Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963, i a la Universitat de París, on ho féu el 1964 Ha estat director de recerca en el Centre de la Recherche Scientifique i investigador a l’École Polytechnique de Palaiseau França Ha treballat també a la JEN Madrid, al CEN Strasbourg i al CERN Ginebra Ha publicat nombrosos treballs en revistes internacionals sobre la física nuclear de les altes energies, la física de plasmes, i la síntesi de nous semiconductors Entre ells sobresurten la descoberta de la partícula g° i la primera detecció global dels radicals d’un plasma mitjançant la…

Fill de pare austríac i mare de la minoria eslovena de Caríntia, passà part de la infantesa al Berlín ocupat i el 1948 retornà a la seva localitat natal Començà estudis de dret a la Universitat de Graz, que abandonà el 1965 per a dedicar-se professionalment a la literatura, després de la publicació del seu primer recull de narracions, Die Hornissen ‘Les vespes’, 1965 La seva producció, situada entre l’hermetisme i la provocació, aviat el convertí en un destacat exponent de l’avantguarda, que, amb el temps, ha assolit un accent inconfusible i sovint discutit De la seva narrativa,…

Els primers exemples coneguts en la pintura occidental són els frescs romans i pompeians Hom troba també aquest tema en la miniatura medieval i durant el Renaixement, bé que sempre sovint de fons a composicions amb figures Però la marina adquirí plena independència temàtica en la pintura holandesa de la segona meitat del segle XVII, gènere els grans mestres del qual foren W van de Welde El port d’Amsterdam Rijksmuseum, Amsterdam i J van Ruysdael A la vora de la mar l’Ermitage, Leningrad L’escola francesa del segle XVII tingué en Claude Gellée un important pintor de marines Vista d’un port…

Vida i obra Estudià a l’Institut del Teatre, del qual ha estat catedràtic i director general els anys 1982-92 Doctor en arts escèniques i diplomat en estudis avançats DEA en filologia catalana Al final dels anys vuitanta i principi dels noranta milità a Iniciativa per Catalunya i en formà part de la comissió permanent, i fou director d’Acció Cultural a l’Ajuntament de Barcelona Ha collaborat en diverses publicacions i a la televisió Cal assenyalar diverses etapes i interessos en la seva narrativa En la primera domina un interès de recerca i investigació formal que els anys noranta evoluciona…

En 1584-88 estigué al taller del manierista Simone Peterzano, a Milà, contra l’estètica del qual aviat reaccionà Es traslladà a Roma, on treballà inicialment amb Il Cavalier d’Arpino 1592-93 El 1606, acusat d’homicidi, fugí a Nàpols, i després a Malta 1607, on fou rebut dins l’orde de Sant Joan empresonat el 1608 per ofenses a un cavaller de l’orde, aconseguí de fugir a Sícilia i, d’allà, a Messina 1609 Tornà a Nàpols, on fou malferit per sicaris maltesos Amnistiat per Roma, embarcà cap a Port'Ercole, on fou detingut per error i on, ja alliberat, morí d’un accés de febre Els crítics del sis-…

Ha realitzat una sèrie per a l’Institut de Reforma de les Estructures Comercials IRESCO, del Ministeri de Comerç i Turisme 1976-80 un seguit de films o vídeos 1981-95 per a diferents departaments de la Generalitat produccions de caràcter promocional per a l’Institut Nacional de Foment de l’Exportació INFE i l’Institut de Comerç Exterior ECEX 1977-82 Per a la constructora Entrecanales feu diversos vídeos 1989-92 a l’entorn dels treballs previs als Jocs Olímpics de Barcelona, entre els quals cal destacar la reconstrucció de l’Estadi Olímpic de Montjuïc També ha realitzat vídeos per a la…

Aparegué ja al començament del segle XVIII, i amb la Revolució Francesa en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït pel cafè concert de l’època, fou conreat a la Península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del segle XIX fins als anys vint del segle següent, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Durant els primers decennis del segle XX, als Països Catalans foren molt…

Inicialment era una orquestra de cambra -Orquestra de Cambra Gulbenkian- composta per dotze instrumentistes corda i baix continu Progressivament ampliada, el 1971 adoptà la denominació d’Orquestra Gulbenkian Té seixanta-sis membres, nombre ampliable segons les necessitats del programa Aquest tipus de formació, a mig camí entre l’orquestra de cambra i la simfònica, els permet presentar les obres del període clàssic en versions més properes a les originals No obstant això, el seu repertori inclou també la música romàntica i molta música del segle XX Especialitzada en la…

Sembla que procedeix d’una dansa cantada del segle XVI originària de l’Amèrica llatina i Espanya El seu caràcter lasciu, de fons eròtic, suscità censures i fou prohibida per Felip II cap al 1583, però continuà essent ballada a les corts i esdevingué, al final del segle, una de les més populars danses espanyoles Al començament del XVII es difongué per tot Europa en una forma estilitzada que esdevingué, a mitjan segle, el tercer moviment de la suite , usualment a continuació de la courante i precedint la giga Durant la primera meitat de la centúria es desenvoluparen models instrumentals a…

Fou creada de manera casual per Jaume Sisa, Gato Pérez, Albert Batista, Manel Joseph, Pere Riera i Xavier Mariscal en ocasió d’una única actuació al local Zeleste del carrer de l’Argenteria de Barcelona llavors anomenat Platería , del qual prengué el nom Amb un repertori format sobretot per gèneres ballables antillans bolero, salsa, rumba, etc, el seu èxit la portà a convertir-se en formació estable, liderada pel seu vocalista Manel Joseph, únic membre integrant de la banda al llarg de tota la seva existència Per aquesta formació de ball passaren molts músics catalans, com Jordi Farràs, Toni…