Resultats de la cerca

Estudià violí amb Mario Castellani, piano amb Angelo Gasparini i composició amb Lorenzo Parodi, al Liceo Musicale Amilcare Zanella de Gènova, a Itàlia Posteriorment estudià harmonia amb Achille Philip, contrapunt amb Triconi, composició amb Vincent d’Indy, orgue amb Pineau, i violí amb Claveau i Armand Parent, a la Schola Cantorum de París Ensenyà en diverses escoles de música, tant públiques com privades, i exercí la crítica musical en algunes publicacions, a més del diari "El Heraldo" de Barranquilla Entre les seves obres es poden destacar Concierto para piano y orquesta , Poema Indio…

Inicià la formació musical a Barcelona amb Ramon Vilanova Cap al 1859 marxà a París, on estudià composició i harmonia amb H Herz i F Halévy El seu nom apareix com a director en teatres de sarsuela a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX Sobresortí com a compositor d’aquest gènere, i també d’obres de saló, principalment per a piano De la seva producció cal destacar L’últim rei de Magnòlia 1868, amb text de S Pitarra, La Rambla de les flors , Los pescadors de Sant Pol , una de les seves obres de més èxit, amb text de Pitarra, així com l’obra còmica La lluna en un cove ,…

Estudià composició a la Universitat de Northwestern i, després de servir com a instructor a l’Escola de Música Naval Americana 1951-53, reprengué els estudis a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, on es doctorà el 1959 El 1960 entrà a la Universitat de Michigan com a professor assistent i el 1966 en fou nomenat professor titular En 1978-80 presidí la Societat d’Etnomusicologia S’especialitzà en l’etnomusicologia asiàtica, concretament en la música japonesa, tasca per la qual fou guardonat amb el premi Koizumu Fumio 1993 La seva monografia Japanese Music and Musical…

Després dels estudis a la seva ciutat natal, se n’anà a Viena 1815 per continuar-los amb A Salieri Aviat publicà algunes obres i, ja establert com a compositor i pianista a la capital austríaca, conegué L van Beethoven i F Schubert, amb els quals mantingué una estreta amistat al llarg dels anys Entre el 1825 i el 1839 fou director de l’Associació Musical d’Estíria, però mai no aconseguí ésser nomenat mestre de capella de la cort, com pretenia Hüttenbrenner compongué òperes, música vocal, tant sacra com profana, obertures, simfonies, música de cambra i cançons Un cop lliure del…

Debutà com a pianista a set anys, a la seva ciutat natal Posteriorment estudià a la Mannes School i després ho feu a la Juilliard School de Nova York El 1971 dirigí l’Orquestra Simfònica Nacional de Corea i cinc anys més tard, la New York Youth El 1978 fou contractat per Carlo Maria Giulini com a assistent de la Filharmònica de Los Angeles i entre el 1984 i el 1990 dirigí l’Orquestra Simfònica de Saarbrücken Alemanya El 1986 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York i del 1989 al 1995 dirigí l’Òpera de la Bastilla de París, d’on fou destituït pel nou director del teatre,…

Sembla que fou sacerdot, actiu a la catedral de Sevilla Publicà un tractat sobre el cant pla on s’intentava adaptar la pràctica musical als nous postulats del breviari i del missal reformats per Pius V Arte para componer canto llano, y para corregir y emendar la canturia que esta compuesta fuera de arte, quitando todas las opiniones y difficultades que hasta agora á avido, por falta de los que le compusieron Sevilla, 1582 En aquest llibre s’emeten judicis crítics sobre l’obra d’altres teòrics anteriors com Juan Bermudo, Gonzalo Martínez de Bizcargui o Luis de Villafranca i se’n…

Treballà al servei dels cardenals Pedro González de Mendoza, arquebisbe de Toledo, i del de Sevilla, Diego Hurtado de Mendoza Cap al 1520 residia a Toledo, encara que també és mencionat com a canonge a Burgos Participà en una llarga polèmica amb Gonzalo Martínez de Bizcargui, llavors mestre de capella de la catedral de Burgos, durant la qual mantingué uns posicionaments marcadament conservadors Publicà tres tractats Retractaciones de los errores y falsedades que escribió Gonzalo Martínez de Bizcargui en su Arte de canto llano Toledo 1514, Tractado de principios de música práctica…

Tant la definició com la classificació de les seves formes clíniques han estat objecte de llargues polèmiques Actualment hom centra l’interès en els trastorns primaris i fonamentals que provoquen l’aparició del deliri crònic confusions mentals infeccioses, alcoholisme, encefalitis i encefalopaties, paranoies i parafrènies, desordres afectius i passionals, etc Com a construcció intellectual i pensament que no corresponen a la realitat, les idees i els temes delirants poden ésser sistematitzats o polimorfs, i alhora poden gaudir d’una incoherència plena o d’una lògica tan subtilíssima que fan…

Realitzà diferents excavacions a Mallorca amb l’equip de Josep Colomines Traçà les planimetries de jaciments com el poblat de can Amer Sant Llorenç des Cardassar, la cova de na Fonda ses Salines, el talaiot de Son Creixell Sineu i els pous de Pollentia Alcúdia Des del 1931 fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat Palma i collaborà en diferents publicacions especialitzades, com la revista Empúries També cal destacar la seva tasca com a restaurador i numismàtic És autor de l’estudi El castillo de Bellver 1960, on s’analitza de forma exhaustiva la història d’aquest conjunt…

La seva mare, professora de cant, l’inicià en aquesta disciplina Més endavant prosseguí els seus estudis al conservatori de la seva ciutat natal, ampliant-los després a Milà amb Giulietta Simionato S’integrà a la companyia de l’Òpera de Tbilisi, on cantà un dels seus papers predilectes, el titular del Boris Godunov , de Musorgskij, que ha interpretat posteriorment amb èxit als principals teatres del món Debutà el 1984 a la Scala en el paper de Ramfis d' Aïda , i el 1989, al Metropolitan de Nova York com el Basilio d' El barber de Sevilla , de Rossini Sota la direcció de Karajan…