Resultats de la cerca

Situació Aspecte actual de la fortificació, fruit de nombroses refeccions fetes en diverses èpoques ECSA - J Bolòs El castell és situat a l’extrem nord de la vila de Móra d’Ebre, al costat de la riba dreta del riu Mapa 32-18 471 Situació 31TCF019522 Una vegada a Móra d’Ebre, es pot anar al castell des del centre de la població També s’hi pot arribar sortint de l’hospital, des d’on, si es baixa una mica cap al riu, ja veurem les muralles de la fortificació JBM Història El lloc de Móra, d’origen andalusí, és documentat el 1153 quan consta que aquesta vila era compresa dins els límits del…

Situació i presentació El municipi de la Torre de l’Espanyol, de 27,9 km 2 , és situat a la part septentrional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre i aigua amunt del pas de l’Ase A llevant limita amb els termes de Cabassers NE, la Figuera i el Molar SE, tots tres de la comarca del Priorat Al S el termenal separa el municipi del de Garcia i a ponent i tramuntana hi ha la divisòria amb Vinebre A la part més occidental el terreny és planer, però la resta, especialment al SE, és força accidentada pels vessants septentrionals de la serra del Tormo 523 m, la carena de la qual fa de divisòria amb…

El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…

Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…

El poble d’Entença, situat a l’esquerra del riu de Queixigar, al peu d’un tossal on hi hagué el castell d’Entença, té el seu origen en una quadra medieval del mateix nom, de la qual sorgí un dels llinatges més importants de la corona catalano-aragonesa Aquesta quadra pertanyia durant el segle XI al terme del castell de Casserres i fou conquerida pel cavaller Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, el qual la donà en feu, l’any 1063, a Mir Gombau perquè hi bastís un castell de pedra i calç El successor d’aquest Mir Gombau fou Pere Mir I d’Entença 1096-1137, que també era senyor de Benavarri, Calbera…

L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…

Malgrat la possible existència d’un castell sarraí a la vila que avui coneixem amb el nom de la Pobla de Mafumet, hom descarta la pretesa localització llegendària d’un castell de grans proporcions en aquest indret un castell que segons la tradició rondallística seria fortíssim, inexpugnable i gaudiria de grans jardins És evident, però, la relació entre la vila i la dominació sarraïna, no sols per les troballes numismàtiques que s’han fet d’aquesta cultura, sinó també per l’etimologia del mateix nom Així, a l’edat mitjana hom coneixia la vila per la “Guàrdia de Mahomet” i després canvià pel ja…

El pit-roig Erithacus rubecula és un ocell confiat, que es deixa observar de ben a prop als parcs i jardins i també als boscos És característic per la taca de color taronja del pit, i el gris del dors i la panxa Té el bec prim i punxegut i l’ull completament negre, molt brillant, com s’observa a la fotografia, feta a Blanes Selva Ateny fins a 14 cm Els joves, mancats de la taca rogenca, tenen un plomatge marronós tacat, poc destacat Jordi Vidal Fortament sedentari, el pit-roig ocupa tota la zona humida i si fa no fa muntana dels Països Catalans al S del Principat i al País Valencià tan sols…

Situació Vista aèria de la població de Falset, capital del Priorat, amb el castell situat en una petita elevació a ponent de la vila, a l’esquerra de la fotografia ECSA - J Todó El castell de Falset és situat a ponent de la vila, al cim d’una petita elevació La població medieval s’estenia als seus peus, al nord del barranc de la Vila Mapa 33-18472 Situació 31TCF167575 Podem pujar al castell pels carrers de la mateixa població, especialment per un camí que surt del portal del Bou, situat al nord-oest de la població JBM Història És molt possible que l’indret de Falset correspongués a una…