Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
Tunísia

Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…
Cadaqués
Panoràmica de la badia i la vila de Cadaqués
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Cadaqués, de 26,44 km 2 , s’estén al sector de llevant de la península del cap de Creus, extrem més oriental de la península Ibèrica, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que en contacte amb la mar formen una costa extremament articulada A llevant limita amb la Mediterrània, mentre que per ponent ho fa amb els municipis de Roses i del Port de la Selva Comprèn la vila de Cadaqués, cap de municipi, al fons de la badia del mateix nom, l’antic nucli pescador de Portlligat i diverses urbanitzacions de tipus residencial i…
la Garriga
Edifici i jardins del balneari Blancafort del poble de la Garriga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall del Congost, a l’inici de la plana vallesana, damunt la terrassa més alta sobre el riu.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…
Sant Martin de Les
Situació Un dels escassos vestigis que resten del monestir ECSA - A Roura Els escassos vestigis d’aquest monestir es troben a la riba esquerra de l’Aude, al NW de l’actual poble de Sant Martin de Les, entre la carretera D-117 i el riu El monestir era emplaçat poc abans del gran engorjat de la Pèira-Les, que marca el límit de la Fenolleda Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 49′ 52″ N - Long 2° 13′ 25″ E Per a arribar-hi venint d’Atsat, cal prendre la carretera D-117 en direcció a Quilhan En arribar al poble de Sant Martin de Les, que és a la riba dreta del riu, cal continuar endavant A la sortida…
Santa Maria de Castelldefels
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església i del renovat castell que li fa costat ECSA - J Todó L’església de Santa Maria és situada dins el recinte del castell de Castelldefels, edificat al cim d’un turó cònic que s’aixeca una cinquantena de metres sobre la plana o Marina de Castelldefels, on hi ha la vila MPP Mapa 36-17448 Situació 31TDF146711 Història Galí de Santmartí, vicari comtal a Eramprunyà i Sant Martí Sarroca, i governador de les fronteres del Llobregat i del Penedès, pel seu testament del 977 deixà a Santa Maria de Castelldefels la major part dels béns que posseïa a Eramprunyà, a fi que…
El Mestre d’Anglesola
Art gòtic
El 1907 l’historiador Josep Pijoan va veure a la botiga del carrer de la Palla de l’antiquari Celestí Dupont de Barcelona un gran relleu de pedra provinent d’Anglesola i va advertir la Junta de Museus de Barcelona del seu interès Era conscient de la notable qualitat del que ell interpretà com un frontal, segons manifesta en la carta adreçada a Raimon Casellas aquell any, però l’actitud dels vocals de la institució, poc receptius davant d’una realització gòtica en pedra, va abocar la peça a un llarg periple Durant un quant temps se’n perdé la pista, però la fortuna va fer que Pijoan la…
Pneumònia
Patologia humana
Definició És anomenada pneumònia la inflamació del teixit pulmonar deguda a una infecció, que pot ésser causada per diversos microorganismes i que origina en cada cas concret determinades manifestacions que en són característiques, per bé que en general provoca febre, tos i dolor toràcic Freqüència, edat i sexe La pneumònia és un trastorn molt freqüent i potencialment greu, bé que els darrers trenta anys 1 ús de medicació antibiòtica ha disminuït la mortalitat deguda a aquesta afecció en més d’un 50% Malgrat tot, però, la pneumònia continua essent la primera causa de mortalitat per malalties…
Esports 2009
Esport
El dia 2 d'octubre el Comitè Olímpic Internacional va escollir a Copenhaguen la ciutat de Rio de Janeiro com a seu dels Jocs Olímpics del 2016 Per primer cop, doncs, els Jocs Olímpics es faran a l'Amèrica del Sud La ciutat brasilera va derrotar en la votació final la capital de l'Estat espanyol, Madrid, que ja havia perdut l'oportunitat de ser olímpica el 2012 També van quedar-se sense el somni olímpic Tòquio i Chicago, tot i que el president dels Estats Units, Barack Obama, va defensar personalment la candidatura de la darrera davant els membres del COI L'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz…
Vil·la de Centcelles (Constantí)
Estructura de la villa Vista aèria de les parts ara vistents de la villa, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics ECSA - d Todó La villa romana de Centcelles es troba a 2 km al SE del terme municipal de Constantí Tarragonès, molt a prop del marge dret del riu Francolí i a uns 7 km de Tarragona Per als estudiosos el nom de Centcelles va implícitament associat a l’existència d’un mausoleu antic tardà segle IV, que conserva a la seva cúpula un extraordinari mosaic policrom, amb escenes profanes i cristianes, de gran valor artístic, simbòlic i social EI monument…
La pintura mural en l’alta edat mitjana i l’època preromànica
La pintura mural era un element més de la decoració monumental de l’arquitectura religiosa d’època romànica Cal preguntar-se, doncs, davant la certesa que no es va formar a partir del no-res, si abans del segle XI hi havia prèviament una tradició de decoració pictòrica sobre mur En totes aquelles zones en què l’antiguitat havia tingut un pes específic, les formulacions arquitectòniques i estilístiques del seu art van representar sens dubte un substrat que després seria fonamental per al desenvolupament artístic de moments posteriors D’aquesta manera, la tradició decorativa del món antic va…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina