Resultats de la cerca
Es mostren 1574 resultats
Arnaut Daniel
Literatura
Trobador provençal.
Vinculat a les corts reials de França, Barcelona i potser a la de Ricard Cor de Lleó, se n'han conservat divuit poesies escrites entre el 1180 i el 1200 de les quals una cançó i una sextina amb notació musical Fou la figura més representativa del trobar ric Dante en digué que fou un excellent "fabbro del parlar materno” i Petrarca en remarcà el seu "dir strano e bello” Arnaut Daniel, en efecte, es complau a comparar la seva feina poètica a la tasca d’un joier o d’un artífex que llima i poleix la seva obra, o a la del fuster que ribota i dola la seva labor, i en el seu afany de singularitat…
Les candelariàcies
Les candelarielles són un grup de líquens nitròfils, de coloració groga, però sense parietina i, per tant, ben diferents de les caloplaques del mateix color, ja que no presenten reacció K+ violeta L’exemple més freqüent sobre tota mena de roques silícies és Candelariella vitellina , que sovint envaeix altres líquens Xavier Llimona Aquesta família reuneix líquens sovint molt nitròfils, de tallus crustaci o poc visible Candelariella o finament foliaci Candelaria , de color groc d’ou com els apotecis per pigments derivats de l’àcid pulvínic El tallus i els apotecis, que són en general…
Les primofílices
Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars» Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia procedent d’Ogassa, on es reuneixen fragments de diverses falgueres × 0,3 Jordi Vidal / MGB Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la paret de l’…
canana
Militar
Cartutxera de cuir o de tela, utilitzada pels caçadors, que porten cenyint la cintura o com una bandolera, proveïda d’una filera de bagues del mateix material, on duen les municions.
bandolera
Banda de cuir que va des de l’espatlla esquerra a la banda dreta de la cintura per a penjar-hi una arma de foc, com porten els soldats de cavalleria.
podenc eivissenc
Caça
Modalitat de caça en què el caçador dirigeix els gossos de la raça podenc eivissenc, fins a sis, que busquen i capturen els conills, i els porten vius al seu amo.
Es fan campionats tant en l’àmbit de societats de caçadors, com territorials i estatals
pop
Utensili per a subjectar paquets a la baca del cotxe o en un altre lloc, consistent en una o més tires de goma elàstica resistent que porten uns ganxos metàl·lics als extrems.
peracàrides
Carcinologia
Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis caracteritzats pel fet que alguns periopodis porten làmines el conjunt de les quals constitueix una mena de cambra incubadora on es desenvolupen els ous.
Inclou els ordres dels misidacis , tanaidacis, isòpodes, cumacis, amfípodes i termosbenacis
batallaire
Ictiologia
Peix d’aigua dolça, de l’ordre dels perciformes
, de la família dels anabàntids, d’uns 10 cm de llargada, de colors molt vistosos, sobretot els mascles quan porten la lliurea nupcial.
Aquests, a l’època de reproducció, fan violentes batalles entre ells i preparen els nius on les femelles aniran a fresar Els batallaires, com tots els anabàntids, són capaços de retenir oxigen a l’aparell branquial i, com a conseqüència d’això, poden viure en aigües poc oxigenades Habiten els rius de la regió indomalaia
urologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’aparell excretor o aparell urinari i, en l’home, l’aparell genital (estudiat en la dona per la ginecologia) i la fisiologia i patologia que els són pròpies.
És una especialitat mixta, mèdica i quirúrgica, que comprèn diverses subespecialitats, entre les quals cal esmentar l’estudi de l’esterilitat masculina, la urologia plàstica reconstrucció quirúrgica de les vies lesionades o ressecades, la nefrologia estudi de les característiques normals i patològiques del ronyó, etc No fou fins a la segona meitat del s XIX que sorgí la urologia com a especialitat autònoma, amb procediments específics de diagnosi i amb tècniques quirúrgiques pròpies, generalment fora de l’abast del cirurgià general, que s’havia limitat fins aleshores a practicar rudimentaris…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina