Resultats de la cerca

La pintura mural era un element més de la decoració monumental de l’arquitectura religiosa d’època romànica Cal preguntar-se, doncs, davant la certesa que no es va formar a partir del no-res, si abans del segle XI hi havia prèviament una tradició de decoració pictòrica sobre mur En totes aquelles zones en què l’antiguitat havia tingut un pes específic, les formulacions arquitectòniques i estilístiques del seu art van representar sens dubte un substrat que després seria fonamental per al desenvolupament artístic de moments posteriors D’aquesta manera, la tradició decorativa del món antic va…

En l’època medieval el treball de la fusta fou abundant ja que era un material essencial en la fabricació de béns mobles i en la construcció d’immobles La utilització generalitzada de la fusta va comportar uns treballs d’especialització que van quedar reflectits al Llibre dels oficis , d’Étienne Boileau Un bon nombre d’artesans es van dedicar a l’ofici de tallar la fusta, cosa que prova la diversitat de peces conegudes principalment per les illustracions, indicatives que els tallers amb més producció eren els dedicats a l’elaboració de mobiliari armaris, cadires, altars, arquetes Però també…

El 1906 l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó publicava a la revista Estilo un text intitulat «Arte decorativo», on criticava obertament el Modernisme sinuós i floral importat de l’estranger, que considerava simplement una moda més que no un estil El 1908, l’arquitecte austríac Adolf Loos publicava el seu text Ornament i delicte , on equiparava el progrés cultural amb la progressiva desaparició de l’ornamentació en tots els objectes quotidians Segons ell, l’ornament significava força de treball malversada i, per tant, temps i capital perduts La relació forma-funció començava a superar la…

La societat occidental de final del segle XIX Claude Monet 1840-1926 Porte d’Aval cap al 1886 Oli Museu de l’Abadia de Montserrat donació Xavier Busquets FF El darrer quart del segle XIX es pot considerar una època d’equilibri europeu Es tracta d’una situació de pau en la qual la societat burgesa capitalista triomfà plenament, abans de la ruptura brutal d’equilibri i de tranquillitat que representaria la guerra mundial del 1914-18 La gent s’entusiasma pels formidables progressos de la tècnica i de la indústria els nous mitjans de comunicació i de transports com ara el telèfon, el telègraf, l’…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del …

Situació i presentació El terme municipal d’Isòvol, d’una extensió de 10,80 km 2 , és situat a la dreta del Segre, al punt on desguassa el Riu Duran, lloc on es forma l’estret d’Isòvol o de Baltarga, flanquejat pel tossal d’Isòvol 1280 m, al N, i el de Baltarga 1166 m, al S Aquest estret separa la Plana de Cerdanya de la Batllia El municipi confronta amb Ger al NE, amb Bellver de Cerdanya per la riba dreta de la Vall Tova i pel mateix curs del Riu Duran quan aquest desemboca al Segre, a la part de ponent a migdia, en la seva major part, el Segre fa de termenal amb Bellver de Cerdanya, Prats i…

Sota la denominació d’un mateix premi hom pot atorgar distincions en diversos camps cas dels premi Nobel o bé especialitzar-se en un de concret, com ara el premi Pritzker d’arquitectura 1922 o la medalla Fields 1936 de matemàtiques En general, la institució i concessió de premis va a càrrec d’institucions governamentals, d’acadèmies, fundacions o empreses Les funcions explícites i implícites dels premis depenen de molts factors, però l’estimulació de les aportacions en un camp de la ciència, l’art, la tècnica, etc, d’una banda, i la difusió pública d’una obra o d’un creador, de…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…

Segons el mètode que segueix en el seu desenvolupament, és descriptiva si estudia morfològicament les distintes fases del desenvolupament, comparada si estudia l’embrió establint les similituds entre els diversos grups taxonòmics, i fisiològica si té per objecte l’estudi funcional dels processos morfogenètics, essent-ne aleshores l' experimental la base empírica Ja Aristòtil tractà de solucionar el problema de l’ontogènia suposant que la substància del fill procedia de la mare, mentre que la forma , o principi creador , era aportada pel pare Aquest fou l’origen de la tesi preformacionista ,…

Formació i trajectòria Format com a matemàtic, abandonà els estudis d’enginyeria i el 1942 inicià estudis al Conservatori de París, on els anys 1944-45 cursà harmonia amb Olivier Messiaen , el qual li feu conèixer l’avantguarda del segle XX Schoenberg, Stravinsky, Bártok i Webern, a més de la música medieval, africana i asiàtica, i on tingué com a mestre de contrapunt Andrée Baurabourg Esdevingué un adepte del serialisme , en el qual es formà amb René Leibowitz 1945-56 Parallelament a la seva trajectòria com un dels compositors més innovadors de la segona meitat del segle XX, tingué una…