Resultats de la cerca

Situació Angle sud-oest de l’església actual de Sant Andreu de Catllà, amb el portal barroc, i al fons el campanar romànic, amb els dos primers pisos decorats amb arcuacions llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Catllà, a l’esquerra de la Castellana Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà des de mitjan segle X Per una carta del 13 de setembre de l’any 948, Bernat…

Introducció Fragment del sector oriental de la Garrotxa i algunes contrades de les comarques properes, corresponents al full 11-1 Figueres, mapa toponímic i econòmic de l’ Atlas Històric de Catalunya , anys 759-992, de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado A mà esquerra hi ha les diverses vies que confluïen a la ciutat de Besalú Arxiu Gavín Fer una exposició sobre la història política o bé sobre la història de l’Església a la comarca de la Garrotxa a la alta edat mitjana no és pas gaire difícil, a causa dels nombrosos i força acurats estudis que fins ara han estat realitzats sobre aquests temes Per…

Situació Vista aèria de l’església des del sector sud-oest ECSA - J Todó L’església de Sant Miquel és a la part alta del recinte arqueològic i monumental de l’antic poblat d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF921734 Història Les notícies més antigues sobre aquesta església són proporcionades per la seva acta de consagració de l’any 992, en la qual es fa referència a la construcció i la consagració duta a terme pel bisbe Teodoric i el comte Sunyer, per tant vers el 935 Des d’un bon principi tingué categoria parroquial L’església de Sant Miquel fou molt afectada per la ràtzia d’Almansor de l’…

Situació Un detall de la façana de ponent on és visible una part de l’obra romànica primitiva i una porta amb llinda, tapiada F Tur Pontós, cap del seu terme municipal, és situat en una petita vall, a l’interfluvi del Fluvià i la Muga L’església és al costat nord-oriental del poble, a la part més enlairada Mapa 258M781 Situació 31TDG933707 Per la carretera N-II des de Barcelona i Girona cap a Figueres i la frontera, un cop passat Bàscara es troba, a mà esquerra, el camí que porta a Pontós, que és a 2 km Història El lloc de Pontós és esmentat en un document de 31 de maig de 979, pel qual l’…

El lloc de Llagostera ja era conegut el 855 quan s’esmenta un “Sancti Felicis de Locustaria” entre els béns del monestir de Santa Maria de la Grassa El lloc va registrar també els topònims de “Lagostera” 993, “Lagustaria” 1016 i “Locustaria” 1163 El 914 també es té notícia de la “valle que vocant Locustaria” , la meitat de la qual havia estat comprada per la comtessa Garsendis a “Emo, femina” per 500 sous “cum villas et villariunculis et terminibus suis” , és a dir, amb la Vall d’Aro, Penedes i la mar, a sol ixent Maçanet, Caldes i Aulet, a ponent la mar, Caules i Maçanet, a…

Situació Interior de l’església mirant l’absis, avui molt malmès, precedit d’un profund arc presbiteral ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble abandonat de Boix, al costat del pantà de Santa Anna Mapa 32-13327 Situació 31TCG016410 S’hi arriba per la pista que surt d’Ivars de Noguera i arriba fins a Tragó i Alberola JAA-MLIC Història Aquesta església era la parròquia del poble i antic terme del castell de Boix Fou una dependència de l’abadiat d’Àger, vinculació que es documenta des de la segona meitat del segle XII Entre les esglésies subjectes a Àger que es…

El nucli actual d’Almenar, dominat per les ruïnes del castell, és a 329 m d’altitud sobre un escarpament rocós del marge dret de la Noguera Ribagorçana Com el topònim indica, Almenar va rebre el nom d’una antiga al-manara andalusina o torre de comunicacions i vigilància, esdevinguda més tard un castell La primera menció escrita que conservem del castell és encara de ple període andalusí, concretament del moment en què el Cid va prendre l’antic castell d’Almenar a al-Mundir de Lleida per compte d’al-Mu’tamin de Saragossa per tal de pressionar les fronteres del districte de Lleida 1085…

Situació Absidiola de l’extrem oriental del mur de migdia de la nau, l’única que es conserva de la seva probable capçalera trevolada V Buron Les restes de l’església de Sant Cristòfol es troben situades al barri perpinyanès de Vernet, prop de la parròquia moderna amb aquesta mateixa advocació, dins concretament d’una propietat particular que pertany a una clínica JBH Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 1,2” N - Long 2° 53’ 37,2” E Història L’església de Sant Cristòfol figura des de l’any 899 en un precepte de Carles el Simple pel qual concedeix al seu fidel Esteve diversos llocs i viles, entre…

Situació Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 46,8” N - Long 2° 36’ 51,6” E Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès Història Bula d’Amunt el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062 fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 per bé que pertanyi a la conca de…

On hi havia hagut la casa forta o força d’Estanyol, actualment hi ha una masia restaurada La primera notícia que tenim d’aquest lloc d’Estanyol és, segons Joan Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , vol I, Girona 1987, pàgs 28-31, de l’any 1040, quan Adalès o Adelaida d’En Bas llegà el mas Estanyol al seu nebot Adalbert mansum de Stagnolo qui est in Bas, quod tenet Giscafredus cum sua tenencia Amb els anys, els possessors aloers d’aquest mas Estanyol, que segurament eren emparentats amb la noblesa local, esdevingueren membres…