Resultats de la cerca
Es mostren 1001 resultats
Santiago Fisas i Mulleras

Santiago Fisas i Mulleras (segon per l’esquerra)
© FEDERACIÓ ESPANYOLA DE GOLF
Esport general
Economia
Empresari i dirigent esportiu.
Enginyer tèxtil, l’any 1950 fundà Fibralgodón i, el 1961, la Sociedad Anónima de Tejidos Industriales SATI, que canvià el nom pel de SATI Grupo Textil, empresa especialitzada en teixits per a la decoració Milità al Centre Català i posteriorment a CDC L’any 2000 el govern espanyol li concedí la medalla d’Or al Mèrit al Treball Fou un dels introductors del golf a Catalunya Soci fundador de l’Empordà Golf Resort, presidí el Golf Platja de Pals des de la seva inauguració l’any 1966 El 1967 guanyà el campionat d’Europa júnior com a capità de l’equip espanyol Impulsor de la Federació Catalana de…
,
Cèlia Artiga i Esplugas
Educació
Mestra d’ensenyament primari.
Estudià a l’Escola Normal de la Generalitat, a la segona promoció del pla professional Treballà durant 42 anys a l’escola pública, excellint en la seva tasca com a mestra parvulista Amb Montserrat Correig, Àngels Ollé i altres mestres, promogué, a Reus, una de les primeres escoles d’estiu d’àmbit territorial Ho feu des de la Secció de Pedagogia del Centre de Lectura Dirigí grups de treball i organitzà trobades de mestres Durant 10 anys, cada mes reunia grups de mestres per a crear i construir material didàctic Participà en cursos de formació permanent i escoles d’estiu fins i tot…
Antoni Riera
Educació
Lullista.
Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lullianes en les quals acusava l’inquisidor Eimeric d’enemic de la doctrina de Ramon Llull Viginti quatuor textus Apostrophos publicat a Mallorca el 1689 Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l’Anticrist, la reproducció d’interpretacions teològiques de la Trinitat i de l’Encarnació i una sèrie d’elogis de la doctrina lulliana demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de Ramon Llull…
Yehudi Menuhin

Gaspar Cassadó a la dreta, amb J. Menuhin i L. Kenter
© Fototeca.cat
Música
Violinista nord-americà.
De família jueva, debutà a San Francisco a set anys, i actuà per tot el món com a nen prodigi Estudià amb GEnescu i ABusch Solista internacional, enregistrà un gran nombre de discs d’un amplíssim repertori, sovint amb la seva germana Hepzibah, pianista Exercí també com a director, sobretot des dels anys setanta Promogué escoles i institucions musicals fundador de l’escola musical que du el seu nom a la localitat anglesa de Stoke d’Abernon 1963, dels festivals de Gstaad 1956 i de Windsor 1969 i director del festival de Bath 1956-68, etc Destacaren també les seves iniciatives…
Charles-Hubert Gervais
Música
Compositor francès.
El 1700 era mestre de música del duc de Chartres, que l’any 1712 el promogué a intendent de música En aquell moment les responsabilitats en la capella ducal eren compartides per quatre vicemestres de capella Durant uns quants anys els quatre llocs foren ocupats per MR de Lalande, N Bernier, A Campra i CH Hubert Després de la mort de Lalande 1726 i Bernier 1734, però, no es cobriren les dues places vacants i Gervais, juntament amb Campra, fou el responsable de la capella ducal Compongué gran nombre de motets i algunes cantates franceses, però el seu talent brillà especialment en…
Enrique Franco Manera
Música
Crític, musicòleg, compositor i pianista madrileny.
Vida Estudià piano i composició al Conservatori de Música de Madrid El 1946 s’incorporà al món de la ràdio i el 1952 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya com a responsable de la direcció musical, fins el 1984 Promogué la fundació de diverses orquestres i grups de cambra, com són ara l’Orquestra i el Cor de Ràdio Nacional d’Espanya 1953-55 i l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Destaca la seva tasca com a crític musical, que exercí en els diaris Arriba 1952-76 i, des d'aquest any, El País , i que complementà amb la…
Miquel Ferrer i Sanxis
Historiografia catalana
Polític i escriptor.
Dirigent d’Estat Català durant la dictadura primoriverista, passà al Bloc Obrer i Camperol 1930 i, en plena guerra civil, al PSUC i a la UGT catalana de la qual fou secretari general Exiliat el 1939, s’establí a Mèxic, on continuà la seva activitat política formà part del Consell Nacional Català i promogué el Partit Socialista Català i fundà un centre de documentació Instituto Panamericano de Documentación i l’editorial Compañía General Editora Fou premiat nombroses vegades als Jocs Florals de l’exili per diferents estudis històrics, com Francesc Macià i els catalans d’Amèrica…
Club Nàutic Amposta

Equip femení del Club Nàutic Amposta durant el Campionat de Catalunya del 2011
Club Nàutic Amposta
Rem
Club de rem d’Amposta.
Fundat el 1949, també té una secció de llagut català El 1968 organitzà la primera edició de la baixada nedant Tortosa – Amposta i el 1969 acollí el primer Campionat de Catalunya de rem Impulsà la creació de la Federació de Tarragona de Rem 1974 El 1983 promogué l’Ascens i Descens de l’Ebre entre Amposta i Tortosa Per motius burocràtics, entre el 1981 i el 1986 prengué el nom de Club de Rem Amposta Des del 1989 les seves installacions acullen el Centre de Tecnificació de les Terres de l’Ebre En l’àmbit competitiu, guanyà catorze edicions del Campionat de Catalunya de clubs Trenta…
Esport Ciclista Manresà

Tercera edició del Gran Premi de Catalunya, organitzat per l’Esport Ciclista Manresà el 1949
Esport Ciclista Manresà
Ciclisme
Club de ciclisme de Manresa.
Fundat l’any 1935, nasqué amb el nom de Penya Espinal i un any després prengué el nom actual El seu principal impulsor i primer president fou Adolf Espinal El 1940 es feu càrrec del primer Campionat de Catalunya de muntanya També organitzà la Cursa de la Supremacia i el 1943 promogué el primer Gran Premi de Catalunya, competició que es perllongà fins al principi dels anys vuitanta El 1945 el corredor Delio Rodríguez guanyà la Vuelta a Espanya El 1966, després de la mort del seu primer president, creà el Trofeu Amics d’Adolf Espinal per a juvenils Fou seu del Campionat d’Espanya…
Tractat de Roma
Política
Dret
Acord signat a Roma el 1957, que creà la Comunitat Econòmica Europea (posteriorment Unió Europea) i l’EURATOM.
Entrà en vigor el 1958, i incloïa el Tractat de París Establí els instruments per a la creació d’un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l’eliminació progressiva d’aranzels entre els estats membres i la fixació d’uns aranzels comuns per a països tercers, l’establiment d’una política agrària comuna PAC, l’entrada en vigor gradual del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres dins del territori de la CEE, la creació d’un marc per a l’actuació de les empreses dins d’un sistema de mercat, la regulació de les ajudes atorgades pels estats a sectors, regions i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina