Resultats de la cerca
Es mostren 1889 resultats
El que cal saber dels traumatismes oculars
Patologia humana
Els traumatismes oculars són molt freqüents, sobretot en accidents laborals i de trànsit De fet, la major part es poden prevenir bé amb l’ús d’ulleres protectores en els treballs industrials o bé utilitzant un cinturó de seguretat en els cotxes, perquè en els accidents són habituals els cops contra els parabrises La manifestació més evident d’un traumatisme ocular és la tumefacció i el color moradenc de les parpelles Malgrat tot, però, sempre s’ha de realitzar un examen oftalmològic per comprovar si no hi ha lesions intraoculars Quan les parpelles s’han inflat, cal evitar de fregar l’ull…
el Bòsfor
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del segle VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci…
golfo
Construcció i obres públiques
Mecanisme format per una anella de ferro ancorada al brancal d’una porta on hom introdueix un piu unit al batent de la porta i que permet d’obrir-la i tancar-la.
Hom l’empra com a frontissa quan la porta no té bastiment i va penjat directament del brancal d’obra
Cuba 2014
Estat
Les reformes econòmiques impulsades pel president, Raúl Castro, van continuar aplicant-se amb molta cautela i sempre mesurant les possibles conseqüències, per no trencar els delicats equilibris entre els estaments de l’anomenada nomenclatura del poder, i també procurant controlar qualsevol impacte i resposta social Aquestes tendències han estat denunciades pels economistes més reformistes i fins i tot per l’Església catòlica, que demanen més velocitat en els canvis econòmics Quant als aspectes polítics, la situació va continuar encara molt estancada i en comptes d’una obertura a una…
relé
Relé
© Fototeca
Electrònica i informàtica
Aparell o dispositiu destinat a controlar un circuit determinat d’una certa potència (generalment tancar o obrir el circuit) mitjançant un circuit auxiliar de petita potència i, per tant, amb un corrent molt feble.
Els relés poden ésser electromagnètics, tèrmics, electrònics, etc Els relés electromagnètics , els més corrents, consten d’un electroimant que en ésser accionat atreu una armadura mòbil, la qual amb el seu moviment provoca el tancament o l’obertura d’un o més circuits principals i auxiliars, mitjançant una sèrie de contactes Hi ha relés per a corrent continu i per a corrent altern Poden ésser constructivament de diversos tipus d’armadura articulada, de nucli desplaçable, de balancí, de disc d’inducció, de cilindre d’inducció , etc Segons llurs finalitats, poden ésser de màxima, de mínima,…
bolet de femer

Bolet de femer
CC Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets de mida petita o mitjana, de la família de les coprinàcies, de barret al principi ovoide, poc o gens carnós, que acaba sovint per obrir-se amb la vora aixecada (reflexa).
Les làmines, delicades, maduren de la perifèria cap al centre, i prenen la coloració negra de les espores, alhora que es desfan en un suc semblant a tinta Viuen sobre substrats rics en nitrats, sobretot fems, buina, excrements diversos, terres molt adobades, fusta podrida, humus, etc Alguns són comestibles i molt apreciats, com el bolet de tinta C comatus La majoria no tenen valor culinària i un d’ells C atramentarius pot causar una intoxicació passatgera, si és consumit juntament amb alguna beguda alcohòlica
Estudis Universitaris Catalans (EUC)
Historiografia catalana
Revista erudita anual dels Estudis Universitaris Catalans publicada entre els anys 1907 i 1936, excepte entre el 1919 i el 1926.
La guerra civil del 1936 i les seves conseqüències en comportaren la desaparició, tot i que, si bé als anys quaranta es reprengueren els cursos dels EUC, la publicació d’una revista catalana fou impossible en el context del primer franquisme Malgrat tot, els seus densos 22 volums publicats constitueixen, segons Alexandre Galí, «el corpus científic més notable publicat en català i un dels més notables que hagin sortit mai a Catalunya» Hi tingueren un clar predomini els estudis històrics i literaris i, ja des del primer volum, es defensà una idea de rigor en l’exposició històrica que, en…
Estudis Metro-Goldwyn-Mayer
Cinematografia
Estudis de doblatge.
Es fundaren a Barcelona el 1933 amb l’objectiu de doblar en exclusiva films nord-americans produïts per la MGM, fet que els portà també a obrir sucursals a París i Roma El primers directius foren nord-americans, però aviat els substituïren Alejandro Ulloa i Ramon Martori, els quals, juntament amb Gonçal Delgràs i Julio Alymán, incorporats el 1934, configuraren la primera etapa dels estudis Hi destacaren com a actors, a més dels esmentats, que també exercien aquesta tasca, José María Ovies, Pepe Casín, Félix Defauce, Rafael Durán, Marta Flores, Elsa Fàbregas, Margarita Robles,…
germans Belio Gracia
Cinematografia
Exhibidors.
Mariano Saragossa 1862 - Barcelona 1935 i Manuel Saragossa 1864 - començaren el negoci d’exhibició d’espectacles a les ordres del pare, Mariano Belio Gonzalvo, propietari del Museo de Figuras de Cera "La Universal" La família recorregué una bona part de la Península fins que el 1892, sense deixar de representar arreu de l’Estat espanyol, s’assentaren a Barcelona, on installaren el museu al final de la rambla de Santa Mònica Eren veïns dels fotògrafs Napoleón que presentaren el cinematògraf dels Lumière, el 20 de desembre de 1896 L’estiu del 1898 s’incendià el museu i els Belio passaren a…
can Tintorer

Mina de variscita de can Tintorer
© Fototeca.cat
Mines d’època neolítica del municipi de Gavà (Baix Llobregat), les úniques en tot l’àmbit de la península Ibèrica.
Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats lidita, variscita i ocres Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de cambra i pilar, utilitzada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina