Resultats de la cerca
Es mostren 5354 resultats
pau de Zanjón
Història
Tractat signat el 10 de febrer de 1878 a Zanjón (Camagüey, Cuba) entre els insurrectes cubans i el capità general de Cuba, Martínez de Campos.
La pau, que cloïa deu anys de guerra, atorgava als nacionalistes un indult, una certa autonomia administrativa i la possibilitat d’enviar diputats a les corts El capitost nacionalista Antonio Maceo rebutjà la pau, i la lluita continuà fins el 1880 però, malgrat això, la treva fou efectiva fins el 1895, que començà la guerra d’independència La pau de Zanjón significà també l’inici de les grans inversions nord-americanes a l’illa
Scotland Yard
Dret processal
Nom amb el qual és conegut popularment el cos policíac anglès London Metropolitan Police.
Fundat l’any 1829, hom li atorgà una certa autonomia respecte a la policia anglesa i un àmbit d’actuació circumscrit a aquesta ciutat i els seus rodals El nom prové del lloc on eren situats inicialment els seus quarters generals Great Scotland Yard, a Whitehall Place Per la seva eficàcia proverbial, la seva actuació ha estat sovint requerida en altres parts del país i, fins i tot, en altres països del Commonwealth
Giorgios Gemisthos Plethon
Filosofia
Filòsof i humanista bizantí.
Estudià a Constantinoble i formulà un sistema que intentava fusionar les doctrines platòniques amb les religions orientals Fundà diverses escoles de teologia i, com a conseller de l’emperador Joan VIII Paleòleg participà en el concili de Ferrara comprès en el concili Florència Escriví un Codi de Lleis que promogué controvèrsia a causa del seu antiaristotelisme La seva distinció entre les doctrines platònica i aristotèlica tingué certa influència en alguns humanistes del Renaixement italià
Johann Heinrich von Dannecker
Escultura
Escultor alemany.
Format a la Karlsschule des del 1771, on fou company de Schiller i més tard professor 1789-94 Escultor de la cort 1780, treballà a París —al taller de Pajou 1783-85 i a Roma 1785-89, on esdevingué amic de Canova Allà afermà un neoclassicisme ortodox que li valgué el sobrenom de Greco i que, tanmateix, no exclou una certa sensibilitat preromàntica bust de Schiller, 1794, Staatsgalerie de Stuttgart Ariadna , 1806-10, desapareguda
William Chandler Bagley
Educació
Psicologia
Pedagog i psicòleg nord-americà.
Director de la School of Education de la Universitat d’Illinois 1908-17, fou codirector del “Journal of Educational Psychology” 1910-18, revista que contribuí a introduir la psicologia aplicada a les escoles Fou, en certa manera, un oponent de John Dewey Escriví The Educative Process 1905 Fou president del National Council of Education 1931-37 Edità el “Journal” de la National Education Association 1920-25 i “School and Society” 1939-46
llei de Bragg

Llei de Bragg
© fototeca.cat
Física
Llei que afirma que la interferència de les ones (raigs X o γ, o ones associades a electrons o neutrons, la longitud d’ona de les quals sigui comparable amb les distàncies atòmiques en qüestió) reflectides pels plans d’un cristall és constructiva i forma, per tant, un patró de difracció, si se satisfà l’expressió sin φ = n λ / 2d, essent φ l’angle format per la direcció de propagació del feix incident i els plans del cristall, λ la longitud d’ona incident, d la distància entre els plans del cristall, i n un enter que dóna el nombre d’ordre de la reflexió.
Per a una certa configuració del sistema donada per λ i d , hom pot anar variant l’angle φ fins aconseguir una figura de difracció palesa Aleshores, hom pot esbrinar, bé la distància d entre plans del cristall si coneix λ, o bé la longitud d’ona incident si coneix d La llei de Bragg és útil en cristallografia, per tal com permet de determinar els paràmetres d’un cristall difracció de raigs X
Sant Martí del Sas
Monestir
Antiga quadra i monestir benedictí del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), dins l’antic terme de Cornudella de Valira, a 852 m alt, al N de Ribera de Vall.
Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen
àcid silícic
Química
Denominació no sistemàtica de la sílice amorfa i hidratada que hom obté per acidificació del silicat de sodi.
D’acord amb la concentració inicial del silicat, pot presentar aspectes que van des del gel fins a la solució colloidal Estructuralment, és constituït per una xarxa polimèrica tridimensional desordenada de tetràedres de SiO 4 , en la qual una certa proporció d’àtoms d’oxigen es troben substituïts per grups hidroxil Hom el pot representar per la fórmula SiO 2 nH 2 O La diferència entre l’àcid silícic i el gel de sílice és, però, merament quantitativa
progressisme
Cristianisme
Doctrina i tendència que integren religiosament la lluita per la reforma de les estructures socials, polítiques i econòmiques, basant-se en la necessitat de posar en contacte la fe i la vida en el món actual.
Paper destacat en el moviment progressista ha tingut la Union des Chrétiens Progressistes UPC, fundada a França el 1945 Tot assimilant redempció i revolució, el progressisme ha volgut en certa manera introduir la lluita de classes en el si de l’Església mateixa i ha estat acusat d’alterar la consciència religiosa en confondre el progrés històric i l’esperança escatològica Hom el pot considerar, d’altra banda, com a clar antecedent del fenomen actual de la secularització
cinema albanès
Cinematografia
Cinema produït a Albània.
Pràcticament inexistent abans del règim socialista de Hoxha, prengué una certa volada sota l’ègida soviètica, especialment amb Skanderbeg , epopeia històrica nacional realitzada en coproducció amb l’URSS el 1954 La socialització permeté a Albània de muntar uns estudis a Tirana 1958, on fou feta una gran quantitat de documentals propagandístics i educatius De la producció de llargmetratges, escassa aproximadament cinc a l’any, en destaquen Kristao Damo ‘La tempesta’, 1959 i Viktor Gjika ‘Els camins blancs’, 1974
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina