Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
La gestió de la vida
La vida de les persones en societat és orientada per una sèrie de moments significativament importants que, des del naixement fins a la mort, n’ordenen el sentit Tot i que la diversitat de formes de vida és molt gran, a través d’algunes dades com les que mostra aquest mapa per a algunes grans àrees del món –l’edat del matrimoni, l’edat de tenir el primer fill i l’edat de la jubilació, a més de l’esperança de vida– ens podem fer càrrec de la magnitud de les diferències que marquen la manera de viure de la gent segons el lloc on habiten Les grans àrees del món corresponen a les 21 divisions…
Musaranya comuna
La musaranya comuna Crocidura russula es diferencia dels soricins perquè té les dents blanques, la cua proveïda de pèls llargs dispersos entre els curts i les orelles ben visibles Se separa de la musaranya dels jardins C suaveolens fonamentalment pels caràcters cranials Les seves mesures corporals són les següents 58-84,5 mm de cap i cos, 34-47 mm de cua, 11-13 mm de peu, 7-11,5 mm d’orella, i el pes és de 4,5 a 12,8 g Jordi Muntaner És un animal de talla petita i cua relativament curta que a penes arriba a la meitat de la longitud del cap i cos i és proveïda de pèls llargs dispersos…
La xarxa de seguiment de papallones diürnes a Catalunya (CBMS)
Realització d’un transsecte de seguiment de papallones diürnes a Sant Marçal Montseny Durant els primers setze anys de funcionament, el CBMS ha aportat molta informació rellevant sobre l’impacte dels canvis d’usos del sòl i el canvi climàtic en la biodiversitat de Catalunya Museu de Ciències Naturals de Granollers La xarxa de seguiment de papallones diürnes de Catalunya, denominada Catalan Butterfly Monítoring Scheme CBMS, va néixer l’any 1994 amb l’objectiu principal de mesurar amb precisió els canvis d’abundància de les poblacions de ropalòcers i poder-los relacionar amb diferents factors…
Gavina vulgar
La gavina vulgar Larus ridibundus , la gavina més comuna a les nostres costes i també, terra endins, on segueix el curs dels rius principals, té el plomatge molt variable segons l’època de l’any i l’edat de cada individu A l’estiu és característic el color marró del cap que mostra la femella del niu de la fotografia de dalt, mentre que a l’hivern, el cap, blanc, porta només algunes taques fosques al costat de l’ull A la primavera fotografia de baix poden coincidir exemplars amb plomatge en diferents estats, hivernals i estivals Oriol Alamany i Josep M Barres De repartiment típicament…
Locals de riu, inundacions de tardor
La majoria dels rius mediterranis no porten aigua durant una bona part de l’any Aleshores queden reduïts a gleres seques, perfectament transitables, en les quals la vegetació terrestre creix amb normalitat Els ponts esdevenen temporalment estructures absurdes, mancades de funció en absència de l’aigua que els donava sentit Però, alhora, qualsevol poble o ciutat mediterranis propers a un riu conserva en la memòria collectiva una data coneguda com “l’any de l’aiguat”, reflectida en alguna marca sobre la paret d’un edifici que recorda el nivell assolit per les aigües En definitiva, rius sense…
Algèria

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional que limita al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Tunísia i Líbia, al S amb Mali i Níger i a l’W amb Mauritània i Marroc; la capital és Alger.
La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…
L’organització religiosa de la Conca de Barberà
Art romànic
La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis…
Les estepes i les praderies seques al món
Les estepes eurasiàtiques Dos terços de les estepes mundials uns 800 milions d’ha es concentren a Euràsia, en una banda relativament estreta d’entre 150 i 600 km que s’estén en sentit latitudinal al llarg d’uns 9 000 km, pràcticament sense solució de continuïtat des dels altiplans de l’Àsia interior fins a les depressions del Danubi mitjà Les estepes d’Euràsia són extraordinàriament variades, des de les més àrides menys de 100 mm de precipitacions l’any a Mongòlia, Tuva i l’Altai sud-oriental, fins a les que gaudeixen d’una pluviositat considerable fins a 800 mm, als contraforts…
comtat de Substancion
Història
Territori llenguadocià centrat en la ciutat homònima, seu del bisbat de Substancion
i que en ésser destruïda al segle XII canvià la seva denominació per la de comtat de Melguelh
.
Somàlia Francesa
Història
Nom amb què fou coneguda també la Costa Francesa dels Somalis —constituïda l’any 1888—, fins el 1967, que passà a denominar-se Territori Francès dels Àfars i dels Isses.
Pel juny del 1977 el país assolí la independència, sota el nom de Djibouti