Resultats de la cerca

Es professionalitzà el 1982 a la companyia de Paco Morán, i el 1987 protagonitzà el primer dels seus musicals La botiga dels horrors , d’H Asman i dirigida per J Lluís Bozzo , gènere en el qual en bona mesura s’ha especialitzat Després de Mar i Cel 1988 adaptació de l’obra d’À Guimerà pel grup Dagoll Dagom , s’associà a Ricard Reguant que l’ha dirigit en la majoria de produccions que ha protagonitzat posteriorment Estan tocant la nostra cançó 1990, de N Simon, el recopilatori de musicals Memory 1991, Tots dos 1993, basat en cançons de J Doncos, Germans de sang 1994, de W Russell, Blues en la…

Filla de Pere Coromines i germana de Joan Coromines , es llicencià en cirurgia i medicina a Barcelona 1934 Del 1936 al 1938 la Generalitat de Catalunya l’anomenà metge de guarderies Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià, primer a París, on es diplomà com a puericultora per la Facultat de Medicina 1939 i després a l’Argentina fins que el 1944 tornà a Madrid, per realitzar el curs de doctorat, i l’any següent a Barcelona El 1947 aconseguí una beca del govern espanyol i estudià psiquiatria i psicoteràpia a la Clínica Tavistock de Londres Hi descobrí la psicoanàlisi i la possibilitat de…

La creació de la liquenologia parteix sobretot de l’obra del suec Erik Acharius 1757-1819, autor de la Synopsis methodica lichenum 1814 La seva labor de descripció i ordenació de les noves espècies, basada encara sobre caràcters macroscòpics, però feta ja segons criteris moderns, fou ampliada per Elias Magnus Fries 1794-1878 Posteriorment, l’italià De Notaris començà a emprar els caràcters microscòpics, i Fréderic Nylander 1822-89 hi afegí la utilització de reaccions acolorides Simon Schwendener 1826-1919 demostrà el 1867 i el 1869 la composició doble dels líquens, opinió que aixecà, a la…

Vida i obra Fill del draper i jurat 1454 de Palma, Lluís Prats Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a la ciutat de Mallorca ~1480 una escola d’humanistes i lullians que el 1485 fou traslladada al collegi de  Miramar Valldemossa, segons cessió que feu Ferran el Catòlic, confirmada el 1492 A la impremta de Miramar, la primera de l’illa, publicà el 1497  Les set estacions e hores representant la passió de Crist , altrament titulat per Jordi Rubió i Balaguer  Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist Aquesta obra, la primera publicada en català a Mallorca, està inspirada en la Vita…

Fill d’ Armand de Fluvià i Vendrell Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i fou membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà…

Marquès de La Fayette Amic de Benjamin Franklin, el 1777 es posà al servei dels independentistes nord-americans, els quals el feren general aconseguí l’ajut oficial de França als EUA i lluità a Yorktown Amic de Jacques Necker, fou un dels nobles liberals més actius, primer a l’Assemblea de Notables, després als Estats Generals i finalment a l’Assemblea Constituent Comandant de la guàrdia nacional de París 1789, fou el cap d’un grup de polítics moderats que intentà un compromís amb la monarquia, però les seves querelles amb la reina, amb Mirabeau i amb els seguidors de Brissot ho impediren “L’…

Dedicada a la crítica, el comentari, el reportatge i l’actualitat cinematogràfics, fou creada a Barcelona pel matrimoni format per Antoni Nadal-Rodó i María Fernanda Gañán El primer número es publicà el 15 de novembre de 1946 Inicialment de periodicitat quinzenal, posteriorment passà a ser un setmanari El 1951 la revista instituí les plaques Sant Joan Bosco de cinematografia, que des del 1971 adoptaren el nom de Fotogramas de Plata , un dels guardons de cinema de més prestigi a l’Estat espanyol, atorgats anualment en diverses categories El 1962 assumí la direcció de la revista la filla del…

Formada per Ferran de Castella mort el 1275, conegut amb el sobrenom d' El de la Cerda , primogènit baró d’Alfons X, i pels seus fills, Alfons de la Cerda i Ferran de la Cerda a la península Ibèrica i de Castella o d’Espanya, a França, coneguts com els infants de la Cerda Refugiats als dominis de Pere II de Catalunya-Aragó 1277 arran de les lluites per a la successió a la corona castellana, foren emprats per Pere II i pels seus fills Alfons II i Jaume II com a arma per a obtenir avantatges, especialment la sobirania del regne de Múrcia, ja fos diplomàticament, ja fos sostenint…

Doctorat 1975 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre L’Avenç , que obtingué el premi extraordinari de doctorat i el premi Jaume Massó i Torrents d’investigació literària de l’Institut d’Estudis Catalans 1976 Fou professor de la mateixa universitat 1973-2013, on tenia encomanades matèries relatives a la teoria de la literatura en el Departament de Filologia Catalana Ha estat degà de la Facultat de Filologia 1986-88 i director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya 1993-95 Crític literari del Diari de Barcelona 1979, Hoja del Lunes 1981-82, Avui…

Migcampista, s’inicià com a professional el 1978 en el primer equip del Colònia El 1980 fitxà pel FC Barcelona, equip del qual es convertí en líder i capità i on aconseguí una Recopa d’Europa 1982, el Campionat de Lliga 1985, tres Copes del Rei 1981, 1983 i 1988, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1984 Després de passar una temporada inactiu 1986-87 per desavinences amb el president Josep Lluís Núñez, reaparegué en la següent 1987-88 En total disputà 295 partits amb el FC Barcelona i marcà 106 gols El 1988 fitxà pel Real Madrid, amb el qual guanyà dos Campionats de…