Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
turbel·laris
Zoologia
Classe d’animals metazous triploblàstics de l’embrancament dels platihelmints, de vida lliure, amb el cos aixafat en forma de cinta, generalment de mida petita i tou, que es desplaça lliscant sobre els cilis vibràtils que recobreixen tot el cos.
La cavitat del cos és plena de cèllules estrellades unides entre elles per llargues i fines expansions citoplasmàtiques, i entre les malles d’aquesta xarxa circulen cèllules ameboides sanguínies Tot el cos de l’animal és recobert per una cutícula La boca s’obre en posició ventral, generalment en el centre el tub digestiu és format per una faringe musculosa d’on surten dos o tres tubs cecs, i no tenen, per tant, anus La digestió és intracellular, i cada cèllula captura el seu aliment mitjançant un pseudopodi i l’aboca al tub digestiu Quan aquest és ple d’excrements, l’animal xucla aigua i l’…
Jordi Cervós i Navarro
Medicina
Metge.
Acabada la llicenciatura de medicina a Barcelona i Saragossa, el 1952, anà a residir a Berlín, i treballà com a metge en clíniques neurològiques d’Innsbruck Àustria i Bonn Alemanya Doctorat el 1956 per la Universitat de Madrid, fou professor adjunt 1954-61 i professor 1961-68 de neuropatologia a la Universitat de Bonn Posteriorment fou catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín 1968-98, de la qual fou degà durant sis anys, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2002 Investit doctor honoris causa per nombroses universitats internacionals, fou…
Joseph Altman
Medicina
Neurobiòleg nord-americà.
Després de la Segona Guerra Mundial, la seva família emigrà a Austràlia, on fou bibliotecari de la Universitat de Nova Galles del Sud, a Sydney Interessat des de molt jove en la psicologia, les ciències del comportament i la neurologia, una estada a Nova York com a bibliotecari li permeté deixar aquesta ocupació i estudiat psicologia a la Universitat de Nova York, on obtingué el doctorat el 1953 El 1961 s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on creà el Laboratori de Desenvolupament Neurobiològic, que l’any 1968 traslladà a la Universitat de Purdue Indiana, on amb la seva…
Art Spiegelman
Disseny i arts gràfiques
Autor i dibuixant de còmics nord-americà.
Fill de refugiats judeopolonesos, d’infant emigrà amb els seus pares a Nova York, on cursà estudis d’art i filosofia inacabats Posteriorment treballà en la indústria gràfica i creà alguns còmics, molt influït per l’ambient underground d’aleshores Després d’un collapse nerviós a resultes del qual fou internat en un centre psiquiàtric, anà a San Francisco 1972, on fou professor d’art i publicà diversos còmics, entre els quals cal citar Prisoner on the Hell Planet , sobre el suïcidi de la seva mare Un altre cop a Nova York, del 1979 al 1987 fou professor de la New York School for Visual Arts En…
El que cal saber de la ràbia
Patologia humana
La ràbia, o hidrofòbia, és una malaltia infecciosa d’origen víric, que evoluciona amb irritació del sistema nerviós central, seguida de paràlisi Sense un tractament oportú, causa la mort en gairebé tots els casos Els animals infectats amb el virus de la ràbia desenvolupen una malaltia molt semblant a la dels humans, i en les seves secrecions salivals hi ha grans quantitats d’aquest virus, de manera que, en mossegar altres animals, o persones, els el poden transmetre La ràbia sol produir-se després de la mossegada de gossos o gats rabiosos Tanmateix, de vegades es produeix per mossegada de…
El que cal saber de la meningitis
Patologia humana
La meningitis és la inflamació de les membranes que recobreixen el sistema nerviós central habitualment causada per una infecció És molt important adreçar-se al metge ràpidament quan es presenten símptomes que poden correspondre a una meningitis, com ara mal de cap, rigidesa del clatell, vòmits i febre, perquè el resultat del tractament depèn en gran mesura del fet que sigui iniciat precoçment Quan els afectats són nodrissons, els símptomes de la meningitis no són gaire característics, i sovint les manifestacions principals són febre,…
Galactorrea
Patologia humana
És anomenada galactorrea l’emissió espontània de llet pel mugró fora del període de lactància Aquesta alteració es pot presentar en ambdós sexes, però és molt més freqüent en la dona que en l’home Es produeix generalment a conseqüència d’una producció anòmala de prolactina, l’hormona hipofisial estimulant de la secreció mamaria Aquesta producció anòmala pot ésser deguda a una alteració de la pròpia glàndula hipòfisi, però en molts casos és causada per una alteració dels mecanismes que en regulen el funcionament a través de l’hipotàlem Una de les causes més habituals de galactorrea és la…
Els anèl·lids
El grup dels anèllids reuneix animals vermiformes, protòstoms, hiponeures, segmentats i desproveïts d’apèndixs articulats La segmentació del cos és veritable metameria , és a dir, el cos de l’animal es compon de parts que contenen òrgans repetits metàmers , que en certa manera gaudeixen d’indepèndencia anatòmica, però que fisiològicament depenen uns dels altres En conjunt hom en coneix unes 12 000 espècies, la majoria de les quals fan vida marina, bé que també han colonitzat medis aquàtics continentals i el medi terrestre hi ha també notables casos d’adaptació al parasitisme Aquests tres…
Complicacions de la diabetis mellitus
Patologia humana
En el curs de la diabetis mellitus es poden presentar complicacions de tipus molt diversos, que poden arribar a afectar globalment el funcionament orgànic o bé a determinar alteracions més o menys greus en diversos sistemes orgànics Hom diferencia dos tipus de complicacions, les agudes i les cròniques Les complicacions agudes deriven de les alteracions metabòliques degudes al dèficit de l’acció insulínica, que s’afegeix a un increment de l’acció d’hormones amb efectes oposats Les dues complicacions agudes més rellevants són la cetoacidosi diabètica i la crisi hiperglucèmica hiperosmolar La…
nemertins
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics caracteritzats bàsicament per la possessió d’una trompa o probòscide retràctil i de longitud més o menys igual a la de la resta del cos de l’animal.
Tenen un tub digestiu complet, amb la boca en posició subventral, puix que al seu lloc normal s’obre el rincocel, o cavitat de la trompa No tenen cavitats celòmiques, puix que el celoma és obliterat per teixit parenquimàtic, i solament hi ha cavitats per a allotjar les gònades No tenen aparell respiratori, per tal com la respiració és cutània l’aparell circulatori té vasos dorsals i ventrals, i el sistemaexcretor és format per protonefridis El sistema nerviós, sense ganglis, forma un collar que envolta la beina de la trompa La fecundació és externa, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina