Resultats de la cerca

El concepte, d’encuny aristotèlic, definit com a govern de més d’un, però no pas de tothom, distingeix entre aristocràcia en què el govern és dirigit al bé general i aristocràcia impura o oligarquia en què el govern és dirigit al bé particular Com a forma històrica, l’aristocràcia fou, en sentit estricte, la forma de govern de la societat grega arcaica, que perdurà després en algunes ciutats El domini de l’estructura d’aquesta societat, fonamentada en una producció agrícola i una economia natural, era a mans de terratinents constituïts en castes hereditàries que pretenien descendir dels…

Fou creat per llei de les Corts Valencianes el 4 de juliol de 1984, i inicià les emissions el 1989 Dependent de la Generalitat Valenciana, en els seus inicis fou coneguda informalment per Televisió de València Membre de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics FORTA, en depenien dues empreses subordinades, Televisió Autonòmica Valenciana SA i Ràdio Autonòmica Valenciana SA, la primera de les quals gestionà els canals de televisió Canal 9  1989, Punt 2 1997 i el canal de notícies Notícies 9 1997, Nou 24 des del 2009, ambdós fusionats el mateix 2009 en un sol canal La segona…

El 1625 es casà amb la catòlica Enriqueta de França , germana de Lluís XIII Defensor dels drets de la monarquia, derivats del seu origen diví, Carles I estigué constantment en conflicte amb el parlament, format a la Cambra dels Comuns per representants de la burgesia comerciant interessada a controlar el poder polític Els motius religiosos la pugna del monarca per imposar l’anglicanisme a puritants i a presbiterians, les sospites de complicitat amb els catòlics foren un altre factor de tensions En no aconseguir els subsidis necessaris per a la consecució dels seus objectius formació d’un…

Ordenat sacerdot, posteriorment se secularitzà i feu estudis d’administració i direcció d’empreses En 1977-80 fou secretari general de l’organització de la petita i mitjana empresa de Catalunya PIMEC Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya des del 1976, en fou president del Consell Nacional del 1986 al 1990 Fou diputat al Congrés 1979-83 per la coalició Convergència i Unió i representant de la Generalitat al Senat el 1993, cambra de la qual fou vicepresident primer fins el 1995 Conseller de Treball 1980-84 i de Cultura 1984-85, el 1999 fou elegit president del Parlament de…

El castell de Queralt es trobava situat sobre el barranc de Sant Pere Les primeres referències d’aquest castell corresponen a l’any 1072, quan Arnau Mir de Tost manà redactar el seu testament i entre les seves disposicions donà a la seva filla Letgarda i al seu marit Guerau Ponç II de Cabrera el castell de Queralt Es desconeix com aquest castell passà a la família Meià, ja que l’any 1115 Guillem Guitard de Meià manà redactar el seu testament, en el qual deixava el castell de Queralt al seu fill Arnau Guillem i disposava que, després de la mort d’aquest, havia de quedar en mans de Santa Maria…

Vida Estudià piano amb W Runowski i P Sowinski El 1872 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on rebé lliçons de R Strobl, N Janotha i Schlözer Després d’una gira de concerts amb el violinista I Cielewicz, anà a Berlín a perfeccionar els estudis de composició amb Urban i Kiel Perfeccionà la tècnica de piano a Viena amb Leszetyski, i el 1885 obtingué una càtedra d’aquest instrument a Estrasburg Dos anys més tard inicià la carrera de pianista solista, que fou molt celebrada arreu del món Els interessos de Paderewski no es limitaren al terreny musical, també actuà com a filantrop i diplomàtic…

Vida Ingressà a l’orde caputxí i fou ordenat de sacerdot el 1908 Estudià a Sant Sebastià i posteriorment a Barcelona, on entrà en contacte amb F Pedrell, i també a la Schola Cantorum de París 1920-21 Compongué música escènica per a diverses obres de l’escriptor H Ghéon Les trois miracles de Ste Cécile , 1920 La vie profonde de St François d’Assise , 1926, i Le Noël de Greccio , 1935 També escriví obres de gran qualitat per a piano, com ara Preludios vascos 1912-23, Vora’l Ter 1936, Infantiles 1948 o Vals parabólico A partir del 1913 començà una sèrie de lieder per a cant i…

Vida Estudià piano al Conservatori de València, pedagogia musical i composició a l’Escola Normal de Música de París, musicologia i composició a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i direcció orquestral a Montecarlo Fou catedràtic de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València, director del Conservatori de Castelló, que porta el seu nom, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Ocupà càrrecs rellevants, com ara inspector general de conservatoris 1984-86 Fou director de la Setmana Internacional de Música de Cambra, del Curs de Perfeccionament Musical de Montserrat,…

Data 20 de setembre de 1440 El Consell de la ciutat de Tortosa, per utilitat de la cosa pública i per decorar i ennoblir la ciutat, decideix que la despesa de construir una o diverses fonts que s’alimentaran de l’aigua de la font propera del convent de Santa Clara, i la despesa del viatge que el mestre ha fet a Barcelona, siguin pagats dels béns de la universitat De la construcció de la font Ítem, al que fonch proposat que com los dits honorables procuradors, per utilitat de la cosa pública de aquesta ciutat, e axí matex per decorar e ennobblir aquella, hagen feta cercar e cavar dins los murs…

Nasqué l’any 1981, i el darrer volum aparegut és el de l’any 2001 Editada per la UB, té una periodicitat anual El director de la publicació ha estat, al llarg de tots els anys, Pere Molas i Ribalta El consell de redacció el formen el conjunt de professors del Departament, i el càrrec de secretari de la revista és rotatiu, i sempre l’ocupen dos membres del departament Es tracta d’una publicació especialitzada en història moderna L’àmbit geogràfic on se centren la majoria dels articles és Catalunya, si bé hi abunden articles sobre la Corona d’Aragó, i també sobre Castella i altres indrets…