Resultats de la cerca

La seva síntesi sonora s’acompleix en el joc de corneta Des del principi del segle XV les flautes s’utilitzen com a contrast tímbric dels jocs flautats flautat Pel fet de ser jocs formats per tubs tapats -que donen la mateixa nota base que els tubs destapats de llargària doble corresponents, però amb un timbre més suau-, permeten un considerable estalvi de material de construcció dels tubs i un enriquiment de la varietat tímbrica de l’instrument Al llarg de les diverses èpoques i estils, les diferents escoles d’orgueneria -amb l’enginy i el talent propis de cada mestre- han explorat a…

Tenen colors bruns, amb pintes blanques, variables segons les espècies Són predadors i cacen petits mamífers, rèptils i insectes, però no ocells Nien als cingles, als boscs o a la plana Sovint se'ls pot veure posats en una branca, immòbils, i amb el coll arronsat Totes les espècies són bastant similars A les àrees obertes de les terres catalanes és freqüent l' aligot comú Buteo buteo d’uns 55 cm de llarg, que es troba per tot Europa i emigra a Àfrica per hivernar L' aligot calçat Buteo lagopus , molt semblant a l’anterior, és propi del N d’Europa i fa migracions fins a l’E de la…

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…

El teletip fou el primer perifèric capaç d’escriure els resultats que donava un ordinador i era emprat tant per a introduïr informació com per a rebre-la, però, malgrat que eficaç, resultava excessivament lent Aviat aparegueren les impressores que tan sols havien d’escriure i eren dissenyades per a operar a altes velocitats En aquestes, la impressió es fa, a vegades, per mitjans tèrmics sobre papers especials, però més correntment damunt de paper ordinari, presentat en una banda contínua de gran llargària plegada en forma d’acordió, que és estirada a través d’uns pius que penetren en unes…

Introducció Peça de terra cuita, probablement una nina, del segle XI ECSA - J Colomé La ceràmica islàmica de la ciutat de Tortosa constitueix un dels conjunts més representatius dels vestigis de la civilització andalusina durant la seva presència a les terres de l’Ebre El procés del seu estudi es va iniciar fa ja alguns anys amb els treballs d’investigació arqueològica que es realitzaren per a conèixer el traçat urbà medieval de la ciutat La següent exposició correspon als diferents tipus ceràmics identificats en els estudis realitzats a l’excavació arqueològica de la plaça de Sant Jaume…

És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…

La més petita en extensió, és, en canvi, la més poblada prop del 31% del cens total de les valls El 1935 fou dividida en dos quarts independents Andorra la Vella-Santa Coloma i les Escaldes-Engordany L’any 1978 hom creà una setena parròquia separant el nucli de la població de les Escaldes-Engordany A partir d’aleshores el quart de les Escaldes es transformà en parròquia o comú És situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita El turisme i el comerç són les activitats econòmiques…

El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la tècnica dels…

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…

Neix a les fonts del Tec , que brollen a 2 300 m alt, al vessant oriental de Rocacolom, al S, les esquerdes de Rojà, al N, que envolten la coma del Tec , extrem occidental i capçalera del municipi de Prats de Molló i de la comarca del Vallespir Després de travessar el bosc de l’Ullat, tot davallant ràpidament, arriba a 1 100 m als banys de la Presta, a partir d’on comença a obrir-se a l’ampla vall de Prats de Molló, on rep els primers afluents importants, les rieres d’Agrefull, de la Percigola i de la Figuera, per l’esquerra, i la de la Comedella, per la dreta Passat el congost…