Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
corredor d’orella
Història
Corredor que intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació (grans, blat, peix, cera, teixits, productes de Llevant), en la negociació de lletres de canvi i en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i de mercaderies.
Segons llur especialitat rebien també el nom de corredor de vi, de blat, de grans, de Llevant , i sobretot de corredor de canvis , designació que esdevingué equivalent a corredor d’orella també era anomenat corredor de llotja Percebien corretatge del 0,5 i de l’1 per cent Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders, principalment a València 1392, a Barcelona 1426 i, en menor nombre, a Palma, Mallorca Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i, com els corredors de coll, depenien dels consells municipals,…
Castell de Llastarri (Tremp)
Art romànic
L’actual despoblat de Llastarri tres focs el 1381 i el 1553 s’emplaça al bell cim de la carena 1 211 m d’altitud, de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J Coromines amb el nom collectiu de planta “ llasto ” D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir d’Alaó Ja des…
Camí de Toès a Entrevalls (Toès)
Art romànic
Situació Aspecte d’un tram d’aquest camí de bast d’origen medieval ECSA - J Bolòs Camí que uneix el poble de Toès i l’antic poblet d’Entrevalls, tot enfilant-se, fent ziga-zagues, pel vessant obac de la muntanya Mapa IGN-2249 Es pot agafar a la part alta del poble de Toès, havent passat la via del tren i més enllà de l’església de Sant Genís, al cap de l’anomenat carrer d’Entrevalls Camí Aquest camí, que permet de comunicar les poblacions de Toès i Entrevalls, és un típic camí de bast creat almenys en època medieval Cal pensar que tant la villa de Toès com el vilar d’Entrevalls ja són…
Sant Miquel (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat sud-est, bastida amb un tipus de parament d’extrema rusticitat ECSA - J Giralt L’ermita de Sant Miquel ocupa la part més alta de la serra que porta el mateix nom, prop de Vilanova de les Avellanes Mapa 32-13327 Situació 31TCG164385 Després del quilòmetre 7, 7 de la carretera Gerb-Vilanova, a mà dreta surt una pista que porta a Llorenç de Montgai per la Garriga A uns 400 m d’aquesta cruïlla arrenca, molt poc marcada actualment, l’antiga carrerada que passava pel coll de Sant Miquel i portava cap a Vilanova Cal seguir-la,…
Castell de Pedra (Àger)
Art romànic
Actualment no resta res d’aquest antic castell, segurament situat on ara hi ha el santuari marià de Pedra La primera referència sobre el castell de Pedra data de l’any 1042, en l’afranquiment que feren Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda als senyors de Pedra, Exabel i Garoca, de tots els seus dominis de la vall d’Àger, exceptuant el castell de Pedra Hom afirma que els béns afranquits foren aconseguits per compra o per aprisió Els Exabel, senyors de Pedra, són un llinatge illustre, segurament autòcton, que apareix com un dels més antics de la vall d’Àger El documentem al llarg de dues…
Castell d’Ulldemolins
Art romànic
El lloc d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha estat suficientment comprovat D’altra banda, hom ha localitzat al coll de Mònecs les restes d’un possible asceteri visigòtic, que mantingué la vida monacal sota el domini sarraí i amb la repoblació hauria estat l’origen dels ascetes de Bonrepòs i Escaladei A l’edat mitjana, uns anys abans que aparegui esmentada en la documentació la població d’Ulldemolins, ja figura en algunes escriptures el riu del mateix nom, com és el cas d’un document de l’any 1157 en el qual figura com a rivus de…
Castell de Santa Colomba de Ròcafòrt
Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades sobre un serrat, a la part alta del poble, a la riba dreta de l’Aigueta Hem de relacionar aquesta fortificació amb un lloc de poblament i potser també amb un lloc de pas Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 45′00″ N - Long 2° 14′05″ E Si seguim la carretera que va d’Atsat cap al coll de Jau i el Conflent, passarem pel poble de Santa Colomba Si ens enfilem pels carrers del Barri d’Amont, arribarem als peus dels murs del castell Castell D’acord amb les reduïdes restes que s’han…
Pont de Riutort (Puigbalador)
Situació Antic pont sobre el riu Tort, que conserva l’arcada central probablement d’època romànica ECSA - A Bonnery Aquest pont travessa el riu que ha donat el seu nom al poble de Riutort És situat uns 100 m més amunt de la confluència d’aquest riu amb el Galba Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′40″ N - Long 2° 6′40″ E Història Aquest pont formava part de la via Redensis o camí de França, l’antic camí que unia Carcassona i Llívia, el traçat de la qual es reconeix encara perfectament al Capcir des del coll de les Ares La via Redensis degué renovar-se entre el segle XI i el segle XIII,…
Limfogranuloma veneri
Patologia humana
El limfogranuloma veneri , o LGV , és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que es transmet per mitjà de les relacions sexuals i que evoluciona amb abundant tumefacció dels ganglis limfàtics de la zona inguinal En els darrers decennis, la incidència del trastorn ha minvat notablement per raons desconegudes, però encara se’n presenten molts casos, en especial a Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud —i molts menys al nostre medi—, sobretot en persones de vida sexual promíscua L’agent etiològic del LGV és la Chlamidia trachomatis , la mateixa espècie de bacteri causant del tracoma, quan s’estableix…
Càrdio-tocografia del fetus
La càrdio-tocografia és una prova consistent en l’enregistrament gràfic de l’activitat cardíaca del fetus La tècnica permet de conèixer la denominada reserva respiratòria fetal , és a dir, la capacitat de resposta del fetus davant de diversos estímuls, com ara els moviments fetals, les contraccions uterines, els esforços de la mare, els sons o les vibracions Això es determina observant els canvis de freqüència i variabilitat del ritme cardíac fetal, que experimenta certes variacions davant d’aquests estímuls La càrdio-tocografia pot realitzar-se mitjançant diversos procediments La manera més…