Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Vila medieval d’Igualada
Art romànic
La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que …
rodet
Tecnologia
Oficis manuals
Objecte, peça, etc, cilíndric o lleugerament cònic o troncocònic, que per l’acció combinada de la pressió i de la seva rotació serveix per a aplanar, esclafar, desfer, etc, alguna cosa, com la pedra cilíndrica o troncocònica que, en rodolar, arrossegada per una bèstia, servia per a esclafar les espigues i separar el gra de la palla, o com la que en el molí d’oli esclafa les olives.
L’organització del treball en les obres catedralícies i civils
Art gòtic
Les administracions de la gestió les fàbriques Inscripció del mur exterior de la catedral de Barcelona que dona al carrer dels Comtes, a l’altura de les capelles de Sant Llorenç i Sant Dionís, en què es deixa constància de la represa de les obres de la catedral el 1329 Enciclopèdia Catalana – GSerra L’Església en general i l’episcopat en particular van ser els grans promotors dels segles del gòtic Se n’ha dit també l’època de les catedrals , pel protagonisme que van tenir aquests grans edificis en la societat del moment D’acord amb la coneguda cita de G Duby, “la catedral és l’església del…
Les condicions de vida dels artífexs
Art gòtic
A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més gruixuts i luxosos…
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…
ensenyament
Art
Comunicació del coneixement de les arts.
Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les acadèmies…
Sant Jaume d’Engordany (Escaldes-Engordany)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de llevant, tal com era l’any 1918 Podem observar com l’angle sud-est del campanar no cau en línia amb l’angle de la nau Fet que ens decanta a considerar aquesta estructura com posterior a la construcció de l’església Arxiu Mas El poble d’Engordany es troba a 1 109 m d’altitud, a mà dreta de la Valira d’Orient, davant la seva confluència amb la Valira del Nord i als vessants meridionals del pic de Padern Fou un petit llogaret, al centre del qual hi hagué l’església de Sant Jaume, que ja a mitjan segle XII havia figurat entre les possessions del…
Camí i torre de Tresponts (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Arcs adossats a la penya a fi de sustentar l’antic camí medieval que salvava el congost de Tresponts T Pollina És situat en el congost del mateix nom de la vall del Segre, entre la Reula i Organyà Mapa 34–11253 Situació 31TGC637790 Les restes es troben dins de dos termes municipals el de Noves de Segre fins al pont de la Torre, i la resta dins del de Fígols i Alinyà La carretera C-1313 travessa tot el conjunt, des d’Organyà fins a la sortida del congost Història El camí de Tresponts formava part del que sembla un ambiciós projecte de comunicació Segurament, abans de la construcció…
Mare de Déu de Vida, abans Sant Pere de la Roca (Fullà)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta església, algun temps priorat, penjada al flanc de la muntanya sobre Vilafranca de Conflent ECSA - F Tellosa Aquesta capella, a 688 m d’altitud, és literalment enganxada al flanc de la muntanya, a la riba esquerra de la Tet Des d’aquest indret es contempla un paisatge excepcional, el Canigó en tota la seva alçada i també la vall alta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 13” N - Long 2° 21’ 17” E Hom hi arriba per un sender, que s’agafa sobre la N-116, a la sortida oest de Vilafranca Història Es tracta d’una església esmentada des del segle XI Sanctus…
Sant Pau d’Ordal (Subirats)
Art romànic
Situació Vista del campanar del temple, molt alterat en la seva part alta, que podria correspondre a la torre original de l’antiga església romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pau és situada a la part baixa del nucli urbà de Sant Pau d’Ordal, cap del municipi de Subirats JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF036834 Història L’esment més antic d’aquesta església és dels anys 1054-60, quan Mir Geribert, marit de Guisla de Besora, senyor del castell de Subirats, llegà al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs tot el que li pertanyia des del gorg negre al torrent i el prat, passant per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina