Resultats de la cerca
Es mostren 6059 resultats
La espera
Cinematografia
Pel·lícula del 1955-1956; ficció de 86 min., dirigida per Vicenç Lluch i Tamarit.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Osa Films Manuel Torres Larrodé, Madrid per a CIFESA València ARGUMENT I GUIÓ VLluch, José María Palacio, Mateo Cano FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tadeo Villalba MUNTATGE Antonio Ramírez MÚSICA Miguel Asins Arbó SO Plácido Colmenares INTERPRETACIÓ Mónica Pastrana María Teresa, Rafael Romero-Marchent Pedro, Rosario García Ortega Dolores, José María Lado Miguel, Rafael Arcos Juan, José Ramón Giner Eloy, Julio Riscal Ramón, Pedro Fenollar Luis ESTRENA Madrid, 23041956 Sinopsi Quatre joves d’un poble espanyol s’allisten a…
Barça
Cinematografia
Pel·lícula del 1971-74, documental, 106 min., dirigida per Jordi Feliu i Nicolau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Servimag Jordi Oliver i Busquets, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ J Feliu FOTOGRAFIA Joan Minguell blanc i negre i color, normal MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Joan Pineda, cançons Botifarra de pagès , per La Trinca La barcelonista , per Guillermina Motta INTERPRETACIÓ Veus en off Arseni Corsellas, Joaquim Díaz, Felip Peña, Miguel Ángel Valdivieso ESTRENA Barcelona, 27011975 PREMIS Ciutat de Barcelona 1975 millor film Sinopsi Repàs dels primers setanta-cinc anys d’història del Futbol Club Barcelona, des dels temps del seu fundador Joan Gamper fins al campionat…
Pere Masdéu i Rovira
Cinematografia
Fotògraf i realitzador.
Vida El 1929 fou un dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona i el 1947 es feu membre de l’AFC a Barcelona, de la qual fou sotspresident 1951-52 La seves fotografies artístiques s’exposaren amb assiduïtat i aconseguí un bon nombre de guardons També practicà el fotoperiodisme per a diferents publicacions Membre de la Secció de Cinema Amateur del CEC, a mitjan dècada del 1960 inicià una sèrie de vuit curtmetratges en 16 mm intitulada Homes dels Països Catalans , que dirigí amb la collaboració dels també fotògrafs i tècnics Martí Gasull i Avellan, Pere Pol i Mas i Pere…
Jordi Lladó i Ferrer
Cinematografia
Director.
Vida De ben jove s’interessà pel cinema, i filmà cintes amateurs , com el curt La madre 1964, que obtingué un primer premi en el Concurs Nacional del CEC Posteriorment, l’escriptor gironí Josep Maria Gironella li escriví l’argument i el guió literari de l’únic llarg que dirigí, Amor adolescente 1966, fet en 16 mm i després ampliat a 35 mm per a la seva distribució comercial 1968, que s’exhibí en diversos festivals i s’estrenà en sales d’art i assaig 1969 Aquell mateix any rodà, com a membre del Grup de Girona i amb els seus components, el curt És ben difícil de matar el petit monstre que tots…
Xavi Giménez
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Estudià al Centre Calassanç dels Escolapis de Sarrià que esdevingué l’ESCAC, on s’especialitzà en direcció de fotografia 1990, i hi donà classes durant el període 1991-99 El 1993 realitzà un curs de perfeccionament a la Universitat de Belles Arts de Budapest i debutà illuminant curts com Walter Peralta 1993, Jordi Mollà, nominat al Goya 1993 i premi a la millor fotografia als festivals de Jerusalem i Girona Doctor Curry 1997, David Alcalde, millor fotografia als festivals d’Alcalá de Henares i Girona, i Génesis 1998, Nacho Cerdá, nominat al Goya 1998 Però el reconeixement l’aconseguí…
Àlex Pella Valette

Àlex Pella Valette
Arx. A. Pella
Vela
Regatista.
Professional de creuer, ha navegat en diferents categories Participà en tres edicions de la Mini Transat, en què aconseguí la tercera 2003 i la segona posició 2005 A bord de l’ Estrella Damm , l'any 2010 assolí el rècord en la New York-Barcelona Transoceanic Sailing Record 12 dies, 6 hores, 3 minuts, fou tercer en la Volta a Espanya a Vela amb tripulació i participà en la segona edició de la Barcelona World Race 2011 L’any 2010 es proclamà campió del món de Class 40 El 2013 fou primer en la primera edició de la Route des Princes, amb el Prince de Bretagne , i segon en la Transat…
Federació Catalana de Rugby
Rugbi
Organisme rector del rugbi a Catalunya.
Fou fundada el 1922 de la mà de la Unió Esportiva Santboiana i especialment de Baldiri Aleu Torres El primer president fou David Cuyàs Pujol En un primer moment rebé el nom de Federació Catalana de Futbol Rugbi, ja que inicialment així s’anomenava aquest esport El mateix any de la fundació es creà la selecció catalana de rugbi Poc després l’interès decreixé i l’any 1925 només quedaven tres clubs federats la UE Santboiana, el FC Barcelona i el Sant Andreu Als anys trenta, però, la pràctica del rugbi es reactivà amb nous equips El 1934 participà en la fundació de la Federació Internacional de…
Joan Granollacs i Pons
Història
Mercader, cavaller i diputat.
Pertanyent a una família dedicada de generacions al comerç de teles, blat i cotó, els Granollacs estengueren les activitats a les finances i aconseguiren un gran ascendent en el govern de Vic, on d’ençà de mitjan segle XV controlaren els oficis municipals i locals de la Diputació diversos membres n’havien estat diputats, entre els quals el doctor en drets Pere Granollacs 1539 i el mercader Bernardí Granollacs 1551 Amb els seus germans, emprengué una participació permanent en els arrendaments dels drets de la bolla a la segona meitat del cinc-cents, gestió que aportà a la fortuna de la…
Marianna de Copons i d’Armengol
Història
Aristòcrata i espia.
Filla petita de Ramon de Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa d’Armengol i Aimerich, la informació sobre les seves activitats com a espia durant la guerra de Successió prové sobretot de les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 de Francesc de Castellví Un dels seus germans, Josep, era capità de dragons i una germana seva, Caterina, era la segona dona del seu cosí Josep Anton Mata i Copons, destacat defensor de Barcelona en el setge de l’11 de setembre Des de mitjan 1713, Marianna de Copons residia a la finca de les Quatre Torres del seu cunyat, a…
Zähringen
Llinatge alemany que forní la dinastia que regnà a Baden del 1112 al 1918.
El seu genearca és Bertold I , comte de Brisgòvia ja el 962, que morí, sembla, lluitant a Calàbria el 982 i que possiblement descendia de Godofred, duc dels alamans, que morí vers el 708 El succeí el seu fill Bertold II mort el 1005/06, que el 997 adquirí el landgraviat de Thürgau i fou avi de Bertold IV I , dit el Barbut , que fou, a més, comte a l’Ortenau, Albgau, Baar i Neckergau i el 1052 obtingué el reconeixement dels seus drets al ducat de Suàbia, el qual, malgrat tot, el 1052 passà als Rheinfelden però, en compensació, aconseguí el ducat de Caríntia i el marcgraviat de…