Definició
És anomenada hidramni, o polihidramni, una complicació de l’embaràs caracteritzada per l’acumulació excessiva de líquid amniòtic, que en total ultrapassa els dos litres, la qual cosa origina un augment de volum de l’úter i pot alterar el curs de l’embaràs i el part.
Freqüència i causes
L’hidramni és un trastorn relativament freqüent que segons les estadístiques es produeix aproximadament en 1 de cada 62 embarassos que arriben al final. Tanmateix, però, la majoria dels casos són lleus i no ocasionen trastorns, de manera que passen desapercebuts. Tan sols originen símptomes i es diagnostiquen 1 de cada 10 o 15 casos.
L’hidramni és degut a una alteració en la formació i la renovació del líquid amniòtic, que és el líquid contingut en la cavitat amniòtica, on es troba submergit el fetus. Aquest líquid té una composició similar a la de la plasma, és a dir, la part de la sang que resta després d’extreure les cèl·lules sanguínies. Té la funció de protegir el fetus dels traumatismes, permetre’n els moviments dins de l’úter, ajudar-li a mantenir la temperatura adequada i facilitar els intercanvis d’hormones i d’altres substàncies. Durant l’embaràs s’elabora constantment líquid amniòtic, fonamentalment a través de tres vies: pel filtratge de líquids a través dels vasos sanguinis uterins, per la secreció de les membranes amniòtiques i per eliminació de l’orina del fetus. Al mateix temps que es produeix, el líquid es va reabsorbint per les mateixes membranes amniòtiques i per les parets del cordó umbilical. A més, el fetus absorbeix i elimina líquid amniòtic per les vies respiratòria i digestiva. D’aquesta manera, cada hora es va produint un recanvi de 350 ml de líquid, i la quantitat total continguda en el sac amniòtic no arriba a superar, habitualment, els 1.500 ml. Si es produeix una alteració en el procés de formació, reabsorció o circulació fetal de líquid amniòtic, es pot presentar un hidramni.
Les alteracions que poden ocasionar un hidramni són nombroses i se’n desconeix l’origen en la meitat dels casos. Una de les causes conegudes és l’embaràs de bessons, ja que origina la formació de nombrosos vasos sanguinis pels quals es filtra líquid amniòtic. Per mecanismes encara no ben coneguts, també poden causar l’hidramni diverses malformacions del fetus, com ara l’anencefàlia, la hidrocefàlia, l’atrèsia d’esòfag i l’estenosi duodenal, i també l’eritroblastosi fetal conseqüent a una incompatibilitat Rh materno-fetal. Igualment, la diabetis materna, sobretot sense control adequat, pot ésser-ne un factor predisposant.
Símptomes i evolució
En la majoria dels casos, l’hidramni es desenvolupa lentament en el curs de dies i setmanes, i sovint no arriba a atènyer una grandària suficient per a ocasionar trastorns. Quan l’acumulació de líquids és molt important, origina una contínua sensació de pes a l’abdomen. A més, l’úter engrossit pot comprimir els vasos sanguinis abdominals i originar edemes o acumulació de líquid en els membres inferiors i la vulva. En alguns casos, l’embaràs ateny el seu terme de manera normal; tanmateix, però, si l’hidramni és voluminós es pot produir un esquinçament prematur de les membranes, i l’avançament de la data del part. A més, a causa de la distensió de l’úter, són relativament freqüents les hemorràgies durant el part.
En alguns casos l’hidramni es pot formar ràpidament en pocs dies i es pot arribar a acumular una gran quantitat de líquid amniòtic, superior als quinze litres. En general, aquesta evolució es presenta quan l’hidramni és degut a un embaràs de bessons o a una malformació fetal greu. En aquests casos, la gestant experimenta dolor abdominal intens, vòmits i dificultat respiratòria, a causa de la compressió que exerceix l’úter engrossit. Sovint es presenta un esquinçament prematur de la bossa de les aigües, que pot ocasionar la sortida del cordó umbilical, amb el perill que quedi comprimit abans de la sortida del fetus. Una altra complicació possible és el despreniment prematur de la placenta. En qualsevol cas, aquest procés sol provocar l’avançament del part, en una fase de l’embaràs en què sovint el fetus encara no es troba prou madur. Aquestes complicacions provoquen que l’hidramni arribi a causar la mort del fetus, abans o poc després del part, pràcticament en la meitat dels casos.
Diagnosi i tractament
L’hidramni se sol sospitar pels símptomes referits i per l’exploració física, en què se sol comprovar que l’úter és més gros del que li correspon segons la fase de l’embaràs, i es percep una dificultat en l’auscultació de batecs cardíacs del fetus. Hom en pot confirmar la diagnosi amb una ecografia, que permet de posar de manifest la gran acumulació de líquid i amb la qual es pot comprovar a més si el fetus presenta alguna alteració, com ara malformacions digestives o del sistema nerviós central.
El tractament varia segons l’evolució i la gravetat del cas. Si l’acumulació de líquid no és excessiva i no ocasiona trastorns importants, de vegades n’hi ha prou que la gestant es mantingui en repòs i sota control mèdic fins al moment en què es produeixi el part. Si els símptomes que es presenten són intensos, de vegades és útil d’efectuar una punció del sac amniòtic —que en general es realitza a través de la paret abdominal—, per a evacuar l’excés de líquid. Després que es posa en funcionament el part també és útil d’efectuar una punció evacuadora, ja que en eliminar líquid s’incrementa l’eficàcia de les contraccions uterines.