Resultats de la cerca

Estudià cant amb L Lehmann i P Bernac i debutà el 1969 com a Musetta La bohème a la New York City Opera, on interpretà diversos papers lírics El 1975 cantà a Chicago i un any més tard ho feu a l’Òpera de Viena El 1977 actuà al Covent Garden de Londres i el 1978 fou Vitèlia La clemenza di Tito a Colònia, paper que repetí per al film de JP Ponnelle sobre l’òpera de Mozart 1980 i amb el qual es presentà a Salzburg el 1989 El 1979 debutà al Metropolitan Opera de Nova York Després d’una brillant carrera a Europa, repartida bàsicament entre el Regne Unit i Itàlia, tornà als Estats…

Estudià amb Roger Voisin a Boston i amb Adolph Herseth a Chicago Completà la seva formació a la Schola Cantorum de Basilea amb Leo Schrade Interessat fonamentalment per la música antiga, el 1967 fundà l’Edward Tarr Brass Ensemble, amb el qual interpretà sobretot música del Renaixement i el Barroc El 1977 publicà un llibre sobre la història de la trompeta També fou responsable d’una edició completa de la música per a trompeta de G Torelli Fou professor de la Rheinische Musikschule de Colònia 1968-70, de la Schola Cantorum de Basilea 1972-2001 i del conservatori d’aquesta ciutat L’…

Estudià a Princeton, Roma i Chicago Es dedicà a les llengües i a la lingüística general fou deixeble de L Bloomfield i a la filologia romànica En el curs de la seva carrera estigué en contacte amb els més variats corrents de recerca de l’àmbit nord-americà, que deixaren una traça evident en el treball, on adoptà un reeixit sincretisme Entre els seus estudis més de quatre-cents títols cal remarcar Bibliography of Italian Linguistics 1941 refosa en Bibliografia della linguistica italiana 1958 Descriptive Italian Grammar 1948 Short History of Italian Literature 1951 Manuel of…

Estudià a la London School of Economics, feu un màster a la Universitat de Warwich i es doctorà a la Universitat de Yale És professor a l’Escola de Polítiques Públiques Harris de la Universitat de Chicago i director de l’Institut Pearson per a l’Estudi i Resolució de Conflictes Globals a la mateixa escola Fou professor de la Universitat de Harvard 2004-15, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, de la Universitat del Sud de Califòrnia i de la Universitat de Melbourne Els seus principals camps d’investigació són l’economia política i la política comparada, i el desenvolupament…

Doctor en filologia romànica, fou deixeble de Joan Coromines a Chicago El 1949 marxà a viure al Canadà Fou professor a la Universitat de Toronto des del 1958 Edità el Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquim Sanelo 1965 i publicà articles sobre lingüística catalana i castellana, entre els quals La lexicografia valenciana 1959-62, L’evolució de la terminació adjectival -IDUS en català 1981 i Estudis de gramàtica històrica 1993 Cal destacar, a més, la seva collaboració en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i en l' Onomasticon Cataloniae de…

Vida Cresqué en la més profunda pobresa al barri de Storyville, centre de diversió de la ciutat de Nova Orleans, sentint la música de les sales de ball, dels clubs i de les desfilades Formà part d’un quartet vocal infantil que recollia monedes cantant pel carrer A dotze anys, intern en un reformatori, aprengué de tocar la corneta, i a partir del 1916 ho feu professionalment en diversos conjunts de Nova Orleans i als vaixells del Mississipí Cal destacar la seva pertinença al grup de King Oliver, que es convertí en el seu mentor i el portà a Chicago el 1922 amb ell realitzà les…

Els testimonis musicals més antics que se’n conserven, si bé són molt escassos, recorden que ja abans del segle XIII es cantava a la catedral una litúrgia a dues o més veus, i esmenten també la presència de músics reunits en gremis que tocaven en les festes ciutadanes Del segle XIV és coneguda la presència a la ciutat de l’organista i músic Matteo degli Organi, i del segle següent, la de Francesco di Guido -també constructor d’orgues- i Arnulphus, del qual resta una Cantata a Siena a quatre veus A partir del segle XVI, com als altres centres italians destacats, tingueren particular…

No investiga, doncs, Sumer, tractat per la sumerologia El terme és, però, erroni, car equival a prendre la part Assíria pel tot Assíria, Accad i Babilònia Assiris i babilonis eren hereus directes del regne d’Accad, amb una mateixa llengua, l'accadi L’assiriologia nasqué, pràcticament, el 1802, quan l’alemany Grotefend desxifrà parcialment l’escritura cuneïforme aquemènida o persa Fou seguit en camp de l’escriptura cuneïforme no solament l’aquemènida, sinò també l’accàdia, per diversos estudiosos els francesos Burnouf i Oppert, el norueg Lassen, l’irlandès Pincks i els britànics Talbot i,…

Excepte el Michigan, que pertany exclusivament als EUA, els altres quatre tenen la línia divisòria fronterera aproximadament per la meitat Llur origen, quaternari, és degut a les morenes frontals, que restaren formant una barrera Són situats a diferents nivells, i es comuniquen entre ells per mitjà de ràpids i de cascades que han estat modificats per l’home, que hi ha construït rescloses i canals i els ha convertits en una important via de navegació comercial Entre els llacs d’Erie i Ontario hi ha les famoses cascades del Niàgara Els llacs es comuniquen amb l’Atlàntic pel riu Sant Llorenç Els…

Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1931 debutà a la Staatsoper Posteriorment actuà a Darmstadt 1933-35 i el 1936 passà a Munic L’any següent tornà a la Staatsoper vienesa, on romangué fins el 1958 Entre el 1937 i el 1941 actuà amb èxit al Festival de Salzburg, on interpretà papers d’òperes de R Wagner, CM von Weber, WA Mozart i R Strauss Destacà especialment en el paper de Mariscala El cavaller de la rosa , que representà entre el 1949 i el 1953 La seva carrera internacional la dugué al Covent Garden de Londres 1938 i a les òperes de Chicago 1938 i París 1949, a més de…