Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
Sant Jordi d’Atsat
Situació Els vestigis de l’antiga església de Sant Jordi són situats sobre una petita plataforma de 170 m que domina a plom la riba de l’Aude al seu pas per les estretes gorges dites de Sant Jordi, al sector sud del terme municipal d’Atsat Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 47′ 12″ N - Long 2° 13′ 20″ E Hom arriba a les gorges de Sant Jordi, partint d’Atsat, per la carretera D-118 en direcció sud després d’haver fet un recorregut d’un quilòmetre aproximadament Història L’única menció documental d’aquesta església es troba en una escriptura de l’any 908 en què es diu que aquesta església depenia…
Santa Maria del castell de Cornudella (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Ruïnes del sector de capçalera d’aquesta capella situada al bell mig del tossal del castell ECSA - J Bolòs Les restes d’aquesta església són al bell mig del tossal del castell, vers ponent de la carena Mapa 32-11 251 Situació 31TCG066853 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que el descrit en la monografia anterior JBP Història Les referències que tenim d’aquesta església són pràcticament nulles L’únic esment possible és una referència segons la qual el 1061 el monjo Guitart, en compliment de la darrera voluntat del seu oncle el prevere Baró, que havia mort juntament…
Vila i castell de Vivers
Art romànic
La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts Planicurtis , situat al territori de Vivers i de Laccendo o Laccerto aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de l’actual…
Vila fortificada de Tresserra
Art romànic
La primera referència de Tresserra és de l’any 959, en què Ailo, vídua i donada, d’acord amb els seus fills, va donar a la catedral d’Elna l’alou que posseïa al Rosselló amb l’església que hi havia a Tresserra, dedicada a sant Sadurní Al final del segle XII el domini del terme estava en mans del rei El 1172 Bernat de Tresserra jurà fidelitat al rei Alfons I de Catalunya-Aragó per tot el que en tenia Jaume III de Mallorca concedí l’any 1341 a Joan de So, vescomte d’Évol, els seus drets sobre Tresserra Tanmateix el rei Joan I apareix com a posseïdor dels drets jurisdiccionals de Tresserra al…
Camí medieval de Cardona (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Roderes del possible camí medieval que seguia la riera de Navel J Martí Antic camí d’origen medieval que anava a Cardona i resseguia la riera de Navel Encara en queden testimonis, especialment a la zona propera a la casa de Navel Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 94,9 —y 43,8 31 TCG 949438 Història A la riba dreta de la riera de Navel hi devia passar una de les estrades cardonines, que surten en els documents del segle X Aquesta via provenia, segurament, de l’alt Berguedà i arribava fins a…
Camí de Viver (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Una codina damunt la qual hi ha les roderes d’una antiga via, segurament medieval J Bolòs Roderes d’un antic camí, situades al costat de llevant de la carretera que va de Navars a Viver, poc més d’un quilòmetre abans d’arribar a l’església d’aquest poble, entre Can Fatget i la capella de Sant Narcís Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 02,8 —y 44,5 31 TDG, 028445 Per anar-hi cal seguir la carretera, que des de Navars porta a Viver i a Serrateix, fins al km 8,5, abans d’arribar a la capelleta de…
Probable hàbitat medieval de Cal Bassacs (Gironella)
Art romànic
Situació Al voltant de la capella hi ha un conjunt de vestigis, probablement medievals, que palesen una certa continuïtat d’habitatge en aquest indret que, per altra banda, gaudeix d’uns condicionants naturals molt idonis per a l’assentament humà Aquest hàbitat figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 07,1 — Y 52,6 31 TDG 071526 Poblat Dues vistes dels vestigis medievals consistents en dos nivells de forats que devien compondre la infraestructura d’una construcció de fusta F Junyent-A Mazcuñan A una trentena de metres de…
Sant Pere de Salselles (Borredà)
Art romànic
L’església de Sant Pere de Salselles fou donada l’any 948 al monestir de Santa Maria de Ripoll pels marmessors del testament d’Oliba, fill del bisbe Radulf d’Urgell En aquesta donació es confirma el caràcter parroquial de l’església de Sant Pere i, situada dins el pagus de Lluçà Pago Luzane , n’esmenta els límits les rieres de Lluçà i Merlès, el lloc de Comià, el camí de Vila d’Heures i els llocs de Puig de Flanídia i Castellar La documentació del segle X del monestir de Ripoll, i sobretot els preceptes i butlles, n’esmenten la vinculació el precepte del rei Lotari del 982 i la butlla del…
Sant Martí de Vilapedrers o vora Linya (Navès)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat de tramuntana L Prat Vilapedrers era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Navès, i comprenia totes les cases des de la Serra fins a migjorn del terme El segle XIX el servei religiós fou traspassat a la parròquia de Linya més propera Mapa 330M781 Situació 31TCG855472 Al punt quilomètric 42 de la carretera de Manresa a Solsona, a l’indret de Santa Susanna, hi ha un trencant a mà dreta que porta a la carretera de Solsona a Berga, passant per l’embassament de Sant Ponç Al punt quilomètric 5 d’aquesta carretera —abans d’arribar…
Símptomes de l’erupció dentària
L’erupció de les dents pot produir alguns símptomes, però no ocasiona tantes alteracions com sovint se’ls atribueix És possible que quan una dent trenqui la geniva, el nen senti alguna molèstia a la boca i que, en conseqüència, hi augmenti la formació de saliva Aleshores, l’infant pot estar més inquiet del que és normal, però se sol calmar només amb agafar-lo en braços Mai no s’ha demostrat la utilitat dels productes comercialitzats especialment per a calmar les suposades molèsties de la dentició, ni d’aplicació tòpica ni d’administració general Altrament, l’ús de productes anestèsics d’…