Resultats de la cerca

La primera notícia que es coneix del lloc de Peracalç correspon a un document datable entre el 1057 i el 1059, en què el comte de Pallars Sobirà Artau I i la seva muller Llúcia donaren al monestir de Santa Maria de Gerri la parròquia de Petracalce amb la seva església i els alous de Miró Borrell i Ramon Miró que tenien “ in ipso monte de Perella vel de Petracalci ” L’1 de juny de 1071, els marmessors de Ramon Miró —segurament el mateix Ramon Miró del document anterior— donaven a Santa Maria de la Seu els alous que el difunt tenia al terme del monte Perela , al terme del castell…

La capella de Sant Fruitós ja existia a mitjan segle XI, fet esmentat en un document de l’any 1048 pel qual el levita Bonfill, abans de peregrinar al Sant Sepulcre de Jerusalem, féu testament aquest testament, després de la seva mort el 1051, fou jurat sobre l’altar de Sant Pancraç de l’església de Santa Maria del Pi en l’acta testamentària consta que Bonfill tenia un alou a Montjuïc, vora Sant Fructuós, i ordenà que fos venut Aquesta església, que figura esmentada en les afrontacions territorials d’alguns documents de l’onzena centúria com a sanctum Fructuosum , al lloc de monte ivdaicho ,…

Aquesta torre existí fins no fa gaires anys Fou aterrada en construir-se una urbanització, juntament amb l’antiga masia de la Casa Vella de Segur Es trobava prop de la capella de Sant Miquel En enderrocar-se, es posà al descobert un gran celler subterrani amb dos pisos de cups Era una torre de defensa de planta circular, suposadament del segle XI o primer terç del segle XII La part superior era escapçada i hom hi afegí una teulada de dos vents Conservava restes d’un matacà, arranjat…

La vila de Rasiguèras és a la riba esquerra de l’Aglí, en la confluència amb el rec de Termena Una de les mencions documentals més antigues del lloc de Rasiguèras data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals es trobava la seva esposa Ermengarda, lliuraren al monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes testamentàries, l’alou de Radigeres tanmateix, en aquell moment, la senyoria de l’indret era tinguda pels vescomtes de Fenollet en nom dels comtes de Besalú Tot i així, vers el 1085, i probablement a causa de les greus desavinences entre Guillem…

Mapa de les esglésies de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Benasc Santa Maria de Benasc Sant Martí de Benasc Sant Pere d’Ancils Bissaürri Sant Cristòfol de Bissaürri Sant Just i Sant Pastor d’Urmella abans d’Orema Santa Maria d’Arassant Mare de Déu de Fades Sant Esteve de Renanué Sant Jaume de Gavàs Sant Joan de Gavàs Sant Feliu de Veri Sant Martí d’Estet o de Veri Castillo de Sos Sant Sebastià de Castillo de Sos Monestir de Castillo Sant Martí de Lliri Mare de Déu del Pui de Lliri Sant Pere del Ru Mare de Déu de Gràcia del Ru Gia Sant Vicenç de Gia Sant Martí…

L’església parroquial de Santa Maria centra el nucli baix de la vila de Lasquarri Indirectament és documentada el 1023, any en què el rei Sanç III de Navarra i Aragó donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles la vila de Lasquarri “ cum ecclesiis, decimis vel adictionibus ” Anys després, el 1040, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Tavèrnoles, és esmentada explícitament dins els béns fundacionals en els termes següents “ et in comitatu Rippacurcensi ipsum castrum de Alascor cum suis terminis et cum suis ecclesiis id est Sancta Maria ” amb els delmes, les…

L’antic poble medieval de Sueix és situat a l’indret dit avui dia les Dues Roques, a l’extrem occidental de l’altiplà de Gotarta, al S del barranc de l’Oratori o de Font-vella El lloc de Sueix —que fou en origen una villa rural pertanyent al castell de Suert— és documentat des de mitjan segle X, en concret l’any 956, quan el prevere Quint, amb motiu de la seva professió al cenobi de Santa Maria de Lavaix, li féu donació d’una vinya situada in villa Soxi Amb el transcurs del temps, l’esmentat monestir adquirí la total propietat del vilatge de Sueix Recentment, una prospecció…

El poble de Malpàs es troba al sud del terme, a la part baixa del riuet de Peranera, i és visible des d’altres llocs de la vall Malauradament no hi ha gaires referències documentals del lloc de Malpàs Vers l’any 1090, en la rememoració dels greuges que presentà el comte Ramon IV de Pallars Jussà contra Artau II de Pallars Sobirà, es diu que aquest havia trencat la Treva del Senyor ad Mala , que tant podria tractarse de Malpàs com de Malavella Des de la segona meitat del segle XII, el lloc i castell de Malpàs formaren part de la baronia d’Erill Així, Marina d’Erill deixà en testament l’any…

Esmentada per primera vegada, amb Santa Maria de Brullà, l’any 959, és difícil saber si l’expressió església de Sant Joan que hi ha en aquest document designa sols un altar de l’església primitiva de Santa Maria hom coneix d’altres casos semblants o si és un esment d’una altra església del mateix territori A favor de la segona hipòtesi, cal fer notar l’existència d’un terme dit “vinyer de Sant Joan” al nord-oest del territori de Brullà i als confins nord-est de Banyuls dels Aspres Tanmateix aquest topònim també podria fer referència a una possessió de l’església…

La primera església romànica de Corbera és, avui dia, totalment perduda És possible que fos edificada prop de l’indret que ocupa avui el santuari de Corbera, o que aquest santuari fos construït sobre les ruïnes de Sant Vicenç La primera notícia que tenim del lloc és de l’any 899 es tracta de l’acta de consagració de l’església de Sant Vicenç de Corbera El bisbe Nantigís consagrà l’església a precs del prevere Ranesind i de tot el poble que habitava la parròquia de Corbera situada dins l’antic comtat de Berga in territorium Bergitanense, in locum vocitatum Corbera , el bisbe d’Urgell estipulà…