Resultats de la cerca

El sector de la serra, molt rost, ocupa una part del vessant interior de la dita serra, el de solell, mentre que la baga correspon a Escorca, en el vessant de Tramuntana que inclou la carena mestra la del puig de Massanella El límit entre Selva i Escorca correspon a una segona carena, que va de sa Fita 905 m alt, al SW, fins a la serra des Pas d’En Bisquerra 600 m alt, al NE, culminant a 1088 m serra de Darrere Aquest sector més alt és cobert, on s’ha pogut formar un tou de sòl, de brolla, alzinar de 900 m en avall i pineda Cap als 600 m un replà el separa de la serra de Davant,…

El topònim Cerdanyola apareix ja al segle X, abans de la invasió d’Almansor, el 956, i es troba documentat al llarg de tot aquest segle, els anys 975, 984, 985 i 986 Quant al castell, sembla que adquirí el nom de l’església de Sant Marçal, situada en aquest indret i documentada el 1042 Segons F Duran i Cañameras el castell hauria estat edificat ja al segle XI, que el monestir de Sant Cugat el vengué al comte de Barcelona Amb tot, el castell no és conegut fins al segle XII sota el domini dels Montcada Segons el mateix autor, el castell de Cerdanyola devia ser una fortalesa més de les que el…

Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat a La Revista Blanca 1923-36, i donà un especial relleu a la temàtica feminista cal destacar la sèrie d’articles La mujer, problema del hombre , 1926-27 així mateix publicà unes primeres novelles, de gran èxit en els medis llibertaris La Victoria , 1925 El hijo de Clara , 1927 La indomable , 1928 Tres vidas de mujer , 1937, i moltes novelletes en les colleccions de “La Novela Ideal” 1925-37 i “La Novela Libre” 1929-37 No tingué una activitat pública…

Vida Estudià música a Moscou amb R Glière, i posteriorment entrà al Conservatori de Sant Petersburg, on tingué com a professors I Kryžanovskij teoria, A L’adov composició i N Rimskij-Korsakov instrumentació En tornar del front, el 1917 s’establí a Moscou i, des del 1921, hi impartí classes al conservatori, on era catedràtic de composició Fou un dels organitzadors del Collectiu de Compositors 1919-23 Del 1940 al 1947 treballà de redactor en la revista Sovetskaja muzyka  i també exercí la crítica musical en diverses publicacions Fou un gran amic de S Prokof’ev, l’opinió del qual tenia molt en…

Situació Aspecte de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons F Junyent-A Mazcuñan L’església és adossada al mas Figuera, casal situat al vessant sud de la serra de Castelltallat i a la banda meridional del terme Long 1°41’09” -Lat 41°48’35” Del quilòmetre 11,7 de la carretera de Callús a Castelltallat arrenca, a mà esquerra, una pista forestal en bon estat que, amb un recorregut breu, mena al mas Figuera, al qual és adossada la capella i on cal demanar la clau FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Figuera No creiem…

Situació Aspecte exterior de l’església amb la façana de ponent, on hi ha la porta d’entrada i tres obertures F Junyent-A Mazcuñan Aquesta petita capella es dreça al jardí del monestir de Montserrat Per a poder-la visitar cal demanar-ho a la recepció del cenobi Història Aquesta església es trobava dins l’antic hipotètic terme de Montserrat, propera a Santa Maria En un principi degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, i després degué mantenir-se com a capella eremítica Aviat fou donada al monestir de Santa Maria de Ripoll, que la vinculà al priorat i després monestir de Santa Maria…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església s’erigeix dins el clos del cementiri, prop de la masia de Can Font, a la banda nord-occidental del terme Long 1°48’04” - Lat 41°38’20” Per anar-hi hom pot agafar la carretera de Castellbell a Marganell Poc després del quilòmetre 6, hi ha una pista, a mà esquerra, amb una indicació que diu “Casalot”, la qual amb poca estona porta a les ruïnes de l’església També s’hi pot anar per la carretera de Can Maçana on, venint de Manresa, a mà esquerra, es troba el trencall que mena a…

Situació Aquesta església corona un turó que es dreça prop del mas Vila-ramó en un indret conegut per la Vall, a la banda nord-oriental del terme Long 1°55’49” - Lat 41°56’52” S’hi va per la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès En arribar al quilòmetre 11,7 de l’esmentada carretera, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una pista que, passant per Sant Bartomeu, mena al fossar de Vila-ramó, prop del qual s’alça l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gaià, a la vall del Vila-ramó La seva funció anà descendint de parròquia a sufragània…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn L’edifici té l’absis ensorrat i substituït per un cos de construcció moderna F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Andreu és situada dalt un petit pujol que emergeix del vessant meridional de la serra de Vilagaià, molt a prop del mas Genescar, a la banda sud-occidental del terme Long 1°55’44” - Lat 41°54’52” Per visitar aquesta capella cal dirigir-se a Navàs, on cal emprendre la carretera que porta a Prats de Lluçanès Poc abans d’arribar al quilòmetre 4 cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir una pista que, amb poca…

Situació Vista de l’interior de l’església amb els murs esbiaixats i decorats rústicament l’edifici es manté sencer però sense culte J Recarens L’església és situada en un agregat del municipi d’Amer, dalt d’un turó, sobre la carretera que va del Pasteral al pantà de Susqueda, davant mateix de la central elèctrica de l’esmentat pantà, però a l’altre costat de riu i de carretera Mapa L38-13333 Situació 31TDG654485 JRR Història Aquesta esglesiola, vinculada a les possessions del monestir de Santa Maria d’Amer, fou inicialment dedicada a sant Julià així apareix en la primera menció, l’any 949,…