poble (boinesos; 1 282 m) del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
Després de confluir la Noguera de Tor amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra de la primera, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí amb un salt de 187 m, prop del poble de Barruera la potència installada és de 21 600 kW/A, i la producció mitjana anual, de 85 104 000 kWh Boí és un centre turístic L’església de Sant Joan, romànica, del s XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus, amb coberta de fusta substituïda per una volta que alterà la primitiva estructura només conserva un dels tres absis el campanar és de planta quadrada Contenia una…
realitat virtual
Electrònica i informàtica
Qualsevol tipus de món virtual representat per un ordinador, fins i tot si consta només d’informació textual o de gràfics molt primaris.
escala
Cartografia
Relació constant que hi ha entre una distància mesurada sobre un mapa o plànol i la distància corresponent mesurada sobre el terreny representat.
Generalment es representa mitjançant una fracció Així, una escala 1100 000 significa que una distància de 100 m sobre el terreny equival en el mapa a una distància d’1 mm Es comprèn que com més gran sigui l’escala, és a dir, com més petit sigui el denominador, els accidents representats sobre el mapa hi seran indicats amb un detall més gran En mapes i gràfics l’escala pot ésser numèrica o gràfica la numèrica expressa la relació en forma de trencat i la gràfica la representa mitjançant una línia graduada L’elecció d’escala és feta en funció de la utilització del mapa els mapes escolars i…
comú
Dret administratiu
Conjunt de veïns d’un terme, parròquia, vila, ciutat, etc, representat per uns magistrats i un consell de veïns, anomenat consell de comú
.
Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, era anomenat també comuna i universitat modernament, municipi al Rosselló i als altres territoris incorporats a França el 1659 s’ha mantingut la forma comuna , per influència del nom francès oficial Només a Andorra s’ha mantingut, al costat de parròquia, la forma comú
Sant Esteve de Gavàs (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Esteve és situada al petit nucli de Gavàs, al peu de la serra de Camprime, al nord-est d’Unarre i a una altitud de 1 390 m MLIR Mapa 34-9182 Situació 31TCH494229 Història El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 —quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum a les persones d’Isarn Dat i la seva muller Balla, d’aquest lloc—, formava part de la Vall d’Àneu, i, per tant, estava sotmès als seus privilegis i a la seva peculiar organització eclesiàstica Malauradament, no es disposa de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de…
roda
Música
Mecanisme d’excitació sonora d’alguns instruments de corda consistent en una peça circular que, en ser posada en moviment per l’instrumentista, frega d’una forma contínua les cordes posant-les en vibració.
S’inventà a l’Edat Mitjana, pocs segles més tard de la introducció de l’arquet a Occident per les cultures islàmiques En molts instruments proveïts d’aquest mecanisme, mentre la roda -accionada per una maneta- frega una o més cordes, un teclat selecciona les notes de la melodia que emetrà la corda que canta La primera notícia certa sobre aquesta mena de mecanisme és proporcionada per l' organistrum , instrument totalment desenvolupat ja al segle XII, representat al Pòrtic de la Glòria a Santiago de Compostella Es…
el Tura
Santuari
Santuari marià (Santa Maria del Tura) situat dins la ciutat d’Olot (Garrotxa).
Des del 872 existia ja al seu actual emplaçament una església de Santa Maria que es trobava sota el domini de Sant Aniol d’Aguges i que, tot i que no fou mai la parroquial del lloc que era Sant Esteve, situada en un puig veí, aglutinà des de molt antic un nucli de poblament, que s’anomenà la vila vella i que des del 1221 fou voltada de muralles El domini del lloc passà a Ripoll des del 1097 L’església de Santa Maria fou reedificada al pas del s XI al XII, sofrí molt en els terratrèmols del 1427 i fou reedificada poc abans del 1636 El temple actual fou construït entre el 1737 i el…
persona divina
Cristianisme
En el dogma de la Trinitat, cadascuna de les maneres com Déu es manifesta, a la creació i, més particularment, a l’home, s’hi relaciona i s’hi autocomunica, i que correspon a la pròpia realitat intradivina per tal com és aquesta, en ella mateixa, la que es revela i es lliura en l’economia de la salvació.
Traducció més aviat del mot grec prósopon i no del d' hypóstasis , bé que hom parla generalment de les hipòstasis divines, i en contraposició a l’única natura o ousía de Déu, el terme de persona com també el de natura és emprat en relació amb la Trinitat encara més analògicament que no ho és en la cristologia, per tal com no significa en Déu cap triplicitat d’individus ni de consciències o de voluntats, que són úniques, sinó solament el contrast interrelatiu que la realitat divina manté en ella mateixa com a misteri absolutament transcendent Déu Pare , com a paraula d’amor i de lliurament d’…
qüestió
Filosofia
Cristianisme
En l’escolàstica, cadascuna de les exposicions, orals o escrites, que integraven un curs o les diverses parts d’un tractat sistemàtic (com és ara la Summa theologica de Tomàs d’Aquino).
Simple ampliació, inicialment, de la lliçó lectio , o lectura glossada d’un text —sovint completat per frases explicatives, o litterae , o àdhuc per comentaris més amplis, o sententiae —, i establerta posteriorment com a gènere independent quaestio , la qüestió restava determinada, en la seva modalitat oral, com a resultat de la disputació prèvia disputatio pel que fa a l’escolàstica posterior i, sobretot, a la neoscolàstica, aquesta determinació de la qüestió, establerta sovint d’antuvi, ha estat també denominada estat de la qüestió status quaestionis La relació entre…
dibuix industrial
Educació
Tecnologia
Sistema de representació emprat en la indústria per a representar ginys mecànics, instal·lacions, processos, etc.
L’objecte és representat sobre el paper per mitjà de vistes de planta i de diversos alçats eventualment hom empra la perspectiva El dibuix és esquematitzat, i hom hi inclou, per simplificar-lo, símbols gràfics, acotacions i detalls ampliats, gairebé sempre seguint normes de dibuix DIN, ISO, UNE, etc Hom treballa generalment, a escales de relacions més properes a la unitat que en els plans topogràfics 12, 14, 21, etc Efectuar un dibuix tècnic suposa una fase prèvia de croquis a mà alçada, amb llapis i sobre paper bast, i una posterior realització en net, sobre paper vegetal i en tinta En…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina