Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Castell de Montmajor
Art romànic
Situació Una vista del que queda del castell, amb una torre mig esfondrada J Bolòs Aquest castell és situat sobre el serrat de Can Sabata, a la dreta del poble de Montmajor El castell de Montmajor tenia una situació estratègica realment important, ja que dominava el camí de Cardona a Berga, la strata cardonensis , una de les vies fonamentals de comunicació del Berguedà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M 781 x 95,3 — y 51,6 31 TCG 953516 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Cardona a l’Espunyola i…
El frontal de l’Epifania
Art gòtic
Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…
Santa Maria de Finestres (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de l’església de Santa Maria de Finestres, dalt la carena i envoltada de vegetació J Todó-TAVISA L’església de Santa Maria de Finestres es troba a 880 m d’altitud, damunt la serra de Finestres, sota el castell del mateix nom i a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, on hi havia l’antic poble de Finestres Mapa 295M781 Situació 31TDG665625 Hom hi pot anar agafant la carretera de terra que surt de sota l’església de Sant Pere de Mieres i que es dirigeix a la serra de Finestres Hom pot anar amb auto, bé que alguns fragments de camí són força dolents, fins a…
La serra de la Calderona
El garbí, un dels cims més populars de la serra de la Calderona, vist des de Segart Rafael Paulo La serra de la Calderona 16, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra de la Calderona, una de les darreres prolongacions del Sistema Ibèric, s’alça al nord de la comarca de l’Horta, formant una serralada d’aguts pics, que van perdent altura a mesura que s’acosten a la mar Des de sempre, ha estat una de les serres més estimades pels valencians, perquè és molt a prop de la ciutat de València, i el seu relleu, en general, és fàcilment accessible, sense importants desnivells,…
Sant Cristòfol de Manresa
Monestir
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de Manresa (Bages), a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.
Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic 1461 El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat El 1836 sobre el seu emplaçament es féu…
Santa Maria de Besalú
Canònica
Canònica aquisgranesa fundada pel comte-bisbe Miró III el 977, ensems amb el monestir benedictí de Besalú, a l’església de Sant Genís i Sant Miquel, situada al peu dels murs del castell de Besalú.
Originàriament s’intitulava de Sant Miquel, i en depenien l’església parroquial de Sant Vicenç, la de Santa Maria la Vella i altres del veïnatge Totes depenien de la Santa Seu per disposició del fundador Des del segle XI s’intitulà només de Santa Maria, segurament per haver-se traslladat a aquesta església, ara desapareguda, situada al peu del castell i consagrada el 1055 El comte Bernat II de Besalú intentà de reformar-la en canònica augustiniana, i per això la sotmeté el 1086 a Sant Ruf d’Avinyó L’oposició dels canonges aquisgranesos a la reforma féu que el comte…
Viu de Llevata
Poble
Poble (1.239 m alt.) del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat al vessant occidental del turó (1.301 m) que coronava l’antic castell de Viu, l’església del qual esdevingué monestir de Viu.
De l’església parroquial Santa Maria depèn la d’Adons Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els antics pobles de Perves, Pinyana, Corroncui amb les caseries de la Bastideta de Corroncui, el Tossal de Corroncui i el Pla de Corroncui, Adons amb la caseria de la Beguda d’Adons i Abella d’Adons
baronia d’Almiserà
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el poble d’Almiserà, a la Safor, creada el 1482, en ésser adquirit aquest lloc pel cavaller de Gandia Joan Ros, que la comprà al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Reconeguda com a baronia, passà successivament a les famílies dels Ruiz de Alarcón, Cucaló de Montull i Manglano
Col·legi Episcopal de Barcelona
Nom amb el qual també fou conegut el seminari tridentí de Barcelona en traslladar-se (1766-75) de l’antic monestir de Montalegre
a l’edifici de l’antic convent i col·legi jesuïta de Betlem.
Vic

Armes dels Vic
Llinatge noble valencià originari, segons tradició familiar, de Castelló d’Empúries, i que es radicà al Regne de València, des de la seva conquesta, on foren patrons del monestir de Santa Maria de la Murta.
Els primers personatges que hom hi troba són Bernat de Vic , poblador 1260 de l’alqueria de Vilella Cullera, Galceran de Vic 1270, Jaume de Vic , representant dels cònsols de mar 1284, i Guillem I de Vic , documentat des del 1234, que rebé del rei les senyories de la vall de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i l’alcaidia de Peníscola El seu fill Ramon I de Vic heretà els béns del pare, així com la dita alcaidia, que es feu hereditària en els seus descendents i successors, i fou servidor del rei Jaume II El seu rebesnet Ramon II de Vic fou preceptor i majordom del duc de Gandia i pare de…