Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo
©
Política
Polític castellà, nebot de José Calvo Sotelo.
Enginyer de camins, participà en els plans de desenvolupament franquistesEn 1967-68 fou president de RENFE i Fou membre de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas i procurador en corts 1971-75 Posteriorment detingué altres càrrecs institucionals Mort el general Franco, esdevingué ministre de comerç 1975-76 i d’obres públiques 1976-77, organitzà la Unión de Centro Democrático i ocupà encara la cartera de relacions amb la CEE 1978-80 i la vicepresidència per a afers econòmics 1980-81 abans de substituir A Suárez com a president del govern febrer del 1981 - desembre del…
Mare de Déu de Font-romeu
Art romànic
Aquest antic santuari marià, que ha donat nom al modern centre turístic del mateix nom, es dreça dins de l’antiga parròquia d’Odelló, que era una possessió del monestir de Sant Martí del Canigó El santuari, un xic separat del nucli modern, és al peu de la carretera que porta a Montlluís El conjunt actual, format per l’església i les antigues cases d’acolliment de pelegrins, no conté cap element arquitectònic anterior als segles XVI-XVII La primera notícia segura és del 1324, en què Sibilla, muller de Ramon Barri de Puigcerdà, llegà cinc diners per a l’oli de la llàntia de Santa Maria de Font-…
Francesc Garriga i Barata
Literatura catalana
Poeta i periodista cultural.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i especialitzat en filologia germànica Dedicat professionalment a l’ensenyament, collaborà en mitjans de comunicació, entre els quals Revista Catalunya , Riutort , Guix , L’Esquirol , les emissores de ràdio Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa’ns quan arribi el 2000 Les seves primeres obres, meticulosament elaborades — Entre el neguit i el silenci 1959, Foc nostre, somni 1960, Paraules 1962 i Paraules cap al tard 1973—, responen a un postsimbolisme melangiós i amb certs elements rupturistes de signe més…
,
Amado Alonso
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i crític literari.
Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica 1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…
Sant Joan de l’Erm
Santuari
Antic santuari i hostatgeria del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), dins l’antic terme de Castellbò, al vessant esquerre de la vall del Romadriu.
Es trobava en un alt port de muntanya 1 700 m alt al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca Els orígens són desconeguts Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers Estava a cura d’un beneficiat i donats L’església es reedificà al s XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un petit carrer L’antic…
Les coprinàcies: bolets de tinta i afins
Els bolets de tinta s’anomenen així perquè llurs làmines es converteixen en un líquid negre, carregat d’espores, que s’havia emprat com a tinta El més conegut, el bolet de tinta pelut 1 Coprinus comatus , és un excellent comestible quan és jove El dibuix en presenta dues etapes diferents de creixement 1a, 1b en l’exemplar jove 1a , les làmines comencen a madurar per la part baixa 1a’ en secció després 1b el peu s’estira i les làmines es converteixen en tinta El bolet de tinta tòxic o pixacà 2 C atramentarius presenta un barret plisat i amb marge lobulat 2’ secció sagital resulta…
La Mesta i la Dogana
Pedro Rodríguez de Campomanes, comte de Campomanes, avorria la Mesta I, tanmateix, aquest polític i economista illustrat, servidor de la corona espanyola, presidí l’òrgan suprem de govern d’aquesta institució ramadera des del 1779 fins al 1796 Les seves idees avançades topaven frontalment amb els principis d’una organització medieval incompatible amb les concepcions de la nova societat industrial que ja començava de configurar-se a Europa Per això, paradoxalment, posà la seva autoritat de president del Concejo de la Mesta al servei de l’afebliment d’aquesta organització, la definitiva…
Pit-roig
El pit-roig Erithacus rubecula és un ocell confiat, que es deixa observar de ben a prop als parcs i jardins i també als boscos És característic per la taca de color taronja del pit, i el gris del dors i la panxa Té el bec prim i punxegut i l’ull completament negre, molt brillant, com s’observa a la fotografia, feta a Blanes Selva Ateny fins a 14 cm Els joves, mancats de la taca rogenca, tenen un plomatge marronós tacat, poc destacat Jordi Vidal Fortament sedentari, el pit-roig ocupa tota la zona humida i si fa no fa muntana dels Països Catalans al S del Principat i al País Valencià tan sols…
La dama enamorada
Literatura catalana
Drama de Joan Puig i Ferreter, escrit entre el 1907 i el 1908, publicat el 1908 i estrenat aquell mateix any al Teatre Novetats de Barcelona.
Amb el suport llunyà d’un episodi autobiogràfic recreat molt lliurement, l’autor escenifica els amors entre un jove i una dona madura en una masia de la Borgonya S’hi mostren les tres fases dels amors entre Lluïsa de Moran i Abel l’esclat inicial, l’acompliment i la impossibilitat de progrés En la dificultat per continuar la relació intervenen altres personatges que estableixen un ampli i ric joc de passions Víctor, el fill de la dona, malaltís, mancat de força i gelós d’Abel, i el Llarg de Camins, un rodamon, personatge recurrent de Puig, que aquí configura la plenitud vital i…
coll de la Creu Coberta
Collada
Coll del pla de Barcelona, desfigurat per la urbanització de la ciutat, al punt més baix de la línia que entre la serra de Collserola i Montjuïc separa els vessants de les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat.
Prop seu s’hi bifurcaven els camins des de Barcelona portal de Sant Antoni vers Molins de Rei pel coll Blanc que al seu pas per Hostafrancs ha conservat el nom de carrer de la Creucoberta i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al s XV fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista Al s XV i fins el 1715 hom hi installà les forques principals de la ciutat la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d’enterrar-los, i entre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina