Resultats de la cerca

El 1858 Leopoldo O'Donnell li donà forma definitiva La Unión Liberal governà durant el període de 1858-63 i de 1865-66, sempre sota la presidència d’O'Donnell Al marge de les corts, conspirà contra Isabel II i en favor del seu fill Alfons Participà en la revolució del 1868 i en el govern que en sorgí En morir O'Donnell 1867, el succeí com a cap del partit el general Serrano La major part dels afiliats a aquest partit seguiren Cánovas —que hi havia iniciat la carrera política— quan aquest fundà el Partido Conservador A Catalunya, tingué inicialment, gràcies al seu programa descentralitzador i…

Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà  i germà del polític  Joan de Garganta i Fàbrega i del botànic Miquel de Garganta i Fàbrega Professà al convent dominicà de Solsona 1926 i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la universitat Traslladat a Barcelona, fundà 1936 la revista Dominicas El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador i predicador Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino Summa contra gentiles 1952,…

Els germans Domènec i Miquel Buxeda i Crehuet establiren una petita fàbrica de teixits de llana al carrer Jardí de Sabadell, al final de la dècada dels anys quaranta del segle passat Eren fills de Camprodon i residents a Barcelona, on tenien un comerç de teixits de llana El Vapor Buxeda Vell Panorama Fotográfico , 1891 Els germans Domènec i Miquel Buxeda seran industrials llaners amb vapor de propietat que llogaran parcialment a altres empresaris El 1853 edificaren el que serà anomenat Vapor Buxeda Vell al carrer Sant Pau Aquest anava destinat a la pròpia indústria, en primer terme, mentre…

Fill de Domènec Xarrié i Mirambell , al costat del qual es formà Amplià estudis a Madrid, Roma i Suïssa Fou tècnic excedent dels Museus Municipals d’Art de Barcelona 1960-74 i professor de restauració a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona 1969-86 i dels cursos de restauració de pintura mural de Sant Cugat del Vallès 1972-76 Des del 1978 fou consultor de la UNESCO per als països de l’Amèrica del Sud Brasil, Mèxic, Costa Rica, República Dominicana i des del 1981 dirigí el Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles del Servei de Museus de la Generalitat de…

Agustí Guilló s XVII pintà els frescs de la capella del Crist de la Llum, que hi havia al convent de Sant Domènec de València Hom atribueix al seu fill Florenci Guilló ss XVII-XVIII les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, de carmelitans descalços i de Sant Josep de València Fou probablement germà seu Vicent Guilló Alcalà de Xivert, Baix Maestrat 1660 — València 1698, que, amb el seu germà Eugeni Guilló , decorà la nau de l’església parroquial dels Sants Joans de València, després refeta…

En són exemples el Catecismo político para instrucción del pueblo español Cadis, 1810, el Catéchisme des industriels 1823-24 de Saint-Simon, o el Catecismo político 1865 de Rodríguez Valhondo, dedicat als escolars Als Països Catalans n'és un precedent curiós el fullet austriacista Doctrina catalana Barcelona, 1705, en vers Durant el sXIX, molts grups ideològics els empraren per tal de propagar llurs doctrines liberals Catecismo político, 1812, de Josep Caro i Sureda Catecisme polític amb objecte de instruir als catalans en los drets, privilegis i vantatges que els proporciona la constitució…

Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona 1797 Restaurà els de les…

Vida Fill del publicista, escriptor i periodista carlí Domènec Cirici i Ventalló Terrassa 1878 - Madrid 1918, treballà en el diari "El Debate" de Madrid fins el 1924 Viatjà per Amèrica i s’installà a Guatemala 1928, on feu de periodista i a Mèxic, on collaborà en "Excelsior" i "Revista de Revistes" També treballà a la televisió, i el 1954, amb els periodistes Joan Manuel Tort i Enrique Candiani, muntà el primer noticiari cinematogràfic televisiu de Mèxic Fou contractat per Hollywood com a dialoguista en castellà de produccions per al mercat hispà com El código penal 1931, Phil Rose de la…

Tot i que es dubta que fos fill de Paolo di San Leocadio, la seva estètica s’integra de ple en la renovació italianitzant iniciada a València per aquell i, en un altre sentit, per Yáñez i Llanos Hi ha referències documentals de la illuminació per ell, el 1532, del manuscrit dels Furs de la generalitat de València, i, deu anys després, de la seva pertinença al gremi de pintors de la ciutat La seva obra principal és del 1525 el retaule procedent del convent de Sant Domènec València, Museu de Belles Arts, que representa escenes de la vida del sant tractades amb gran sentit de la…

Fill de Domènec Sugrañes i Gras Llicenciat en dret i en filosofia per la universitat de Barcelona 1933, durant la Segona República formà part del moviment catòlic de renovació de l’ensenyament, fou secretari del Patronat de la Universitat Autònoma 1933-34 i collaborà a  El Matí Exiliat l’any 1936, des d’aquest any fins al 1939 estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya L’any passà a residir definitivament a Suïssa i des del 1944 ensenyà llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg Fou president de Pax Romana ,…