Resultats de la cerca
Es mostren 18634 resultats
coca

Branquillons de coca
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust de la família de les eritroxilàcies, d’1 a 3 m d’alçada, d’escorça blanquinosa, fulles el·líptiques semblants a les del taronger, flors groguenques i fruits drupacis.
Propi dels Andes bolivians i peruans, és conreat també per les fulles, que són estimulants i narcòtiques per la cocaïna que contenen Els inques veneraven la coca i la cremaven durant els sacrificis Els indis andins masteguen les fulles arrebossades de cendra o de calç quan han de fer esforços físics extraordinaris, com és ara llargues caminades o treballs ininterromputs a les mines Juntament amb nous de cola és la base d’algunes begudes carbòniques refrescants
pixacà

Pixacà
© Xevi Varela
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell més o menys convex, de color bistre, marró o bru ocraci, esquitxat d’esquames blanquinoses, i de cama blanca, amb la base bulbiforme, amb un anell membranós, penjant i fugaç, i amb una volva friable, sovint reduïda a una garlanda flocosa.
Es fa sobretot en boscs de coníferes sobre terreny silici És molt metzinós, però d’efectes no sempre mortals Es pot confondre amb la cua de cavall Amanita rubescens i la cua de cavall grossa Amanita spissa , d’aspecte molt semblant Es pot confondre també amb la pentinella Amanita vaginata en el cas d’exemplars vells, quan el pixacà pot haver perdut l’anell i les berrugues del barret i el marge d’aquest presenta un aspecte estriat
parlament
Política
Història
Dret constitucional
A la corona catalanoaragonesa, assemblea convocada pel rei, per tal de prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels estaments.
Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació
afibrinogenèmia
Patologia humana
Manca del fibrinogen o factor I de la coagulació sanguínia al plasma.
És una afecció hereditària de caràcter recessiu, i per tant la seva manifestació requereix que l’afectat sigui homozigòtic recessiu per a aquest caràcter El pronòstic és greu i molts malalts no viuen més enllà de la primera infantesa Provoca un trastorn de la coagulació, que generalment no es manifesta per hemorràgies espontànies, per la qual cosa no cal cap tractament profilàctic Quan es produeix alguna hemorràgia per traumatisme, ferida o intervenció, cal subministrar fibrinogen o crioprecipitat
acidosi
Patologia humana
Trastorn de l’equilibri acidobàsic de l’organisme, caracteritzat per l’increment absolut o relatiu d’anions.
Amb independència de la causa que l’origini, l’organisme posa inicialment en marxa diferents mecanismes abaixant principalment la concentració de CO 2 per tal de mantenir el pH orgànic per damunt de 7,36 i, aleshores, hom parla d’acidosi compensada Quan les causes que originen el trastorn es mantenen per damunt de la capacitat de compensació de l’organisme, el pH baixa per sota de 7,35 i hom parla, llavors, d’acidosi descompensada
ecdisona
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’unes trenta hormones esteroides que intervenen en el control del desenvolupament i la diferenciació cel·lular, la morfogènesi, l’ovogènesi i l’embriogènesi dels insectes, els aràcnids i els crustacis.
En els insectes participen en la muda de les larves i són les inductores de les mudes que transformen la crisàlide i l’imago en insecte adult són secretades per les glàndules del protòrax quan són estimulades per una hormona cerebral Estudis fets per Peter Karlson pels volts del 1961 provaren que les ecdisones activen determinats gens durant el període de desenvolupament Aquesta observació ha contribuït a la comprensió del mecanisme d’acció de les hormones esteroides
porfiroblast
Mineralogia i petrografia
Cristall gran i ben desenvolupat que es troba en roques metamòrfiques envoltat d’una matriu d’altres cristalls més petits.
La textura corresponent és anomenada porfiroblàstica Els porfiroblasts més comuns són aluminosilicats relativament densos, com el granat, l’estaurolita, la cianita o l’andalusita La seva formació es deu a fenòmens de nucleació durant la recristallització metamòrfica, sense la intervenció d’una fase líquida Els porfiroblasts tenen, freqüentment, petites inclusions d’altres minerals que poden, o no, ésser presents a la matriu que els envolta Quan presenten un gran nombre d’inclusions reben el nom de poikiloblasts
hidrocució
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per una pèrdua de la consciència deguda a una disminució sobtada de la irrigació sanguínia cerebral com a conseqüència de la immersió en aigua freda.
Es produeix quan una persona que ha estat exposada al sol, a elevada temperatura, es fica a l’aigua freda, especialment durant el període de la digestió —per la qual cosa sol ésser anomenada, per bé que impròpiament, tallament de digestió —, i que provoca un reflex generalitzat de vasoconstricció que determina una reducció de la irrigació cerebral capaç de provocar una pèrdua de consciència, amb el risc d’ofegament consegüent, atès que té lloc en un medi aquàtic
comptes anuals
Comptabilitat
Informació comptable i no comptable, elaborada anualment pel gestor d’una societat, per a assabentar, al qui ho demani, de l’evolució econòmica i financera d’aquesta.
Comprèn el balanç, el compte de pèrdues i guanys, i la memòria Els dos primers s’han d’estructurar d’acord amb el pla general de comptabilitat i han d’ésser verificats per auditors La memòria conté informacions complementàries criteris d’avaluació, deutes i garanties, empleats, quadre de finançament, vinculacions societàries, report de gestió quan no és exigit a part, com a l’Estat espanyol i perspectives Els comptes anuals han d’ésser dipositats en el registre mercantil
ustilaginals
Micologia
Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, constituït per fongs paràsits d’angiospermes.
Són autoics, i llur cicle biològic comença a la primavera, quan una clamidòspora, dicariòtica, forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat, productor de les basidiòspores esporidis Les basidiòspores o els micelis resultants s’uneixen i formen un miceli diploide, en el qual s’originen les clamidòspores ustilaginòspores , que són espores de resistència Algunes ustilaginals ataquen plantes de conreu, com les que produeixen el carbó