Resultats de la cerca
Es mostren 808 resultats
Elisabet de Mallorca
Història
Infanta, comtessa de Clarença i baronessa de Matagrifó.
Filla de Jaume III de Mallorca i Constança d’Aragó Passà part de la infantesa a Girona i a Montblanc, retinguda, amb la seva mare, per Pere III de Catalunya-Aragó El 1349 acompanyà el seu pare en l’empresa de Mallorca fou capturada a Llucmajor per Gilabert de Centelles i enviada a València, on fou confinada, per ordre del rei, al convent de Santa Clara fins el 1358, que fou casada amb Joan II, marquès de Montferrat, després de la renúncia prèvia als seus drets a la corona de Mallorca Visqué al castell d’Omeladès, immediat a la senyoria de Montpeller El 1374, ja vídua, acompanyà…
Antoni de Pàdua
Cristianisme
Franciscà, predicador i teòleg, conegut en el món de parla portuguesa amb el nom d’Antoni de Lisboa.
Canonge regular de sant Agustí al convent de Sant Vicenç extramurs de Lisboa, d’on passà al de la Santa Creu de Coïmbra, famós centre d’estudis escripturístics i patrístics L’any 1220, amb motiu de passar les relíquies dels primers franciscans màrtirs del Marroc, es féu franciscà i es canvià el nom de Ferran per Antoni i anà com a missioner al nord d’Àfrica, i quan en retornava, una tempesta el portà a Sicília d’allà passà al convent de Montepaolo Forlí, on començà les seves tasques de predicació Durant els anys 1223-25 ensenyà a Bolonya Santa Maria della Pugliola i els següents a …
Les primeres universitats. 1289-1717
Als seus inicis, als segles XI-XII, l’anomenada “universitat” és una mena d’organització dels ensenyaments superiors basada en l’associacionisme de professors i d’estudiants En l’origen d’aquest procés cal situar les escoles dels monestirs, de les catedrals, dels consells municipals i de les corts reials Des dels inicis hi ha diversitat a la Universitat de Bolonya els estudiants eren els qui pagaven els professors, a Oxford i Cambridge el finançament provenia de la monarquia, a París fou l’Església Catòlica qui se’n feu càrrec, i s’hi ensenyava, només, dret canònic la qual cosa obrí el pas a…
Matilde Tubau i Bergadà
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòloga.
Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps , dirigida per Maurice Molho Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els estudis…
,
Miquel Torres i Riera
Viticultura
Enologia
Enòleg i viticultor.
Estudià química a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en enologia i viticultura a la Universitat de Dijon 1959 i a la de Montpeller 1982 L’any 1962 s’incorporà al celler familiar Miquel Torres SA , on assumí la direcció tècnica i introduí la innovadora tècnica de la fermentació en fred, creà nous vins i introduí ceps estrangers a Catalunya Fou també pioner en l’emparrat dels ceps i en la recuperació de varietats autòctones catalanes L’any 1991, a la mort del seu pare, Miquel Torres i Carbó, fou nomenat president de l’empresa i n’és conseller delegat Ha organitzat…
marc
Numismàtica i sigil·lografia
Física
Unitat ponderal establerta a l’edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes.
El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs locals arribaren…
Francesc Dalmau i Norat
Política
Metge i polític.
Fill de Laureà Dalmau el 1933 inicià estudis de medicina a Barcelona Cofundador de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya FNEC, l’any següent participà en els fets d’Octubre , i per aquest motiu fou empresonat Voluntari a la Guerra Civil Espanyola en l’exèrcit republicà, on fou metge, entre d’altres, al front d’Extremadura, s’exilià a França el 1939 En l’intent de retorn a Catalunya fou detingut per la Gestapo 1940 Empresonat successivament al castell de Figueres i en camps de concentració de Reus, Madrid i Punta Carnero Cadis, s’evadi d’aquest camp nedant fins a Gibraltar, d’on…
Violant de Vilaragut
Història
Literatura catalana
Reina de Mallorca.
Filla de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià i de Saura de Mallorca Visqué a la cort de Jaume III de Mallorca , amb el qual es casà 1347 en morir la reina Constança d’Aragó, fet del qual fou en certa manera acusada Després de la batalla de Llucmajor 1349, en la qual morí el seu marit, estigué presonera al castell de Bellver i al convent de Santa Clara de València, amb la seva fillastra Elisabet de Mallorca 1349 El papa i el rei de França, Joan II, gestionaren el seu alliberament Habità en un castell, prop de Montpeller, i es casà amb el duc Ot I de Brunsvic-Grubenhagen 1353, cavaller fidel de…
Folquet de Marsella
Literatura
Trobador provençal.
Documentat des del 1178 i fill d’un mercader genovès, Folc, literàriament conegut com a Folquet , és un típic representant de la rica burgesia marsellesa que conreà les lletres La seva obra poètica dinou composicions evidencia una notable formació llatina, palesada en influències d’Ovidi i de Sèneca, sobretot, i un cert coneixement de l’escolàstica exposa els conceptes més típics de la fin'amor , o amor cortès, en argumentacions lògiques, amb sillogismes i paradoxes, en forma elegant, d’una gran riquesa estròfica, però en una actitud més sàvia que no pas sentida Era un mercader ric que es…
Joan Tocabens i Rigat
Literatura catalana
Novel·lista i poeta.
Després dels estudis superiors de castellà i català a Montpeller, fou nomenat professor de castellà a Perpinyà 1963-65, a Nimes 1965-67 i a l’escola de Mestres de Perpinyà 1969, esdevinguda Institut Universitari 1990, on ensenyà el castellà i produí nombrosos reculls pedagògics bilingües Secretari perpetu de la secció catalana dels Jocs Florals del Rosselló 1967, lletrista de Jordi Barre, cantant nord-català de renom, és sobretot autor de novelles i de poesia Els seus primers poemes foren publicats en 1970-71 a l’ Almanac Català del Rosselló i en la revista Sant Joan i Barres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina