Resultats de la cerca

Vida i obra Ingressà com a postulant al monestir de Montserrat el 1942 i fou ordenat de monjo el 1948 Fou consiliari de la revista Germinabit , collaborà a Serra d’Or des de l’inici i, també, a Qüestions de Vida Cristiana , Catalunya Cristiana , Saó , i, des del 1976, a  Foc Nou  Aplegà alguns dels seus articles a La veu dels joves 1965 i Anar a fons 1970 La seva producció literària s’inicià amb l’estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir 1960, reeditada 1999, al qual seguiren un gran nombre de publicacions de reflexió espiritual, de vivor i profunditat amable, un dels eixos…

Mapa de les esglésies de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Campo Santa Maria de Campo Foradada Sant Andreu de Foradada Sant Pere de Senz Sant Sadurní del Solà Església de Terrassa Santa Maria de Vacamorta Santa Llogaia de l’Espluga de Merli Graus Sant Miquel de Graus Mare de Déu de la Penya, abans Santa Maria de Graus Santa Maria de Grostan Santa Clara de Puigcremat Sant Pere de Torre d’Obato Santa Engràcia del castell de Panillo Sant Anton o Sant Joan de Pano Santa Cecília de Fontova Sant Gregori de Fontova Sant Feliu del Palau de Fontova Sant Martí de…

Vista exterior de l’edifici des del costat de migjorn L Prat Situació A la part més septentrional del municipi de Pinós hi ha la contrada de Miralles, amb un gran casal fortificat, i, no gaire lluny, la capella romànica de Sant Andreu de Miralles, actualment sense culte Mapa 330M781 Situació 31TCG837365 Per arribar-hi, cal situar-se a la carretera que va de l’hostal del Boix a Cardona Després d’haver passat la població de Su, aproximadament al punt quilomètric 13,800, cal agafar una pista a mà dreta, bastant fressada Al punt quilomètric 1,900 hi ha un trencant a mà dreta que, amb…

Germà dels també escaladors Francesc i Maria Estorach, s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i ingressà a la seva secció d’escalada, el Grup Especial d’Escalada GEDE, que va arribar a presidir També fou soci d’altres grups d’escalada, com el Grup d’Alta Muntanya GAM, del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del Centre Excursionista de Catalunya CEC Mecànic de professió, com el seu germà Francesc, es fabricava pitons, martells i altres estris per a practicar l’escalada L’any 1948 ell i el seu germà obtingueren els primers títols de guia…

Provinent de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, seguí les passes dels seus germans, Josep i Maria Estorach, i s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG, on formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE També fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès CMB Amb els seus germans realitzà més d’una vintena de primeres escalades a Montserrat i al Pedraforca durant la dècada del 1940 Mecànic de professió, com el seu germà Josep, fabricava el seu propi material per a la pràctica de l’escalada, com ara pitons i martells El 1948, juntament amb el seu…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair-Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT Assumpció Maresma novella escrita posteriorment a partir del guió GUIÓ FBellmunt, Ferran Torrent FOTOGRAFIA Javier GSalmones Agfacolor, Panavision AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tomàs Morató, Llorenç Miquel, Lluís Llistosella, Francisco Prósper MUNTATGE Jordi Espresate MÚSICA Manel Camp, Joan Vives SO Jaume Meléndez, Tecni-3 INTERPRETACIÓ Stephen Brennan Mike O’Brian, Ariadna Gil Muriel Basora, Mònica Huguet Bàrbara Martí, Josep Maria Pou l’inspector en cap Joan…

Subtitulada Collecció de poesies catalanes compostes per ingenis contemporàneos , una “Advertència de l’editor” explica que l’antologia volia completar Los trobadors nous amb poemes d’autors ja inclosos que no havien encaixat en cap de les seccions i amb d’altres que no hi havien estat presos en consideració per Bofarull, del qual es fa constar que no participà en la nova iniciativa Bofarull mateix, en els Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana 1864, considera que l’antologia seva no podia ser més extensa del que era i desaprova la nova iniciativa, que qualifica d’“…

Els conglomerats de la serra de Sant Honorat donen lloc a unes formes de relleu arrodonides, prou diferenciades de les de la serra d’Aubenç, que apareix al fons amb les cingleres calcàries del vessant sud Ernest Costa Les serres d’Aubenç i Sant Honorat 29, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La serra d’Aubenç 1610 m s’estén a l’oest del pantà d’Oliana Alt Urgell, i és força impressionant a causa de les imponents cingleres calcàries de llevant Just al sud d’aquesta hi ha la serra de Sant Honorat que presenta una morfologia ben diferent, atesa la naturalesa…

Constituí un municipi fins després del 1920 juntament amb els pobles de Vernet, Clua de Meià i la vall d’Ariet, separat d’Artesa de Segre per aquest riu Baldomar pertanyia al maquesat de Camarasa