El nas és l’estructura de l’aparell respiratori que es troba en contacte directe amb l’exterior, la qual cosa fa que constitueixi la via natural d’accés de l’aire cap a l’interior de l’organisme. Exteriorment, forma una estructura prominent al bell mig de la cara: la piràmide nasal; a l’interior hi ha les cavitats per on circula l’aire: les fosses nasals.
La piràmide nasal forma una prominència en la línia mitjana de la cara, des de més amunt del llavi superior fins a la unió dels arcs ossis que formen el sostre de l’òrbita ocular. Té dues cares laterals que pugen obliquament per ambdós costats de la cara, i una base, on hi ha els orificis de les fosses nasals.
Les cares laterals, recobertes exteriorment per una pell gruixuda que conté abundoses glàndules sebàcies, s’ajunten al dors del nas i convergeixen a la part superior, entremig de les celles, a l’arrel nasal. A la zona d’implantació de les cares laterals del nas hi ha un plec a cada cantó, el solc naso-genicà.
L’esquelet d’ambdues cares laterals consta de dues parts diferenciades: l’òssia i la cartilaginosa. A l’arrel nasal hi ha els ossos propis del nas, dos ossos plans que s’articulen amb les apòfisis ascendents del maxil·lar superior i amb l’os frontal. La resta de l’esquelet de les cares laterals és format per cartílags: a la part mitjana hi ha els cartílags nasals superiors, dues làmines cartilaginoses triangulars; i a la part inferior hi ha els cartílags nasals inferiors o alars, que tenen forma de ferradura i són els responsables de la forma de la punta del nas. La vora interna d’aquests cartílags és mòbil; poden moure’s en contreure’s uns petits músculs que s’hi insereixen: l’obertura de les fosses nasals varia segons la inclinació que adopten.
A la base del nas es troben els orificis nasals, un a cada cantó, que posen en contacte l’exterior amb les fosses nasals.
Les fosses nasals són dues cavitats complexes, situades més a baix de la piràmide nasal i més amunt del paladar. Ambdues fosses estan separades, l’una de l’altra, per una paret, l’envà nasal, que en forma la paret interna. El sostre, la base i les parets externa i posterior de les fosses nasals consten de diverses estructures òssies que comuniquen les fosses nasals amb la part superior de la faringe i amb els sins paranasals.
L’envà nasal constitueix la paret interna de les fosses nasals. L’interior és format pel cartílag quadrangular o septal, que per sobre s’uneix als cartílags superiors de les cares laterals del nas. La part posterior de l’envà es compon de la làmina perpendicular (a la part superior), una prominència de l’os etmoide que davalla del crani, i de l’os vòmer (a la part inferior).
El sostre de les fosses nasals és format per la cara interna de l’os propi del nas i per una part dels ossos frontal, etmoide i esfenoide, que separen l’espai nasal de la cavitat craniana.
A la base o sòl de les fosses nasals hi ha els ossos maxil·lars i els ossos palatins, que formen el paladar dur.
La paret externa de les fosses nasals té una estructura molt complexa, constituïda per l’os maxil·lar i l’etmoide i per ossos propis. En aquesta cara destaquen unes formacions òssies prominents, denominades cornets. De l’os etmoide sobresurten dues estructures allargassades: el cornet superior i el cornet mitjà. Més avall hi ha un os independent, articulat amb el maxil·lar, que constitueix el cornet inferior. Entre els cornets es formen unes canals, els meats, que comuniquen les fosses nasals amb altres cavitats. Al meat superior desemboquen el si esfenoïdal i les cel·les posteriors del si etmoïdal; al meat mitjà, les cel·les anteriors del si etmoïdal, el si frontal i el maxil·lar; i al meat inferior, el conducte làcrimo-nasal, el si frontal i el si maxil·lar.
A la paret posterior de les fosses nasals, que són progressivament més estretes, s’obren uns orificis, les coanes, que es prolonguen per la part superior de la faringe i que posen en comunicació directa les fosses nasals i la rinofaringe.
La paret anterior de les fosses nasals forma els vestíbuls nasals, l’entrada de les cavitats. El revestiment intern dels vestíbuls nasals continua per l’epidermis de la piràmide nasal; a més, disposa d’abundants pèls, les vibrisses. A la part superior, denominada plica nasi, el vestíbul s’estreny i la pell es transforma en mucosa.
La mucosa que recobreix la resta de les fosses nasals, anomenada pituïtària, és coberta per un epiteli cilíndric ciliat pseudo-estratificat. El còrion que hi ha per sota de l’epiteli és particularment gruixut a les fosses nasals. Consta d’una part superficial, on predominen cèl·lules del sistema immunitari, i d’una part profunda, on hi ha nombroses glàndules de secreció de moc i múltiples vasos sanguinis. La mucosa dels cornets és especialment rica en venes, per la qual cosa varia força de gruix, segons el grau de dilatació d’aquests vasos.
Al sostre de les fosses nasals hi ha una mucosa diferenciada que conté receptors nerviosos sensibles a les olors. Aquesta part de la mucosa constitueix la placa olfactòria, l’òrgan de l’olfacte, les característiques del qual es descriuen al capítol tercer d’aquesta obra, referent al sistema nerviós i als òrgans dels sentits.