Resultats de la cerca
Es mostren 1274 resultats
Santa Eugènia de Relat (Avinyó)
Art romànic
Situació Un aspecte del campanar, robusta torre quadrada de tres pisos, obra possiblement del final del segle XI, tal com ha quedat després de les obres de restauració dutes a terme l’any 1978 F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església s’erigeix en un planell enlairat, situat a la riba esquerra de la riera de Relat, vers tramuntana, poc abans que les seves aigües siguin recollectades per la Gavarresa, prop d’Avi- Long 1°58’49” — Lat 41°53’12” Per arribar-hi cal prendre la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra Poc abans d’arribar al quilòmetre 55, a mà esquerra, hi ha una pista degudament…
Sant Miquel del castell de Castellar (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellar castell termenat dins el comtat de Manresa, del qual avui no resta res, al mateix puig del castell, lloc que s’estén a la banda sud-oriental del terme d’Aguilar de Segarra, a frec gairebé del territori de Rajadell Long 1°38’57” — Lat 41°43’45” Vista del turó damunt el qual s’erigeix l’església de Sant Miquel del castell de Castellar F Junyent-A Mazcuñan Per a anar-hi cal agafar la carretera que, amb origen a Manresa, mena a Calaf Després d’haver passat el quilòmetre 22 i d’haver recorregut uns 500 metres,…
Vilatge de Vilba (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Vista del conjunt del despoblat ECSA - MÀ Font Basament de l’absis de la seva església Servei d’Audiovisuals de l’lEl El vilatge de Vilba, ara conegut com a despoblat de Mirbes, és situat en una cresta de roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs L’emplaçament d’aquest poble desaparegut era eminentment estratègic, ja que domina pel N el port de Viu, mentre que pel S vigilava el tradicional camí de Lavaix a Montiberri Mapa 32-10 213 Situació 31TCG178951 Per a anar-hi des del Pont de Suert, cal agafar la carretera C-144, que es dirigeix vers Viu de Llevata Poc després d’…
Sant Amanç de Pedrós (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat sud-oriental de l’edifici, una construcció molt refeta, la qual planteja molts interrogants F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas Pedrós, es dreça al fons d’una vall emboscada que constitueix un apèndix que es desprèn del sector meridional del terme de Santa Maria de Merlès bo i endinsant-se en territori bagenc Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,5 — y 45,8 31 TDG 145458 Hom hi va des de Navars emprenent la carretera que mena a Prats de Lluçanès…
Benvingut Oliver i Esteller
Història del dret
Jurista.
Fill d’advocat, estudià a València a les Escoles Pies i, simultàniament, al Conservatori d’Arts de València, on cursà les assignatures de dibuix lineal, mecànica i química Posteriorment, ingressà en la Universitat de València, on es llicencià en filosofia 1856 Així mateix, el 1858, després de set anys d’estudis a la Facultat de Jurisprudència de València, aprovà l’examen de llicenciatura –amb premi extraordinari– amb la tesi De la influencia de las buenas costumbres en la legislación y gobierno de un Estado El 1859 obtingué el grau de doctor amb la tesi Si los censos son de suyo…
,
Sant Serni de Coborriu (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació L’església de Sant Serni de Coborriu vista per la banda nord-est ECSA - E Pablo Aquesta església és situada no gaire lluny de Santa Maria de Talló, en entrar a la vall d’Ingla Mapa 35-10216 Situació 31TCG998898 És a uns 2,5 km de Bellver per la carretera local que surt d’aquesta mateixa població en direcció S i passa per Talló RMAE Història La menció més antiga d’aquesta antiga església parroquial, sota la forma Caput rivi , es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que pretén ésser del 819 però que sembla que es redactà vers la segona meitat del segle X L’…
La mà d’obra
Art gòtic
Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…
Santa Maria del Priorat

Façana principal de Santa Maria del Priorat
© CIC-Moià
Priorat
Monestir
Priorat benedictí dependent de Sant Benet de Bages, situat prop de la vila de Castellfollit de Riubregós (Anoia).
L’església És una construcció del final del segle XI que, malgrat les modificacions posteriors, sobretot d’època gòtica, ha conservat la seva estructura Consta de planta de creu llatina, formada per l’encreuament de la nau principal amb un transsepte, i un absis quadrangular a l’est Al mur nord de la nau principal es van obrir dues capelles gòtiques emmarcades amb arcs apuntats, i al mur sud, una capella abarrocada Els dos braços del transsepte havien estat capçats per dos absis semicirculars que van ser substituïts posteriorment per dos edificis…
entomologia
Coberta del fascicle corresponent als hemípters de l'Entomologia de Catalunya, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans
© Fototeca.cat
Entomologia
Branca de la zoologia que estudia els insectes.
Actualment ha adquirit un gran desenvolupament l' entomologia aplicada, que estudia els efectes nocius dels insectes sobre la salut de l’home i dels animals, l’acció perjudicial de les plagues d’insectes sobre les plantes conreades i els mitjans biològics o extrabiològics per a combatre'ls Així, fou en el camp de l’entomologia aplicada on hom inicià les primeres experiències en la lluita biològica, d’una gran utilitat per a combatre les plagues, atès l’elevat índex de contaminació que han assolit determinades zones agrícoles a causa de l’ús abusiu d’insecticides químics L’estudi de la…
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina