Resultats de la cerca

En el cas dels astres que pertanyen al sistema solar, hom pren com a línia de base el radi equatorial de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi diürna o geocèntrica En el cas d’astres no pertanyents al sistema solar, hom pren com a línia de base el semieix de l’òrbita de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi anual A partir de la parallaxi d’un astre i només amb procediments trigonomètrics, hom pot determinar la distància de l’astre a la línia de base Aquest procediment trigonomètric per a mesurar distàncies estellars no pot ésser utilitzat per als astres situats més enllà…

Del braç més curt penja per l’extrem allò que hom vol pesar, mentre que el braç més llarg és gravat amb unes entalles equidistants on és encaixat un pes anomenat piló , que, en ésser desplaçat, permet d’obtenir l’equilibri de la balança i, per tant, de determinar el pes desitjat Hi ha diversos tipus de romanes, moltes de les quals tenen dos les més corrents i fins i tot tres ganxos de suspensió, situats en llocs diferents, la qual cosa permet de modificar el fulcre i fa així possible la pesada, amb la mateixa romana, de cossos de pes molt diferent Aquesta balança fou emprada pels…

Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del mineral són…

Aquesta església, sufragània de la de Sendes, fou en un principi un monestir que ja no tenia comunitat l’any 914 D’aquest mateix any s’ha conservat un document, al cartulari de Tavèrnoles, relatiu a uns"cenobis” sotmesos al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles pels bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i pel comte Sunifred, els quals s’han identificat com a pertanyents a la vall de Castellbò, on consta el de Sant Martí vinculat a la vila d’ Abezed , parròquia vinculada a Sant Vicenç de les Torres o dels Torrents En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, entre les…

L’antiga església i l’hospital de Sant Joan es trobaven situats a l’actual carrer del Barrinou, a la banda esquerra de l’angle de la plaça del Mercadal, al costat mateix de la casa de la Paeria No queda res d’aquelles edificacions, que J Caresmar, al segle XVIII, ja confirmava que havien estat reestructurades i que la capella servia aleshores de sala de sessions de l’Ajuntament borbònic Al principi del segle XIII tenim els primers esments sobre l’hospital de Balaguer En el testament de Guillem Piquer, del 2 de març de 1217, aquest li féu un llegat de 6 sous No coneixem cap detall…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Miralles Des de molt aviat tingué funcions parroquials que encara manté en l’actualitat El lloc i l’església es documenten per primera vegada l’any 1063 en el testament sagramental de Miró, el qual deixà el vi de Miralles i un auri a Sant Salvador Encara que es fa difícil assegurar amb tota certesa que es tracta de l’església que s’estudia aquí, és molt probable que així sigui Més segura és l’aparició del terme del castell de Miralles l’any 1069, data en què Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica…

Aquesta església es trobava dins del terme del castell d’Albarells, en el lloc de Porquerisses Inicialment degué tenir la condició de sufragània o de simple capella, durant un temps tingué funcions parroquials, però les tornà a perdre posteriorment El terme d’Albarells és documentat per primera vegada l’any 986 en el precepte que el rei Lotari concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i com a afrontació del castell de Clariana apareix la Guardiola d’Albarells El lloc de Porquerisses és documentat l’any 1211, quan uns béns eren situats en el comtat de Manresa, en el terme de…

Prop de la Múnia, al peu de la carretera de Vilafranca, hi ha el lloc de les Pujades S’esmenta des d’antic El 1177 va ser feta donació per Bertran de les Pujades, senyor del lloc, i Sança, la seva muller, de tots els alous situats dins el terme de Pacs, al seu fill Bernat, el qual se suposa que era canonge de la Seu de Barcelona El castell de Pujades passà després als Vilafranca segles XIII i XIV, als Masdovelles segle XV i, finalment, als marquesos del Poal i d’Alfarràs segle XVIII El marquès d’Alfarràs el 1864 va edificar una gran masia, enderrocant el vell castell, i va…

El poble de Florejacs és situat al sector nord-occidental del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet El lloc de Florejacs és conegut des de l’any 1082, en què Arnau i la seva esposa Guisla donaren a la canònica de Santa Maria de la Seu els castells de Claret i de Valltallada, situats dins el terme de Guissona el castell de Valltallada afrontava a tramuntana amb el terme de Floriacus Pocs anys més tard, en el testament de Galceran Erimà, feudatari o castlà del castell de Florejacs, datat el 1094, hom troba la primera menció de l’església de l’indret segons consta en…

El poble d’Almacelles és situat sobre un dels últims relleus que neixen del marge dret de la serra del Coscollar, mirant vers l’extensa plana de la Llitera La primera menció del lloc d’ Almaceges és del juny de l’any 1092 com un dels límits del castrum de Montsó Almacelles constituïa un dels tossals situats estratègicament sobre el pendent oest de la serra del Coscollar i que controlava la via romana de Lleida a Osca Després de la conquesta, s’inicià la seva colonització L’any 1260 Jaume I confirmà la carta de poblament atorgada durant el regnat d’Alfons I 1162-96 als veïns d’…