Resultats de la cerca
Es mostren 1261 resultats
Aparell cardiovascular en la vellesa
Pel que fa a l’aparell cardiovascular, s’aprecien notables modificacions en el transcurs de la vida De fet, el cor no presenta gaires canvis anatòmics, pel que fa a la seva grandària i pes, que es mantenen en les mateixes condicions que en l’edat adulta Tanmateix, però, alhora que es perden fibres musculars o desapareixen algunes de les seves estriacions, se’n modifica l’elasticitat i la potència de les parets Si bé la despesa cardíaca es manté en nivells prou alts i el ritme cardíac no es modifica, destaca el fet que en resposta a un esforç la funció cardíaca no és tan evident com abans així…
El que cal saber de l’alopècia o calvície
Patologia humana
L’alopècia o calvície consisteix en la pèrdua de cabells Pot ésser de diversos tipus, segons la causa, però la presentació més habitual és la calvície comuna, deguda a una predisposició hereditària Aquest tipus de calvície, en un grau variable, es presenta en la majoria dels homes adults La calvície comuna se sol iniciar en la regió frontal i de vegades la coroneta És possible que es limiti a aquestes zones, però sovint s’estén progressivament amb l’edat a d’altres zones del cuir cabellut Una caiguda de cabells regular no ha d’ésser causa de preocupació En totes les persones, el pèl es renova…
Nepal 2009
Estat
El nou Govern del Nepal no va millorar les condicions de vida de l’empobrida societat nepalesa © Fototecacat / Corel L'actualitat nepalesa va seguir marcada el 2009 per les turbulències derivades de la proclamació, al maig del 2008, de la república, la qual cosa va permetre, però, consolidar el procés de pacificació del conflicte entre la guerrilla maoista i l'exèrcit Tanmateix les dificultats es van mantenir en l'àmbit polític El fet més important de l'any va derivar de l'intent del Govern, liderat pels maoistes, de destituir el cap de l'exèrcit, Rookmangud Katawal Aquesta decisió, frenada…
Josep Guia i Marín

Josep Guia i Marín
© Maite Simon
Matemàtiques
Lingüística i sociolingüística
Política
Matemàtic, activista polític i filòleg.
Doctor en matemàtiques 1974 i en filologia 2008, ha estat professor del Departament d’Àlgebra 1971-2010 i vicerector d’Estatuts 1984-86 de la Universitat de València Com a matemàtic, ha investigat en topologia general, sobre la qual ha publicat articles en revistes de matemàtiques i ha dut a terme comunicacions en congressos Milita en el catalanisme independentista d’esquerres, i és un dels dirigents del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i, per aquesta opció ideològica ha estat multat, detingut i processat diverses vegades És autor de diversos assaigs polítics en…
,
Juan Sempere y Guarinos
Filosofia
Història del dret
Il·lustrat i jurista.
Vida i obra Estudià a Oriola Es doctorà en teologia i es llicencià en dret exercí d’advocat a València 1778-80 i des del 1780 a Madrid on ocupà diversos càrrecs a la cort En iniciar-se la guerra del Francès fou nomenat fiscal de la chancillería de Granada 1790, però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí al seu bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834, crítica de les corts de Cadis durant el Trienni…
, ,
Francesc Antich i Oliver

Francesc Antich i Oliver
© Presidència Govern Illes Balears
Política
Polític.
Llicenciat en dret, treballà en diversos organismes de l’ajuntament de Palma Afiliat al PSOE , fou secretari de Política Institucional 1987-90 i d’ordenació del territori de la Comissió Executiva 1994-97 de la Federació Socialista de Mallorca des del 2000 amb el nom de Partit Socialista de les Illes Balears , de la qual fou elegit secretari general el 1997 Ha estat alcalde d’Algaida 1991-97 i diputat al Parlament Balear des del 1992 Fou conseller al Consell Insular de Mallorca 1992, la Comissió de Medi Ambient del qual presidí en 1995-99 En les eleccions del 1999, un pacte Pacte de …
Francesc Salvà i Campillo
Francesc Salvà i Campillo
© Fototeca.cat
Metge, professor i investigador.
La guia del seu oncle, Antoni Campillo, i del bisbe Climent expliquen la seva formació al collegi episcopal de Barcelona, a la Universitat de València, on fou deixeble d’Andreu Piquer, i a Tolosa Llenguadoc, i la seva afiliació al grup dels illustrats catalans, dins el qual collaborà més precisament amb Antoni Jutglà, F Carbonell i Bravo, F Santponts, A Martí i Franquès i Fèlix Amat, en l’afany de progrés tècnic i social i amb uns estrets lligams amb l’evolució europea En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició Carta a un amigo sobre el éxtasis de la…
Francesc Pi i Margall
Historiografia catalana
Polític, escriptor i filòsof.
Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Barcelona del 1831 al 1837 Aquest darrer any entrà en la universitat per estudiar dret i el 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849 Després de participar en la revolució del 1854, entre el 1866 i el 1868 estigué exiliat a París Quan fou elegit diputat a corts per Barcelona el 1869 retornà a Espanya, i a l’any següent assumí la direcció del Partit Republicà Democràtic Federal En la Primera República Espanyola ocupà els càrrecs de ministre de la Governació del febrer al juny del…
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…
cirurgia
Història
Part de la medicina que té per objecte tractar les malalties, les deformitats, els traumatismes, etc., per mitjà d’operacions fetes amb la mà o amb instruments.
La cirurgia, que comprèn l’estudi de les bases tècniques quirúrgiques i llur pràctica, és tan antiga com la humanitat en cranis neolítics s'han trobat senyals de trepanacions cranials, probablement fetes per a fer fora els mals esperits reclosos Els egipcis ja practicaven la circumcisió, i en papirs dels segles XVI i XV aC ja hi ha descrits temes i casos quirúrgics El codi d’Hammurabi regulà els honoraris dels cirurgians sumeris Els cirurgians hindús primitius practicaven la rinoplàstia, l’extracció de càlculs vesicals i les laparotomies Hipòcrates tractà també els temes quirúrgics, i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina