Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
Castell de Castelfisèl (Caudièrs de Fenolhet)
Situació Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, que es drecen en un turó abrupte al NE de les gorges de Sant Jacme ECSA - F Tellosa Vista del sector millor conservat del castell, amb la torre de planta pentagonal, el recinte ampli i la torre de planta quadrangular que corona el conjunt ECSA - A Roura Les imposants ruïnes del castell de Castelfisèl es troben dalt d’un turó abrupte de 496 m d’altitud, al NE de les gorges de Sant Jacme i al S de la vila de Caudièrs Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 47′ 54″ N - Long 2° 23′ 32″ E De la carretera que va de Caudièrs a Fenolhet, poc…
Banc de Girona (1967-1985)
Banca Carrera SA 1967-1972 Anunci Banca Española , 1972 El 1967 la Banca Carrera, de Ribes de Freser, es transformà en Banc de Girona Salvador Carrera i Fillet, banquer individual a Ribes de Freser vegeu pàg 70, acordà transformar la seva empresa en anònima El canvi fou autoritzat el 2 de febrer de 1967 amb la denominació de Banca Carrera SA, inscrita en el Registre de Bancs i Banquers amb el mateix número que tenia abans, el 99 de la Banca Local Espanyola La transformació significà l’obertura del banc a altres inversors i l’aprofitament de la seva capacitat d’expansió En el seu capital hi…
Via de contagi
Patologia humana
És anomenat via de contagi o via de transmissió el recorregut que efectuen els agents infecciosos i els paràsits de l’home des de les fonts d’infecció, inclosos els reservoris, fins que contacten amb l’organisme de la persona que contraurà la infecció Quan la font d’infecció és exògena, els gèrmens o paràsits humans han de transmetre’s, d’una manera o d’una altra, fins que entren en contacte amb l’organisme on es desenvoluparà la infecció En canvi, quan la font d’infecció és autògena, els gèrmens no s’han de transmetre fins aquest organisme, perquè ja hi són abans que la infecció prosperi…
Un cas controvertit: la cova fosca
Entorn de la Cova Fosca, Ares del Maestrat, ~7500-3700 aC CO La Cova Fosca es troba al terme municipal d'Ares del Maestrat, a la muntanyosa comarca de l'Alt Maestrat, no gaire lluny dels importants conjunts d'art rupestre de l'estil anomenat llevantí coneguts pel nom del Cingle de la Gasulla Alt Maestrat i la cova Remigia Gasulla d'Ares, Alt Maestrat, i moll a prop dels abrics pintats del Racó Molero L'emplaçament de la cavitat, en una cinglera a més de 900 m d'altitud, domina les grans barrancades dels voltants La vegetació encara avui és força rica, formada per bosc residual d'alzines,…
Les aigües emmagatzemades al subsòl: els aqüífers
Concepte d’aqüífer Les aigües del subsol, al llarg de tots els temps, han estat un fet misteriós i motiu d’especulació i controvèrsia pel que fa al seu origen, a les roques que li donen cabuda, i a la forma com les travessen És en el segle passat que definitivament se les inclou dins el cicle hidrològic, i és la ciència hidrològica anomenada hidrogeologia la que s’ocupa de la seva avaluació i repartició invisible dins l’espai subterrani Les excavacions subterrànies de tot tipus són les que han donat imatges de com les aigües circulen per l’interior dels massissos rocosos, demostrant l’…
Enginyeria de la construcció 2012
Construcció i obres públiques
Els eixos Diagonal i Transversal Els nous trams de l'Eix Diagonal van fer possible una reducció del temps de trajecte entre les comarques centrals i el litoral © Generalitat de Catalunya El 2012 es van completar a Catalunya una sèrie d'infraestructures viàries molt rellevants que vertebren el país d'una manera més eficient l'Eix Diagonal i l'Eix Transversal No deixa de ser una bona notícia que enmig de la crisi econòmica existent s'hagin pogut acabar aquestes dues grans obres públiques finançades privadament per mitjà de concessions amb la fórmula de peatge a l'ombra Al desembre del 2011, amb…
L'aigua com a recurs
L’aigua i la vida L’aigua és la substància que caracteritza principalment el nostre planeta, però la seva presència en estat no lliure s’ha detectat també en altres cossos celestes És un element essencial en els processos biològics que són a la base de la formació dels organismes vius, els quals són constituïts principalment d’aigua, lliure o combinada, és a dir, unida a altres elements El cicle de l’aigua L’aigua, com molts altres elements naturals, és sotmesa a un moviment continu En aquest cas el moviment té lloc de manera recurrent, per la qual cosa es pot parlar de cicle de l’aigua, que…
els Omellons

Ca na Lloraca, als Omellons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà Urgell al NE El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi Situat a la part central de la plataforma garriguenca, en un sector oligocènic de la Depressió Central els materials dominants són les argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases És delimitat pel puig del Corb 458 m al N…
Villena
La ciutat de Villena, dominada pel castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Vinalopó, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la vall que travessa les alineacions prebètiques valencianes; conté un ampli pla central al·luvial de 20 km per 5, amb extensos glacis i aflorament d’una cicatriu profunda del keuper.
Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…
Campmany
Església de Santa Àgata, a Campmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Campmany, de 26,4 km 2 , s’estén als darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del Llobregat d’Empordà, que el travessa de N a S Altres petits cursos fluvials davallen de la mateixa serra i formen petites valls limitades per serrats de poca elevació els més importants, afluents del Llobregat per l’esquerra, són la riera de Torrelles i el Merdançà amb la riera de la Verneda, que neix dins la Jonquera, al lloc dit els Estanys A més del poble de Campmany, cap de municipi, hi ha nombroses masies escampades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina