Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
Les espores i el pol·len fòssils
El pollen de les fanerògames i les espores de les criptògames formen part del grup de microfòssils orgànics caracteritzats per la seva bona conservació en el sediment, gràcies a la resistència de la seva paret, en part formada per esporopollenina Una altra característica que els és comuna són les seves petites dimensions i la possibilitat d’ésser transportats pel vent a grans distàncies abans de sedimentar-se, cosa que permet que tinguin una àmplia dispersió És important el fet que posseeixen una estructura i una escultura externa característiques, ja que això permet d’atribuir-los a…
Breu història de les telecomunicacions
Comunicar a distància, un hàbit recent Els sistemes de comunicació a distància o de telecomunicacions formen part de la nostra vida quotidiana, del nostre univers de costums, fins al punt que sovint en fem ús sense ser-ne ben bé conscients Per fer-nos una idea de com l’ús de les diverses formes de telecomunicació s’ha convertit per a nosaltres en una pràctica habitual, podem fer una petita comprovació Tots som capaços de recordar —potser havent de fer algun esforç de memòria— les primeres cartes que vam escriure i que vam llegir o les primeres pellícules que vam veure al cinema Intentem…
Tessàlia
Divisió administrativa
Regió de Grècia que comprèn els actuals nomoí de Làrissa, Tríkala, Karditsa i Magnèsia.
La capital és Làrissa Situada al damunt de la Grècia Central, és gairebé totalment encerclada de muntanyes la serralada del Pindos a l’W i l’Olimp al N Té planes fèrtils les de Làrissa i Tríkala, i les comunicacions entre les diverses contrades són efectuades per mitjà de passos, el més important dels quals, el Mètsovon, s’obre camí a través del Pindos i la vall del Tempe El Peneu és el riu més important de la regió, que, climàticament, és pobra en precipitacions, la qual cosa determina els conreus cotó, tabac, oliveres, llegums i cítrics A l’E de Farsalos hi ha mines de cromit les indústries…
el Segura
El riu Segura prop d’Oriola
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La seva capçalera, molt muntanyosa, pot…
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial,…
Xest
Vista parcial de Xest
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa la part nord-oriental de la comarca, entre els alts de Roger 576 m alt, al límit amb els Serrans fins al pla de Quart, a la zona de transició vers el Camp de Túria i l’Horta El relleu és molt suau i ondulat, i només s’eleven alguns turons aïllats És drenat pel curs mitjà del riu de Xest L’àrea no conreada és mínima hi ha 6 400 ha de secà i 500 de regadiu de pou, que s’ha d’estendre sobre 600 ha més El secà, que ha estat tradicionalment la base de l’economia local, ha permès conreus arboris vinya 1 300 ha, oliveres, ametllers, arbrers fruiters i garrofers El regadiu es dedica a blat de…
la Corunya
Ajuntament de la Corunya
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Galícia.
És a la vora de la ria de la Corunya, a la península de Torre de Hércules, on se situà el nucli primitiu de la població Des de mitjan segle XIX la ciutat s’eixamplà per l’istme d’Orzán entorn de la platja de Riazor i de la costa de la badia on hi ha el port, formant el barri de Pescadería Al començament del segle XX tenia 43971 h i experimentà un ràpid creixement fins el 1960 Això s’explica pel paper capdavanter que té la ciutat en el conjunt de Galícia constitueix un gran centre d’immigració, moltes vegades de primer pas cap a l’emigració internacional La competència d’uns altres nuclis…
Karnak

Entrada del temple de Karnak
JoMV (CC BY 2.0)
Jaciment arqueològic
Complex arquitectònic bastit a Tebes (actual Luxor) en honor de la tríada tebana (Amon-Ra, Mut, la seva dona, i Khonsu, llur fill).
Segons les fonts, els seus orígens semblen datar del Primer Període Intermedi Del Regne Mitjà han estat trobats alguns elements arquitectònics d’acord amb els quals el temple d’Amon hauria tingut tres sales Les aportacions del Segon Període Intermedi semblen haver-se limitat, en canvi, a proveir-lo de material de culte Fou a partir del Regne Nou, i més concretament de la dinastia XVIII, que Karnak esdevingué el santuari més important d’Egipte a causa del pes polític i religiós d’Amon Des d’aleshores fins a l’època romana, cada sobirà hi féu la seva aportació Tal com avui es conserva, apareix…
mètode dels balanços
Economia
Dret
Sistema bàsic de la planificació socialista centralitzada.
Cal distingir dos tipus de balanç el balanç material, o pressupost material , en el qual hom tracta de preveure els recursos de què disposarà l’economia en un període determinat i els usos que podran tenir aquests recursos produïts Aquests recursos poden procedir dels estocs de períodes anteriors, de la producció corrent del període en qüestió i de les importacions llur utilització serà encaminada al consum del període, a la formació de nous estocs o d’equip productiu i a les exportacions Aquest tipus de balanç —com indica el seu nom— és expressat en unitats físiques quilograms, metres,…
fermentació

Esquema de les reaccions intermèdies que s’esdevenen en la fermentació alcohòlica (segons O. Meyerhof)
Bioquímica
Procés de transformació d’un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que s’esdevé amb despreniment de gasos o sense.
Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix substrat pot…