Resultats de la cerca

El cap de Barbaria, amb l’antiga talaia i els alts penya-segats calcaris que el delimiten Ernest Costa El cap de Barbaria 29, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’extrem meridional de les Balears és constituït l’àrid i pedregós vèrtex sud-occidental de Formentera És el cap de Barbaria, o simplement el Cap dels formenterins Es tracta d’un altiplà elevat, que es correspon a la característica plataforma vindoboniana, que aflora també als migjorns de Mallorca i Menorca És la contrada menys habitada de l’illa, fenomen explicable per la pobresa dels seus sòls, molt pedregosos i…

Iniciada, de fet, el 1907 amb la Revista Montserratina , fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni M Marcet 1912 el 1914 aparegué la revista Vida Cristiana , i el 1917 començà la sèrie Analecta Montserratensia , impulsada per Anselm Albareda Poc després sorgiren les colleccions “Biblioteca Monàstica” 1920, “Biblioteca Popular Litúrgica” 1920, “Místics de Montserrat” 1925 i la Bíblia de Montserrat , de Bonaventura Ubach 1926 El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari Montserrat i de la collecció Catalonia Monastica , seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat , collecció…

Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia,  Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama,  Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació del món rural…

Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts, alabastres…

Era dotat d’un moviment de trepidació motivat per l’acció de la mola damunt un dels seus extrems