Resultats de la cerca
Es mostren 2451 resultats
Beaujolais
País de la regió històrica del Lionès, França, als contraforts nord-orientals del Massís Central.
Inclòs essencialment al departament del Roine És una àrea muntanyosa 1 012 m alt al Mont Saint-Rigaud, d’una amplada de 30 km i 25 km de llargada, constituïda per dues parts la Côte Beaujolaise i els monts del Beaujolais Així com les muntanyes han estat una regió pobra fins que la influència de Lió hi féu créixer la indústria tèxtil, la Côte ha estat sempre el punt productiu de la regió Els seus terrenys, cristallins i porfírics, rics en minerals, l’han feta un lloc excellent per al conreu de la vinya vi de Beaujolais Antiga baronia creada pels senyors de Beaujeu, el 1265 passà,…
targeta perforada

targeta perforada
Tecnologia
Cartolina rectangular en la qual són enregistrades dades numèriques o alfabètiques o ambdues alhora en forma de forats disposats d’acord amb un codi preestablert.
Les targetes perforades són normalitzades, i les més comunes tenen unes dimensions de 187 mm de llargada per 82 d’amplada i porten impreses 80 columnes verticals, en cadascuna de les quals consten les xifres del 0 al 9 un espai lliure permet d’enregistrar les referències i d’altres dades Algunes targetes, més petites, tenen 21, 40 o 65 columnes de xifres Per tal d’enregistrar quantitats, són perforades, d’esquerra a dreta, i una per columna, les corresponents xifres, en l’ordre normal de lectura Per a escriure texts o lletres separades hom empra un codi que atribueix a cada…
filtre antisolapament
Filtre emprat en sistemes mostrejats, previ als conversors analogic-digitals, i que serveix per a evitar solapaments espectrals.
L’espectre d’un senyal mostrejat és format pel del senyal analògic sobre el qual s’han pres les mostres anomenat espectre en banda base, més un conjunt de rèpliques anomenades àlies d’aquest espectre en banda base distribuïdes al llarg de l’eix de freqüències Les mostres adquirides en un sistema discret s’han de prendre respectant una velocitat mínima d’adquisició, proporcional a l’amplada de banda del senyal analògic a mostrejar, que és la condició de Nyquist la freqüència de mostreig ha d’ésser, com a mínim, dues vegades més gran que la major freqüència del senyal analògic…
fonògraf

Fonògraf
Electroacústica
Música
Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un cilindre.
Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com amb el so…
,
casset

Esquema d’una casset
© Fototeca.cat
Electroacústica
Sistema compacte de cinta magnètica amb so preenregistrat o per enregistrar consistent en una caixa de plàstic que conté a l’interior dues bobines en les quals va repartida la cinta, talment que en girar el conjunt la cinta es cargola en una bobina i es descargola de l’altra.
La cinta emprada té dues pistes, normals o estereofòniques la seva amplada és de 3,82 mm, i funciona a una velocitat normalitzada de 4,75 cm/s La qualitat de les cintes depèn de la fórmula utilitzada en la capa magnètica Hi ha cassets de quatre tipus fonamentals d’òxid de ferro Fe 2 O 3 , de ferricrom, de crom Cr o pseudocrom, i de ferro pur Fe, la qualitat de les quals va de menys a més segons l’ordre esmentat el millorament s’aprecia amb una dinàmica de so més alta, soroll de fons més baix i so enregistrat amb menys distorsió Cada tipus de cinta ha d’ésser enregistrat i…
Pont Vell de Sant Miquel de Campmajor
Art romànic
Pont situat a prop de l’església de Sant Miquel de Campmajor, sobre la riera de Campmajor Venint de Banyoles, en arribar a la plana de Campmajor cal agafar la carretera que va al Collell havent passat Sant Miquel de Campmajor, hom veu a mà dreta el pont El pont té una longitud de 31,8 m i una amplada de 3,6 m 2,8 m si no es compten les baranes Al mig s’obre un arc de mig punt amb una longitud d’uns 10 m i una alçada d’uns 7 m a banda i banda hi ha sengles esperons i uns arcs més petits, que fan 2,5 m d’ample × 2,5 m d’alt Llevat de la part superior, que en bona part correspon a…
Pont de Tavascan (Lladorre)
Art romànic
Situació Pont d’un sol arc amb el terra de doble vessant sobre el riu de Tavascan, prop de la seva confluència amb la Noguera de Cardós ECSA - J Bolòs Pont situat al poble de Tavascan, sobre el riu del mateix nom, que és una riera que ve de la banda oest i, a poca distància del pont, conflueix en el riu Noguera de Cardós Mapa 34-9182 Situació 31TCH572231 Cal anar al poble de Tavascan i es pot veure, a mà esquerra, de la mateixa carretera estant Pont Aquest pont, amb un sol arc i amb un terra de doble vessant, té una longitud total de 15,7 m, repartida en dues parts semblants la del nord fa 7,…
Sepultura de les Malloles (Òdena)
Art romànic
Situació Planta de la sepultura Joan Enrich Damunt d’una codina que fa de marge per als camps de conreu i a uns 200 m a mà dreta de la carretera anomenada de les Malloles, que va d’Igualada als Prats de Rei, es conserven les restes d’una sepultura excavada al gres Mapa 35-15391 Situació 31TCG847091 Necròpoli Es tracta d’una tomba isolada de planta trapezial excavada a la roca, sense cap diferenciat i els angles més o menys arrodonits El peu és recte, pertany a un adult i la seva orientació és E-W No es pot apreciar l’encaix per a les lloses i bona part del seu costat de migdia gairebé no es…
Santa Maria de Cabassers
Art romànic
L’església de Cabassers és documentada des del 1172 Es devia bastir arran de la donació del terme de Cabassers als premostratencs del monestir belga de Santa Maria de Monteflabon per part de Ramon Berenguer IV el 1149 perquè hi fundessin un monestir de l’orde, que no reeixí Una vegada els monjos van abandonar el lloc vers el 1167, l’església del monestir, que rebia el nom de Santa Maria de Vallclara, va passar a ser seu de la parròquia de Cabassers —dins el bisbat de Tortosa— i tingué aquesta funció fins al començament del segle XVII, quan es construí un nou edifici La parròquia de Cabassers…
Santa Eulàlia d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Església parroquial del poble d’Estoll La parròquia d’Estoll surt juntament amb Queixans a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data del 819 però que sembla que fou redactat a la segona meitat del segle X A la fi del segle XII, els homes del vescomte Arnau de Castellbò i els comtes de Foix saquejaren l’església i se n’emportaren tot el que hi trobaren La parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314 MD L’església actual és edificada sobre l’emplaçament de l’antiga església romànica en direcció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina