Resultats de la cerca

Els seus treballs abracen des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, principalment l’edat del bronze i la cultura ibèrica Estudià magisteri i fou destinat el 1934 a Begís on començà aleshores la seva recerca arqueològica i la collaboració amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València Dins d’aquesta institució, des de la dècada del 1940, realitzà les excavacions als poblats de l’edat del bronze de la Peña de la Dueña Teresa de Cofrents, Atalayuela Llosa del Bisbe, Puntal de Cambra Villar de l’Arquebisbe, Altico de la Hoya…

Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups d’alzines,…

Cursà els estudis i el professorat de belles arts a València 1919-25 Havent començat a destacar com a cartellista publicitari, féu la seva primera exposició a Madrid 1928 i inicià la seva collaboració gràfica en revistes 1929 Estudios , Taula de Lletres Valencianes , Cuadernos de Cultura , La República de les Lletres , Nostra Novella , Orto , Nueva Cultura , etc Membre del PCE des del 1931, participà en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris 1932, el manifest de la qual redactà 1933 Fundà la revista Nueva Cultura 1935-37 Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, fou un…

Llicenciat 1980 i doctorat 1986 per la  Universitat de València , on és professor des del 1983 i catedràtic d’història medieval Professor visitant a les universitats d’Oxford i París I, la seva recerca se centra en la història del País Valencià, sobretot del període medieval Entre els títols més destacats de la seva producció hi ha  Camperols del País Valencià  1982,  Història del País Valencià  1995,  Llibre d’ordenances i estatuts municipals de la ciutat de València segles XIII-XIV  2006,  El rei conqueridor Jaume I, entre la història i la llegenda  2007 i  Historia de las Españas  2015, i…

L’origen es remunta a la Caixa d’Estalvis de València , institució creditícia fundada el 1878, fruit d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Inicià l’activitat com a mont de pietat, caràcter que perdé a poc a poc Fins el 1931 no tingué obra beneficosocial pròpia, i moltes caixes menors valencianes s’hi fusionaren –Alzira 1940, Vila-real 1941, Alberic 1942, Xàtiva 1943 i Gandia 1945– A partir del 1939 installà sucursals fora de la província, a Vila-real Plana Baixa i a la província d’Albacete L’any 1989 absorbí la Caixa…

El Puigcampana, que tot i situat a prop de la mar ja assoleix els 1400 m d’altitud, és una de les muntanyes valencianes de més personalitat i de línies més airoses Martí Domínguez El massís del Puigcampana 212, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Puigcampana 1410 m, amb el seu germà Ponoig o Cap Gros 1181 m, domina per sobre Polop, la Nucia, l’Alfàs del Pi, Benidorm, Finestrat i Orxeta, i constitueix un indret inexpugnable on les fortíssimes costeres han impedit el desenvolupament de la febre urbanística L’alçària del Puigcampana, la més elevada…

Periodista de professió, treballà en el diari Mediterráneo de Castelló 1979-81, i posteriorment a Ràdio Popular i a Antena 3 Ràdio Fou diputat autonòmic i responsable de cultura a la Diputació de Castelló 1983 Dimití aquests càrrecs en ser nomenat responsable de cultura i educació de la comissió executiva del Partit Socialista del País Valencià  PSPV Des d’aquest any fou successivament reelegit regidor a l’Ajuntament de Morella, i el 1995 n’esdevingué alcalde, càrrec que també revalidà en les successives convocatòries municipals, i al qual renuncià el juny del 2012 Els anys 1986-95 formà part…

Vida i obra Director del Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València 1950-82, dugué a terme un treball investigador que abastà des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, especialment la cultura ibèrica i la seva epigrafia Des dels anys universitaris i com a alumne de Ll Pericot mantingué contactes i collaborà amb el SIP, que poc abans havia fundat I Ballester Llicenciat a la Universitat de València el 1934, s’incorporà a la Universitat de Madrid per fer el doctorat, la qual cosa li permeté entrar en relació amb H Obermaier i A…

Vida i obra Fou catedràtic de geografia Universitat d’Oviedo, 1955 Universitat de València, 1956-69 Universitat Autònoma de Madrid, 1969-2001 També fou membre de l’Institut JS Elcano CSIC, responsable/director d’ Estudios Geográficos i acadèmic de la RAH 1988 Com a deixeble de Manuel de Terán Álvarez, fou geògraf d’espectre integral, amb una formació humanística i històrica molt sòlida que li feu veure els fenòmens geogràfics amb una llarga perspectiva evolutiva en la tesi doctoral 1951, sobre la Serranía de Atienza, feu un ric tractament històric La seva ideologia liberal connectà amb els…

Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada…