Resultats de la cerca
Es mostren 542 resultats
pectoral
Farmàcia
Dit de totes les preparacions farmacèutiques l’acció medicamentosa de les quals consisteix a augmentar o fluïdificar la secreció bronquial i facilitar-ne, per tant, l’expulsió per la tos (hom diu popularment que estoven la tos i que eviten la irritació)
.
gal·lionel·la
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les caulobacteriàcies, que es caracteritza pel fet de posseir un peduncle, producte de secreció de la cèl·lula, que consisteix en una franja retorta en espiral impregnada d’hidròxid de ferro.
Els bacteris són immòbils i resten lligats lateralment al peduncle Oxiden el ferro i el fixen
Hidramni
Patologia humana
Definició És anomenada hidramni , o polihidramni , una complicació de l’embaràs caracteritzada per l’acumulació excessiva de líquid amniòtic, que en total ultrapassa els dos litres, la qual cosa origina un augment de volum de l’úter i pot alterar el curs de l’embaràs i el part Freqüència i causes L’hidramni és un trastorn relativament freqüent que segons les estadístiques es produeix aproximadament en 1 de cada 62 embarassos que arriben al final Tanmateix, però, la majoria dels casos són lleus i no ocasionen trastorns, de manera que passen desapercebuts Tan sols originen símptomes i es…
Diftèria
Patologia humana
Definició La diftèria és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que ocasiona una intensa inflamació a la faringe i els teixits propers, la qual cosa, en absència de tractament, pot menar a l’asfíxia del malalt Actualment, gràcies a l’aplicació sistemàtica del vaccí antidiftèric als infants petits, la incidència d’aquest trastorn al nostre medi és gairebé nulla Causes L’ agent etiològic de la diftèria és el Corynebacterium diphteriae , un bacteri grampositiu que pertany al gènere Corynebacterium , que es caracteritza pel fet que elabora i secreta cap a la sang una exotoxina molt…
El nas
Anatomia humana
El nas és l’estructura de l’aparell respiratori que es troba en contacte directe amb l’exterior, la qual cosa fa que constitueixi la via natural d’accés de l’aire cap a l’interior de l’organisme Exteriorment, forma una estructura prominent al bell mig de la cara la piràmide nasal a l’interior hi ha les cavitats per on circula l’aire les fosses nasals La piràmide nasal forma una prominència en la línia mitjana de la cara, des de més amunt del llavi superior fins a la unió dels arcs ossis que formen el sostre de l’òrbita ocular Té dues cares laterals que pugen obliquament per ambdós costats de…
glàndula odorífera
Anatomia animal
Òrgan glandular propi de molts miriàpodes, insectes, serps i mamífers, de nombre i situació molt variats, la secreció del qual serveix la majoria de les vegades com a comunicació olfactòria especial per a la identificació i l’atracció sexual durant l’època de zel.
En alguns casos, com en les serps, els insectes i els miriàpodes, serveix com a òrgan defensiu en secretar substàncies repulsives
regulació cel·lular
Biologia
Mecanisme de control del metabolisme de la cèl·lula, que fa la funció d’engegar i aturar la producció de proteïnes, enzims i productes de secreció per tal que no es desprengui energia en la síntesi de molècules essencials mentre no sigui necessari de fer-ho.
Per exemple, quan un bacteri necessita un aminoàcid que li és essencial, només el sintetitza en el cas que no es trobi en el medi en quantitat suficient Existeix, doncs, un mecanisme cellular susceptible d’induir o d’inhibir les reaccions de síntesi en funció de les condicions del medi inducció enzimàtica, repressió 3
diencèfal

Diencèfal vist sobre un tall mitjà sagital de l’encèfal: 1, orifici interventricular; 2, tàlem; 3, àrea coroide o làmina tectorial; 4, nucli habenular; 5, epífisi; 6, comisura blanca posterior; 7, cos mamil·lar; 8, hipotàlem; 9, neurohipòfisi; 10, túber; 11, quiasma òptic; 12, recés supraòptic
© fototeca.cat
Anatomia animal
Part central del cervell anterior, voltada pel telencèfal, que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme, regula la secreció hormonal de la hipòfisi mitjançant l’hipotàlem i a través del qual passen les fibres que uneixen el còrtex amb el cervell posterior.
És constituït per una gran massa nuclear central, el tàlem, amb l’epitàlem per sobre, el subtàlem per sota i darrere i l’hipotàlem per sota i davant El tercer ventricle separa les dues meitats del diencèfal, des del mesencèfal fins a la làmina terminal una evaginació de la part posterior i del tercer ventricle forma la glàndula pineal El tàlem és situat immediatament fora del tercer ventricle, separat de la part posterior de la càpsula interna pel nucli reticular del tàlem i la làmina medullar externa
Tiroïditis
Patologia humana
Definició Hom anomena tiroïditis la inflamació de la glàndula tiroide Aquesta alteració pot ésser deguda a causes molt diverses, i pot originar manifestacions locals a nivell del coll —com ara engrossiment i dolor cervical—, com també tenir repercussions en tot l’organisme, ja que pot provocar una afecció en l’elaboració d’hormones tiroidals En molts casos, però, no genera trastorns hormonals Tipus, causes i freqüència Hom diferencia diversos tipus de tiroïditis segons les causes que originen la inflamació i l’evolució que segueixen La tiroïditis aguda infecciosa , que té un inici sobtat i…
Índexs pràctics per a realitzar un entrenament físic adient
Un entrenament físic adient és aquell que, respectant els gustos i objectius individuals, permet que l’organisme incrementi progressivament —o que mantingui eventualment— el seu rendiment cardiorespiratori i el de l’aparell locomotor Aquests objectius s’aconsegueixen mitjançant un entrenament regular, moderat i progressiu La regularitat de l’entrenament no sol plantejar dubtes a l’hora de la planificació com ja hem esmentat, cal que les sessions d’entrenament es realitzin, pel cap baix, 2 o 3 vegades a la setmana Tanmateix, la moderació i la progressió són factors dinàmics que depenen de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina