Resultats de la cerca
Es mostren 1246 resultats
Vals
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal, publicada l’any 1935.
Narra la història de la maduració i la degradació parallela d’un jove, Zeni, que comença un procés d’aprenentatge vital en el qual busca autorealitzar-se a través de les relacions amoroses La trajectòria la inicia a casa del seu oncle Agustí, en l’ambient burgès d’una colònia estiuenca La primera relació amorosa la manté amb Teresa, una noia més gran que ell i amb qui estableix un vincle més maternal que no pas eròtic Zeni ha de fer un viatge a Viena i ella li demana que li porti un vals, el qual esdevé el símbol de la forma i el ritme que caracteritzen la trajectòria vital del protagonista…
L’ombra de l’eunuc
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Cabré publicada l’any 1996.
La novella presenta, a partir del repàs biogràfic que el protagonista —Miquel Gensana— fa de la seva vida, la crònica històrica d’una generació —la del mateix autor— marcada per la repressió de la dictadura franquista i per la vida clandestina de la militància política activa En el transcurs d’un sopar que té lloc en un restaurant de Feixes, Júlia, amiga de Miquel Gensana, li demana informació sobre Josep M Bolós, company de joventut del protagonista, per tal d’escriure un article d’homenatge a l’amic mort Els records comuns que el protagonista anirà desgranant i l’emplaçament del restaurant…
E.R.
Literatura catalana
Obra de teatre de Josep M. Benet i Jornet, publicada el 1994.
Desenvolupament enciclopèdic Evoca les interioritats del teatre des del punt de vista de tres actrius Una jove estudiant d’interpretació demana a Glòria Marc, Assumpta Roca i Maria Caminal, tres actrius consagrades, que l’ajudin a descobrir com era la mítica actriu Empar Ribera, per preparar les proves per a protagonitzar una obra sobre la seva vida De tarannàs molt diferents, Glòria ha triomfat com a diva internacional en el teatre, Assumpta s’ha convertit en una còmica televisiva i Maria ha abandonat l’escena per cedir la seva veu al doblatge cinematogràfic La visió que ofereixen d’Empar…
Secció Cinematogràfica Fructuós Gelabert
Cinematografia
Col·lectiu d’investigació cinematogràfica de la Biblioteca i Museu de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, especialitzat en la recuperació, conservació, classificació, estudi i divulgació dels fets cinematogràfics.
El 1974, amb Hermann Bonnín com a director de l’Institut del Teatre, es fundà la secció al si del Centre d’Estudis i Documentació d’Arts, Espectacles i Comunicació CEDAEC de la Biblioteca i Museu, centre dirigit per Xavier Fàbregas Aquest demanà a Miquel Porter i Moix de posar en marxa la secció sobre cinematografia i qüestions afins amb el nom de F Gelabert, el pioner del cinema a Catalunya La secció funcionà de fet a partir del 1976 fins a la constitució de la Generalitat el 1981, quan X Fàbregas i M Porter passaren al servei d’aquesta nova institució La secció se situà a les…
Santa Margarida de Cogullera (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Aquesta església era situada dintre de l’antic terme del castell de la Llavinera Sempre fou una capella rural vinculada al mas Casa Ollera o Cogollera, com finalment se l’anomenà, situat dins el terme de la parròquia de Sant Pere Sallavinera El primer document que parla de l’existència d’aquesta capella és de l’any 1072, data en la qual un feudatari del castell de Llavinera, Ot Miró, donà a la seva muller Gerberga l’alou que tenia a Llavinera, i una de les afrontacions corresponia a l’església de Santa Margarida Posteriorment l’església torna a documentar-se quan l’any 1224 l’abat Ramon de…
Josep Fontanella i Garraver
Història
Història del dret
Jurisconsult i polític.
Fill de Joan Pere Fontanella i germà de Francesc Fou professor de dret canònici civil a la Universitat de Barcelona A partir del 1640 era aleshores membre del Consell de Cent collaborà estretament, dins la línia iniciada pel seu pare, en els fets que portaren a la separació de Catalunya de la monarquia hispànica, sempre a favor de la unió a la corona francesa Participà en el consell secret reunit després del Corpus de Sang i com a assessor de la generalitat en les converses amb el govern francès Controlà el consell de guerra els primers mesos del 1641 Esdevingué l’home de confiança de D…
,
Edward Snowden
Periodisme
Informàtic i activista d’internet nord-americà.
Inicià estudis de programació a la Universitat de Maryland, que no acabà, i el 2003 ingressà a l’exèrcit dels EUA, que abandonà el mateix any a causa d’un accident Des d’aleshores treballà per a la National Security Agency NSA i en sistemes informàtics de seguretat de la Central Intelligence Agency CIA El 2007 anà a Ginebra per compte d’aquesta institució, que abandonà el 2009, i es reincorporà a l’NSA com a extern a través de diverses empreses consultores —una de les quals l’acomiadà el juny del 2013 per violació del codi ètic— El maig del 2013 es traslladà de Hawaii, on residia, a Hong Kong…
José de San Martín

José de San Martín
© Fototeca.cat
Història
Militar i polític sud-americà.
Fill d’un oficial espanyol, estudià a Buenos Aires i a Espanya Combaté al nord d’Àfrica 1791, a Portugal 1802 i contra les tropes napoleòniques 1808-11 Tinent coronel, fou influït a Cadis per les idees liberals i independentistes americanes Havent tornat a Buenos Aires 1812, el 1813 substituí Manuel Belgrano en el comandament de l’exèrcit al N del país Governador de Cuyo 1814, acollí els patriotes xilens vençuts a Rancagua i pressionà el Congrés de Tucumán a fi que declarés la independència Juan Martín de Pueyrredón, dictador suprem de Buenos Aires, li féu costat i el 1817 rebé ordre d’…
Ramon Amadeu i Grau
Escultura
Escultor.
Deixeble a Barcelona de Josep Trulls i després, a Valls, de Lluís Bonifaç, que fou molt important per a la seva formació L’any 1770 ingressà al gremi d’escultors barcelonins, i dos anys després demanà d’ésser admès a l’Academia de San Fernando a Madrid, cosa que aconseguí el 1778 amb la presentació d’un baix relleu Quedava, així, lliure de les limitacions gremials, i al mateix temps el seu art accentuava encara l’orientació acadèmica Residí un quant temps a Olot, abans i durant la Guerra contra Napoleó La major part de les seves obres de talla s’han perdut, i moltes només són…
conquesta de Múrcia

Entrada de Jaume I a Múrcia, pintura de Mauricio Federico Ramos (1876)
Militar
Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó.
Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca, on …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina