Resultats de la cerca
Es mostren 841 resultats
assemblea de Weimar
Història
Assemblea constituent alemanya que es reuní del 6 de febrer de 1919 al 21 de maig de 1920, de primer a Weimar i després a Berlín.
Els socialdemòcrates hi tenien la majoria relativa, seguits dels catòlics i dels demòcrates Acceptà el tractat de Versalles 22 de juny de 1919 i aprovà una constitució 2 d’agost de 1919, que instaurà la república de Weimar , federal, parlamentària i democràtica, el primer president de la qual fou FEbert
Raixa
Possessió situada al municipi de Bunyola (Mallorca).
D’origen musulmà, Jaume I la donà al comte Ponç IV d’Empúries, i després de passar per diverses mans passà a les dels Despuig el 1620 El cardenal Antoni Despuig i Dameto hi reuní un bon conjunt de peces arqueològiques trobades a la seva finca italiana d’Arriccia o adquirides amb afany de colleccionisme làpides, estàtues, columnes, etc, així com importants pintures, colleccions amb les quals a partir de 1796 creà un museu privat a Raixa La casa, típica construcció mallorquina a l’entorn d’una clastra, té un cert aire italianitzant a causa de la reforma promoguda pel cardenal seguint el gust de…
Bartomeu Guasp i Gelabert
Historiografia catalana
Historiador, poeta i eclesiàstic.
Ordenat de prevere el 1920, aviat s’interessà per la poesia, n’escriví diversos reculls i també obtingué algun premi La seva obra poètica s’adscriu a la tradició de l’Escola Mallorquina i mostra especial atenció pels temes religiosos i paisatgístics Pel que fa a la seva tasca com a investigador, fou un estudiós de l’eremitisme mallorquí, sobre el qual reuní abundant documentació També realitzà diversos estudis sobre la història local d’Alaró Entre les seves publicacions sobresurten Una flor del desierto ermitaño Juan de la Concepción, Mir y Vallés, natural de Alaró 1942, Nuestra Señora del…
Víctor Espinós i Moltó
Música
Compositor, musicòleg i crític musical valencià.
Vida Estudià piano, harmonia i composició al Conservatori de Música de Madrid, estudis que compaginà amb la carrera de dret El 1919 creà la Biblioteca Musical Circulante de Madrid, amb la finalitat de realitzar un servei de préstec de llibres i instruments als estudiants de música que no tinguessin prou recursos econòmics, i també fou l’artífex del Museo Instrumental de Madrid Feu de crític musical en diferents diaris de la ciutat, com ara "La Época", "ABC", "Ya" i "El Debate" Com a compositor escriví música per a piano, actes sacramentals i unes obres escèniques que ell anomenà retablos , on…
Hic Digitur Dei
Cinematografia
Pel·lícula del 1976-1977; ficció de 85 min., dirigida per Antoni Martí i Gich.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ AMartí Barcelona GUIÓ Roser Fradera, Quim Monzó FOTOGRAFIA Ivo Antonov color, normal MUNTATGE AMartí MÚSICA Quim Sota INTERPRETACIÓ Rosa Novell Llumeta, Pep Maur Serra promès, Joan Fernández el cabdill, Xabier Elorriaga el marquès, Alfred Lucchetti pare de Llumeta, Maruja Torres prostituta, Pepa López prostituta, Montserrat Carulla, Miquel Cors, Nadala Batiste Sinopsi La Llumeta viu amb el seu pare, malalt de tuberculosi, i està enamorada del carter Troba feina a la Casa Gran, on viu diverses aventures esbojarrades i surrealistes El promès,…
Enric IV
Història
Emperador romanogermànic (1056-1105), rei de Germània (1053) i d’Itàlia (1081).
Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les Investidures…
Joan Antoni de Güell i López
Història
Política
Polític.
Es llicencià en dret Segon comte de Güell 1918, gran d’Espanya 1927, tercer marquès de Comillas 1926 i comte de San Pedro de Ruiseñada 1916 Fill gran i hereu d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1928 i alcalde de Barcelona 1930-31 Essent president de la Companyia Transatlàntica, feu installar una factoria a Río de Oro…
Oleguer Junyent i Sans
Escenografia d'Oleguer Junyent i Sans per a El capvespre dels déus, de Richard Wagner
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf, germà de Sebastià Junyent.
Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts i de notes…
Die Brücke
Nom amb el qual s’autodesignaren, en constituir-se grup a Dresden, el 1905, els artistes alemanys Ernst Ludwig Kirchner (de qui sortí la iniciativa de la creació del grup), Fritz Bleyl, Erich Heckel i Karl Schmidt-Rottluff.
Emil Nolde i Max Pechstein s’hi adheriren el 1906, bé que el primer per un temps molt breu El 1907 s’hi adherí l’holandès Kees van Dongen, i el 1910 ho féu Otto Müller En formaren part, també, el suís Cuno Amiet i el finlandès Axel Gallén-Kallela Inicialment reuní aquests artistes en grup una actitud antiimpressionista que defugia el decorativisme i la sensibilitat del goig sensible per tal d’enfrontar-se amb la natura des d’un angle crític que hi projectava, mitjançant la deformació expressiva, la reacció dramaticosubjectiva de l’artista D’ací que calgui veure en aquest grup la primera…
la Sorbona
Establiment públic d’ensenyament superior de París.
El centre acull l’École des Chartes 1821 i, des del 1968, és seu de les universitats París I Panthéon-Sorbonne, París III Sorbonne nouvelle i París IV Paris-Sorbonne Fundat el 1257 per Robert de Sorbon , en els seus inicis era un simple collegi o pensionat per als mestres i estudiants pobres en el qual s’ensenyava teologia, que meresqué l’aprovació pontifícia els anys 1259, 1263 i 1268 Adquirí ràpidament una gran influència, reuní una rica biblioteca i contribuí al renovament de la teologia escolàstica Hi ensenyaren Guillem de Saint-Amour, Enric de Gant i Pere d’Ailly Acollí els primers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina