Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Sitges, de 43,85 km 2 , és situat a la balconada del massís de Garraf que dona a la mar, coneguda per les Costes de Garraf Limita al N amb Sant Pere de Ribes que també tanca el terme per l’W, Olivella i Begues aquest del Baix Llobregat i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat— Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de…

AAV Amics de L’Art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Tossa Notas geográficas, arqueológicas e históricas , Barcelona 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona…

Situació Vista aèria del conjunt evocador que formen l’església i el castell estretament compenetrats TAVISA L’església de Sant Cugat, inclosa dins el recinte del castell de Ravós, es troba en un petit turonet al marge dret del Terri Mapa L39-14366 Situació 31TDG867578 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Cornellà del Terri a Medinyà i desviar-se al punt quilomètric 4 a 3 km de Cornellà L’edifici és perfectament visible des de la carretera, de la qual dista uns 200 m JMC-JRM Història L’església parroquial de Sant Cugat havia estat la capella del castell de Rogationibus , al comtat de…

Es Vedrà i es Vedranell, penyes ben magres de vegetació, constitueixen tanmateix elements indissociables de la imatge d’Eivissa C Guerau de Arellano L’arxipèlag pitiúsic, que alguns autors consideren plenament independent del baleàric pròpiament dit, o gimnèsic, és el més meridional del grup d’illes catalàuniques que hom designa, precisament amb el nom d’Illes, emprant el terme en valor absolut És una unitat geogràfica petita, relacionada biogeogràficament molt més amb les terres continentals valencianes que no pas amb les Gimnèsies Les dues illes principals són Eivissa i Formentera…

Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a  edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…

Situació i presentació El terme de Matadepera, d’una extensió de 25,19 km 2 , és situat al sector septentrional de la comarca i comprèn el vessant meridional del massís de la serra de Sant Llorenç del Munt la Mola, 1104 m d’altitud A septentrió, el límit municipal amb Mura Bages passa pel coll de Prunera i pel pla dels Ginebrons 1031 m, i la divisòria amb Sant Llorenç Savall, passa per la cova dels Obis i pel turó de les Nou Cabres A llevant, el límit amb Castellar del Vallès passa per l’obaga del Dalmau, pel Coll Llarg, pel gorg del General, pels Rossos 601 m i 603 m i per la Muntanyeta, que…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el Telègraf 66 m El…

Situació i presentació S'estén al sector de ponent de la comarca, a la vall del Segre, entre Sudanell i Aitona Limita amb els termes segrianencs d’Alcarràs i Sudanell al N, de Sunyer a l’E, de Sarroca de Lleida i Aitona al S, de Soses a l’W, i amb un petit sector del de Fraga Baix Cinca, al SW El territori del vessant dret de la vall que correspon a l’antic terme de Vilanova de Remolins arriba en una estreta i allargada llenca fins al Baix Cinca i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya i per la séquia de Remolins, mentre que el de l’esquerra, molt més extens, ho és per l’antiga séquia de…

Introducció La Seu Vella de Lleida, construïda per a ser catedral, convertida en caserna militar a partir del 1707 i actualment un monument obert al públic, és un dels exponents més representatius de l’arquitectura catalana del segle XIII Un segle, aquest, que és productor d’una arquitectura que, per l’excepcionalitat dels seus llenguatges per comparació a l’immediatament anterior i, també, posterior, sovint no encaixa dins les grans classificacions genèriques dels estils artístics medievals Per aquest motiu, aquella part de la historiografia que no l’ha inscrit directament dins el romànic o…

Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…