Resultats de la cerca
Es mostren 6864 resultats
Bòsnia i Hercegovina 2011
Estat
La persecució contra els responsables de les matances a Bòsnia i Hercegovina durant la guerra dels Balcans va continuar Va ser notícia la detenció a Sèrbia de Mladić, principal instigador de la mort de més de 8000 musulmans a Srebrenica El seu judici a la Haia al TPI, on la fiscalia li va imputar 11 càrrecs per genocidi, crims de guerra i lesa humanitat, va ser rebut amb alegria i esperança per la majoria de la població bosniana, que encara pateix les conseqüències de la guerra Al novembre va ser detingut Goran Šarić, antic comandant serbobosnià, acusat d’haver ordenat la mort de deu civils…
Tailàndia 2014
Estat
L’any 2014 Tailàndia va ser testimoni del retorn dels militars tailandesos al poder Al febrer, la primera ministra, Yingluck Shinawatra, va convocar eleccions legislatives anticipades amb l’objectiu de rebaixar la tensió als carrers de Bangkok, que ja havia provocat 28 morts i centenars de ferits La votació, però, va ser interrompuda a 69 districtes electorals dels 375 pel boicot de l’opositor Partit Demòcrata PD i va estar marcada per una baixa participació 46% Al març, el Tribunal Constitucional va invalidar el procés, que havia estat impugnat per l’oposició, i dos mesos més tard va forçar…
Veciana
Família originària de Sarral (Conca de Barberà).
Installada a Valls Alt Camp des de la fi del s XVII, es destacà al s XVIII pel fet de donar als mossos d’esquadra els seus cinc primers comandants en cap Pere Anton Veciana i Rabassa 1704, fill de Josep Veciana i Moles , filipista durant la guerra de Successió, batlle de Valls i fundador d’aquest cos policíac, fou succeït en ambdós càrrecs pel seu hereu Pere Màrtir Veciana i Civit , que fou succeït, per part seva, pel seu fill Felip Veciana i Dosset Valls, Alt Camp ~1735 — 1789 des del 1762 després d’haver-ne estat caporal des de l’edat de deu anys, casat 1755 amb Maria de Miró i Bover, de…
Rákóczy
Francesc Rákóczy en un retrat d’Adám Mányoki (1710)
© Fototeca.cat
Llinatge de la noblesa hongaresa, establert al comtat de Zemplén i important en la història de Transsilvània, on donà una dinastia de prínceps o voivodes (segles XVI-XVIII).
Entre altres membres, cal fer esment de Segimon II de Transsilvània 1544-1608, príncep des del 1607, en què succeí el príncep Esteve II, del llinatge dels Bocskay, i abdicà el 1608 a favor de Gabriel Báthory El seu fill Jordi II de Transsilvània 1593-1648, príncep del 1630 al 1648, continuà amb la política protestant i antiaustríaca del seu predecessor, s’alià amb França i Suècia, atacà Hongria i obtingué de l’emperador Ferran III, per la pau de Linz 1645, el reconeixement de la llibertat de culte protestant a Transsilvània El 1648 intentà, sense èxit, de fer elegir el seu fill…
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Història
Privat de Felip III de Castella.
Cinquè marquès de Dénia, cinquè comte i després 1599 primer duc de Lerma i primer comte d’Ampudia 1602, i cardenal de San Sisto 1618 Fill i successor de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i d’Isabel de Borja filla del sant duc de Gandia El seu oncle, l’arquebisbe de Sevilla Cristóbal de Rojas-Sandoval, el casà el 1576 amb Catalina de la Cerda, filla del duc de Medinaceli Gentilhome de la cambra del rei, es guanyà l’amistat del príncep Felip, i potser per allunyar-l’en fou nomenat lloctinent general de València 1595-97 Amic de la fastuositat, durant la seva lloctinència tornà a…
Roger Bernat III de Foix
Història
Comte de Foix (1265-1302) i vescomte de Castellbò (Roger Bernat II).
Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però,…
Dalmau de Rocabertí i de Palau
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VI).
Fill i successor del vescomte Jofre III El 1249 es casà amb Ermessenda Desfar, hereva de les baronies de Navata i Calabuig i de part de la senyoria de Peralada Essent vidu, es tornà a casar 1261, primer amb Blanca o Constança, filla del vescomte de Fenollet, i més tard, vidu de nou, amb Guillema de Cervelló Collaborà amb el seu pare en l’afer de les permutes de Torroella de Montgrí 1269 i 1272 i en la militància circumstancial a les files de la noblesa alçada contra Jaume I 1274-75, mal pas que li valgué l’enderrocament del castell de Calabuig per obra de Jaume I Dalmau fou el qui signà l’…
Josep Tharrats i Vilà
Literatura catalana
Poeta, prosista i traductor.
Vida i obra Fou cofundador i director de les revistes gironines Armonia 1905-06, Cultura 1914-15 i Athenea 1919, dirigí les publicacions humorístiques Flirt 1915 i Les Voltes 1915, i collaborà a Scherzando , Lectura , La Revista , Catalanitat i La Paraula Cristiana Participà i fou premiat en diversos jocs florals Formà part del grup modernista gironí i fou un gran admirador de Rubén Darío, Verlainei D’Annunzio La seva poesia, influïda pel parnassianisme, el prerafaelitisme i també per la imatgeria decadentista, presenta una elaboració formal molt acurada i arquitectònica, de factura…
,
Teodosi I
Història
Emperador romà (379-395).
Lluità a Britània i a l’Àfrica amb el seu pare el comte Flavi Honori Teodosi En morir aquest executat a Cartagena 376, es retirà a Cauca, fins que Gracià el nomenà august d’Orient 379 i l’envià a lluitar contra els gots a l’Orient i a Illíria S'establí a Tessalònica i després a Constantinoble, reorganitzà l’exèrcit i expulsà els gots de Tràcia després tingué algunes derrotes, però finalment aconseguí de dominar-los i fer la pau una part dels gots s’establí al S del Danubi, mentre que d’altres passaren a formar part de l’exèrcit imperial com a federats Batejat a Tessalònica 380, feu tancar els…
Santa Maria Magdalena (Lleida)
Art romànic
Aquesta església parroquial era situada en un raval a llevant del turó de la Suda El caràcter menestral d’aquest barri facilità el seu ràpid creixement És documentat des del 1154, en què s’esmenta el raval “ dicitur Villanova, ad portam de Corbins ” La primera menció de l’església de Santa Maria Magdalena és de l’any 1163, en una donació feta per Pere del Talladell a favor d’un tal Joan de Santa Maria Magdalena L’any 1168 hom sap que aquest Joan de Santa Maria havia de pagar un cens de 12 diners per habitar a l’església de Santa Maria Magdalena Aquest mateix any l’església apareix relacionada…