Resultats de la cerca

Fill i deixeble de Pau Forment, potser anà a Itàlia, on l’influí l’escola de Donatello Vers el 1495 havia retornat a la península Ibèrica, i collaborà amb els seus parents Forment El 1507 contractà talles i imatges per a galeres Treballà a Saragossa el 1509 De nou a València, féu, amb el seu germà, un retaule —desaparegut— per a la confraria dels Argenters al contracte es parla d’escultures a la romana , i els testimoniatges gràfics mostren la influència dels pintors renaixentistes Llanos i Yáñez El mateix 1509, novament a Saragossa, hi féu el banc del retaule de l’església del Pilar, d’…

Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l’alçament dels Malcontents el 1827 Amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841 S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí el grau de tinent d’una companyia de granaders Com a enginyer de l’estat fou destinat, successivament, a Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s’establí el 1849 Interessat en l’estudi de…

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, és professor de secundària a l’institut La Foia d’Ibi Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novella Ha publicat els reculls poètics La senda de les hores 1999, premi 25 d’abril 1998, Aigües de clepsidra 1999, premi Paco Mollà 1998, Calendari de silencis 2000, Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999, Els colors del vent 2005, premi de poesia Carme Guasch 2005, Deserts 2005, premi Josep Maria Ribelles de poesia 2004, Partitures perdudes 2007, premi de poesia Festa d’Elx 2006, Bagatge de tenebres 2008, premi…

Aquesta collecció fou editada després de la seva mort esdevinguda el 1937 per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Diplomatari de l’Orient català 1301-1409 Collecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1947 Rubió i Lluch s’inicià en l’estudi de la història de l’Orient medieval i, en particular, de l’expedició catalana a partir de 1879-80, amb la lectura de les obres de K Hopf, a les quals seguí l’estudi de les fonts bizantines i neohellèniques editades i, a partir del 1884, la recerca de fonts documentals en els arxius de…

Tall d’una antiga extracció d’àrids, al con volcànic de la Closa —o Crosa— de Sant Dalmai, que mostra diferents nivells de materials projectats pel volcà Ernest Costa La zona volcànica del Gironès i la Selva 22, entre els principals espais naturals del sistema transversal Tot i que la Garrotxa reuneix la major part de volcans quaternaris de Catalunya, els centres eruptius de dimensions més grans pertanyen al Gironès i la Selva Es tracta de tres volcans, el puig de la Banya del Boc i el puig d’Adri, al Gironès, i la Closa de Sant Dalmai, entre aquesta comarca i la Selva El puig de la Banya del…

Anunci de Girbau i Cia Anuario de la ciudad de San Feliu de Guixols , 1905 El Banc de l’Empordà té el seu origen a l’empresa Girbau i Companyia El Banc de l’Empordà, creat el 1914, tingué el seu origen en una casa de banca, Romaguera i Girbau, constituïda a Sant Feliu de Guíxols al final del segle XIX Els socis —Antoni Romaguera i Narcís Girbau— no es van entendre i acordaren separar-se, tot creant una banca cadascun d’ells La de Girbau funcionà un temps a nom del seu fill Arseni, en un local del carrer de l’Hospital, fins a la constitució de Girbau i Companyia, formada pel pare i els seus…

Vida i obra Fill de l'advocat i doctor en lleis Pere Joan Finestres i Solans Germà de Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759, monjo de Poblet, del jurista Josep Finestres i de Monsalvo 1688 — 1777 i d' Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari del monestir de la Vall d’Hebron i de Daniel Finestres i de Monsalvo 1702 — 1744 Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet, on professà 1716 i fou…

AAR Amics de l’art romànic Informe sobre un viatge a Veciana , Sabadell 1991 AAV Amics de l’Art Vell  Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica, núm1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’…

AAR Amics de l’art romànic Informe sobre un viatge a Veciana , Sabadell 1991 AAV Amics de l’Art Vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica, núm1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’…

Situació i presentació L’actual municipi de Torrefeta i Florejacs, de 88,95 km 2 , és fruit de la fusió, el 1972, entre l’antic terme municipal de Torrefeta, que tenia 28,1 km 2 i l’antic municipi de Florejacs, de 61,3 km 2 hom volgué donar-li el nom, recollit oficialment, de Torreflor, actualment no vigent Limita, al sector NW amb els municipis noguerencs d’Oliola, Cabanabona i Vilanova de l’Aguda, i al NE amb el de Sanaüja A l’E fa una mitja lluna que abraça Massoteres, Guissona i Sant Guim de la Plana i Sant Ramon de Portell, mentre que al S limita amb Cervera i Tarroja de Segarra, amb…