Situació
Vista exterior de l’església des del costat de migjorn. L’edifici té l’absis ensorrat i substituït per un cos de construcció moderna.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església de Sant Andreu és situada dalt un petit pujol que emergeix del vessant meridional de la serra de Vilagaià, molt a prop del mas Genescar, a la banda sud-occidental del terme. Long. 1°55’44” - Lat. 41°54’52”.
Per visitar aquesta capella cal dirigir-se a Navàs, on cal emprendre la carretera que porta a Prats de Lluçanès. Poc abans d’arribar al quilòmetre 4 cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir una pista que, amb poca estona, mena al mas Genescar, prop del qual es dreça la capella i on hi ha les claus. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gaià. No degué passar de capella rural.
L’església és totalment orfe de referències documentals durant l’edat mitjana, tot i que l’edifici doni fe de la seva existència. La primera notícia que hem trobat correspon a la visita que el bisbe Pasqual de Vic feu el 1685 a la parròquia de Santa Maria de Gaià, en la qual deixà constància que entre les capelles dependents de la parroquial hi havia la de Sant Andreu prop del mas Genescar. El temple primitiu sofrí diverses transformacions en època incerta que l’han deformat. (ABC)
Església
L’edifici és una obra romànica bastida en època tardana, però que amb el transcurs del temps, ha sofert diverses modificacions, de les quals la més patent ha estat la supressió de l’absis que encapçalava la nau a la banda de llevant, del qual, tanmateix, encara resten alguns fragments corresponents als basaments.
Actualment, doncs, la capella és formada per una sola nau coberta amb una volta de mig punt que arrenca d’una simple cornisa. Els seus paraments interns han estat enguixats i hom hi construí modernament un arc de forma ogival disposat a manera d’arc toral.
El portal primitiu, ara tapiat, s’obria al mur de ponent, a la part superior del qual s’obre una finestra en forma de creu llatina. Al mur de migjorn hi ha un altre portal obrat posteriorment i que, com el primitiu, té un arc de mig punt fet amb dovelles.
A l’indret on abans hi havia hagut l’absis, és a dir, a la banda de llevant, hom allargassà lleugerament la nau, sense que aquesta excedís, però, l’hemicicle ocupat per la capçalera derruïda. Aquesta nova porció es diferencia fàcilment de l’obra original perquè els seus murs tenen menys gruixària, tret que origina un graó entre ambdós murs, de tal manera que el fragment afegit sembla introduir-se dins la nau primitiva.
L’espadanya situada inicialment al cimal del mur de ponent, fou desplaçada i actualment corona el mur afegit a sol ixent, bé que aquest cloquer no correspon pas a l’obra original.
L’aparell ha estat fet amb grossos blocs de pedra que es disposen ordenadament, els quals han estat ben tallats i polits posteriorment.
L’estat de conservació de l’edifici és força precari, ja que és solcat per dues esquerdes que posen en perill la seva integritat. Per altra banda cal dir que els seus paraments són utilitzats com a pallissa. (FJM-AMB)