Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
Xipre 2015
Estat
L'acord naval sobre l'ús dels ports de Xipre contra el terrorisme que va arribar al principi d'any entre Rússia i Xipre va causar irritació i malestar a la UE i als Estats Units Aquest acord geoestratègic va més enllà, perquè un 80% de les inversions estrangeres provenen del país rus i el turisme hi té una forta presència En aquest context el president Nikos Anastasiadis va anunciar l'aixecament de les darreres restriccions per a poder transferir diners fora del país, l'últim pas per a recuperar la confiança en el sector bancari de Xipre El clima entre la part turcoxipriota i Turquia va…
Suïssa 2016
Estat
El singular sistema democràtic suís, amb diversos referèndums i iniciatives legislatives populars vinculants al llarg de l’any, va tenir com a protagonistes el debat sobre la implantació d’una renda bàsica incondicional de 2300 euros al mes, el diagnòstic genètic preimplantacional DGP i la procreació assistida mèdicament, els procediments d’asil i l’abandonament de l’energia nuclear, entre d’altres Les votacions d’enguany van descartar els projectes de renda bàsica, l’abandonament de l’energia nuclear i el tancament de les centrals –en aquest darrer cas, per un estret marge–, i d’altra banda…
República de Sud-àfrica 2010
Estat
Malgrat l’èxit del Mundial de futbol, que va permetre mostrar al món una Sud-àfrica avançada i amb una gran capacitat d’organització, el president Jacob Zuma va ser contestat per una part important de la base social del seu partit, el Congrés Nacional Africà CNA, en el poder des del 1994 Les vagues de funcionaris, que van paralitzar els serveis públics al mes d’agost, i les crítiques del principal sindicat, la Confederació de Sindicats de Sud-àfrica COSATU, i de la influent Lliga de la Joventut del CNA, el van afeblir en el si del partit, que en la conferència del 2012 ha de decidir qui serà…
Sindicats Lliures
Història
Nom amb el qual és més coneguda la Unió de Sindicats Lliures.
Aquesta organització sindical fou iniciada a Barcelona per Ramon Sales per l’octubre del 1919 i es proclamà aconfessional i de reivindicació obrera i professional Aviat adoptà com a denominació oficial la de Corporació General de Treballadors-Unió de Sindicats Lliures d’Espanya, defensà com a bases de la societat la família i la corporació professional i vindicà la teoria del preu just Sorgida de l’Ateneu Legitimista, la nova corporació intentà de combatre l’hegemonia de la CNT i s’abocà a l’ús de la violència, ajudada per la patronal i les autoritats governatives de Barcelona pistolerisme…
Francesc Sureda i Blanes
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà de Josep Sureda i Blanes Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912 Fundà la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, i exercí de professor durant cinc anys al seminari de Mallorca i més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets El 1918 ingressà al cos castrense, on arribà a ocupar càrrecs importants Destinat a l’exèrcit d’Àfrica, es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions El 1930 feu la carrera de dret a la Universitat de…
,
Francesc Josep I d’Àustria
Història
Emperador d’Àustria i rei d’Hongria i Bohèmia (1848-1916).
Fill de l’arxiduc Francesc Carles i de Sofia de Baviera Succeí el seu oncle Ferran I, en abdicar aquest a conseqüència dels moviments revolucionaris de Budapest, Praga i Viena Aspirà a fondre en un gran estat multinacional tots els pobles de l’imperi i a governar en un règim autoritari, centralitzat a Viena Promulgà la constitució del 1849, vigent fins el 1851 Amb el canceller Schwarzenberg portà a terme una ambiciosa política exterior A Itàlia es produí, però, el primer fracàs, quan els italians, amb l’ajut de les tropes franceses, el derrotaren a Magenta i Solferino 1859, i per la pau de…
Selǧūq ibn Duqāq
Història
Cap de la confederació de tribus oghuz establerta a la desembocadura del Sirdarja, sota el vassallatge dels samànides i dels qarakànides fins el 1032.
Un dels seus nets, Togrïl Beg, inicià la dinastia musulmana seljúcida , de qui derivà el seu nom
Ak Koyunlu
Història
Confederació de turcmans sunnites establerta al final del segle XIV a l’W d’Armènia i al N de Mesopotàmia, amb centre a Diyarbakir.
Inicià la dinastia Kara Yülük Osman 1378-1435 En les lluites de Tamerlà i Baiacet, els Ak Koyunlu afavoriren el primer El 1467 derrotaren els Kara Koyunlu i s’annexaren el seu territori Amb la derrota, l’any 1473, d’Uzun Hasan, el 1508, pel soldà otomà Mehmet II començà la davallada de la dinastia fins que fou anihilada, el 1508, pel xa safàvida Ismā'īl I Els Ak Koyunlu conservaren, però, alguns feus fins al 1524
Ticino

Ticino El poble de Bergdorf
Divisió administrativa
Cantó meridional de Suïssa que penetra com un tascó dins l’estat italià.
La capital és Bellinzona 17300 h est 1994 Correspon a l’alta conca del riu homònim oberta dins els Alps Lepontins, al vessant meridional dels Alps, i s’estén des del Sant Gotard fins al llac de Lugano, que inclou en bona part Es divideix en dos sectors Sopra Ceneri, al NW, el més gran i que correspon a la conca del llac Major, i Sotto Ceneri, al SE, més petit i densament poblat i que correspon a la conca del llac de Lugano La major part del territori és coberta de bosc i pastures les terres conreades són ocupades en gran part per la vinya, gràcies a un clima benigne Hi ha també ramaderia i…
Valais
Divisió administrativa
Cantó del s. de Suïssa, al límit amb França i Itàlia.
La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina