Resultats de la cerca

Els seus primers mestres foren el seu pare, Hans Tunder, i Christian Prusse El 1632 fou nomenat organista a la cort de Gottorf, on estudià amb J Heckelauer, el qual li transmeté els seus coneixements sobre la música italiana per a orgue, especialment la de G Frescobaldi El 1641, a Lübeck, fou organista a la Marienkirche i hi organitzà cicles de concerts vespertins abendmusiken , en què presentà obres de compositors alemanys i italians i també pròpies La major part de les seves peces organístiques reflecteixen influències italianes Les set fantasies corals que li han sobreviscut el mostren…

Estudià amb N Fago i L Leo a Nàpols El 1752 era mestre de capella del príncep de Bisignano, i en 1753-57, director del Conservatori del Bon Pastor a Palerm Entre el 1747 i el 1757 compongué intermezzi i opere buffe per als petits teatres de Nàpols, Roma i Palerm Posteriorment treballà al nord d’Itàlia i escriví òperes més elaborades i ambicioses per als teatres de Pisa, Venècia, Milà i Bolonya Destacà també com a professor de cant i tingué entre els seus alumnes el cèlebre castrat G Aprile Les obres conservades de Sciroli mostren un compositor correcte en la forma i la tècnica, però sense…

Durant tota la seva carrera fou membre de diverses agrupacions musicals de caràcter municipal Fins el 1664 serví com a instrumentista de vent i corda a Leipzig Descontent, pel que sembla, de la seva posició, intentà millorar-la optant al lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, però la seva experiència com a músic municipal no li serví per a obtenir el càrrec El 1681 es traslladà a Bautzen, on romangué fins a la seva mort L’aportació més important de Pezel a la història de la música són les seves dues colleccions de sonates per a conjunts de cornetes i trombons,…

Possiblement fou alumne de G Carissimi a Roma, i a la dècada del 1650 cantava com a contralt a la cort de Dresden, on, entre els anys 1661 i 1663, treballà amb H Schütz com a vicemestre de capella El 1672 arribà a serne mestre de capella La seva aportació més interessant a la història de la música són els concerts sacres La resta de la seva producció religiosa comprèn misses, motets i oratoris Compongué també música instrumental, alguns madrigals i parts de dues òperes, Dafne i Jupiter und Io En la seva música coexisteixen elements característics de l’antiga escola alemanya,…

Sovint ha estat confós amb el compositor Jean d’Hollande, actiu a Bruges durant la primera meitat del segle XVI Les primeres referències a Christian Hollander daten del 1549, any en què era actiu com a mestre de cor a Sant Walburg, a Oudenaarde, on sembla que romangué fins el 1557 Aquest mateix any anà a Viena i entrà al servei de la capella de Ferran I A la mort del seu protector formà part de la capella de l’arxiduc Ferran, germà de l’emperador Maximilià II Quan Ferran començà a governar el Tirol 1568, desplaçà la cort a Innsbruck i Hollander l’acompanyà La part més notable de la seva…

Estudià música amb JH Heil, deixeble de JS Bach, i violí amb Carl Höckh i Franz Benda De jove, fou considerat un dels millors violinistes sorgits d’entre els deixebles de Benda, i fou autor d’una sèrie impressionant de concerts de violí Els seus concerts per a teclat constituïren una destacada aportació al gènere al nord d’Alemanya, i són del tot comparables amb els de CPE Bach Les simfonies també ocuparen un lloc important en la seva producció d’especial interès és la Simfonia en do major per a vuit timbals obligats Però fou, sens dubte, la seva extensa producció vocal i coral…

El sofriment fetal és un trastorn caracteritzat per una deficiència en l’aportació d’oxigen als teixits del fetus, que es pot produir a conseqüència d’una alteració de l’organisme matern, del fetus mateix o del procés del part El sofriment fetal pot ésser causat per trastorns molt diversos malalties de la dona que causin una baixa concentració d’oxigen en la sang o una deficiència de la irrigació sanguínia de la placenta diverses alteracions i complicacions de l’embaràs i del part, com ara placenta prèvia, toxèmia gravídica i despreniment prematur de la placenta alteracions de…

Vida i obra S’ordenà de prevere el 1746 i ingressà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús del camí d’Esporles Collaborà amb Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma El 1749 s’allistà voluntari per anar a les missions d’Amèrica Deixeble de Juníper Serra, fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 També realitzà nombroses expedicions per Mèxic i, fins i tot, a l’illa de Vancouver Ocupà diferents càrrecs a parròquies del Nou Món Carrers, places i societats científiques i religioses porten el seu nom De la seva obra d’interès historiogràfic,…

Fou un intellectual influent al llarg de la dècada del 1960 i 1970 en el si de la resistència cultural antifranquista Redactor durant molts anys de l’enciclopèdia Espasa on formà part del grup que donà a conèixer i assumí el marxisme crític d’Antonio Gramsci, fou conegut públicament pel seu llibre Dues Catalunyes 1967, on realitzà una interpretació personal del s XIX català La distinció que feu en aquesta obra entre “jocfloralescos” representants d’una línia culturalista i políticament conservadora que aplegà els principals exponents de la Renaixença literària i dels Jocs Florals i “xarons”…

S’ordenà el 1943 i, des de llavors, ha exercit a les parròquies de Biniamar, Inca, Binissalem i Orient La seva tasca historiogràfica s’ha centrat en l’estudi de diferents esglésies de Mallorca, així com en la història local de Lloseta Pel que fa a les obres dedicades a l’estudi dels temples, en destaquen L’església de Sant Jordi d’Orient 1979, L’Oratori del Cocó de Lloseta 1981 i El oratorio de NS de la Bonanova 1982 La seva aportació més important és la Història de Lloseta , en quatre volums 1985-90, que abraça des de la prehistòria fins al s XIX Cal esmentar-ne també Centenario…