Resultats de la cerca

La geografia És constituïda per un planell inclinat cap al NW i enèrgicament dessecat que constitueix l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al N, per un sector de la plana d’Urgell Forma part del vessant esquerre de la conca del Segre, des de les serres que formen la divisòria d’aigües amb el Francolí serra la Llena, la més alta alt del Curull, 1025 m alt, continuada cap a l’W pels contraforts septentrionals del Montsant Tanmateix, en dos indrets la comarca ultrapassa aquesta línia divisòria d’aigües a la vall de Bovera, drenada pel riu de la Cana, afluent de l’Ebre per l’…

Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…

Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…

Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…

Nucli antic de la vila, format entorn de les termes romanes que li han donat el nom TAVISA-J Todó La població de Caldes de Montbui és situada al bell mig de la depressió que forma el Vallès Els romans hi fundaren una estació balneària fa uns 2000 anys, a partir de la qual es va anar configurant un important nucli de població que al segle I dC estava fermament consolidat i ocupava gran part del que actualment constitueix el casc antic de la vila, a més d’algunes “ villae ” aixecades a la rodalia Can Vendrell, Can Pujades, Sant Miquel de Martres Situada al nord de la via Heraclea, que…

Situació Mur meridional del castell, un dels pocs testimonis que resten de la fortalesa alt-medieval ECSA - V Roca El castell i el vilatge de Salinoves, juntament amb l’església de Santa Maria del castell de Salinoves, són al cim d’un serrat, damunt del torrent de Maçaners, una de les valls laterals per la banda occidental de la conca del Rialb A l’extrem sud-est del serrat es troba l’església de Santa Maria i a l’extrem nord-oest, a la part més alta, les restes del castell Entremig s’endevina l’existència de nombrosos habitatges Mapa 33-12290 Situació 31TCG459575 S’hi pot anar des del Molí…

Vida Fou el cinquè fill, i el segon que sobrevisqué, de JS Bach i de Maria Barbara El 1717 es traslladà amb la seva família a Köthen La seva primera obra fou un minuet per a clavicèmbal, compost el 1721 El 1723 anà a Leipzig, on el seu pare havia obtingut el càrrec de cantor a l’església de Sant Tomàs Estudià lleis durant tres anys, primer a la Universitat de Leipzig 1731 i després a la de Frankfurt 1734 En aquesta ciutat impartí classes de clavicèmbal, fou director d’una acadèmia musical, es dedicà a la composició i dirigí concerts públics les festivitats assenyalades Durant aquests primers…

Definició Són anomenats cossos estranys qualssevol objectes o substàncies que s’introdueixen a l’interior de la tràquea o d’algun bronqui, en general a causa d’una aspiració accidental Aquests cossos estranys poden originar diversos trastorns, segons la natura i la grandària, des d’una infecció broncopulmonar fins a una insuficiència respiratòria greu Edat i causes L’aspiració de cossos estranys que s’insereixen a la tràquea o els bronquis es produeix especialment en els infants, sobretot si tenen edats compreses entre 1 any i 3 Així, el 75% dels afectats són menors de 4 anys, el…

Definició L’anomenada púrpura trombocitopènica idiopàtica o malaltia de Werlhoff constitueix una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per una destrucció anormal de les plaquetes sanguínies i l’aparició d’hemorràgies consegüent que aquest fet comporta El nom que rep aquesta alteració fa referència a les característiques principals que presenta Així, es refereix a una manifestació típica, la púrpura , és a dir, l’aparició de taques moradenques en la pell, degudes a l’extravessament de sang en el teixit subcutani El nom de trombocitopènica correspon a trombòcit o plaqueta i a penia…

Definició La malaltia de Ménière o hidropesia laberíntica constitueix un trastorn de l’orella interna provocat per una acumulació excessiva del líquid que hi ha al seu interior que es caracteritza per l’aparició de crisis intermitents de vertigen i s’acompanya de sordesa i zumzeigs Freqüència, edat i sexe La malaltia de Ménière és una de les causes més freqüents de vertigen intens Per bé que es pot presentar en qualsevol edat, afecta més sovint persones d’edats compreses entre 30 anys i 50 És més freqüent en les dones que en els homes D’altra banda, en la majoria dels casos, aproximadament un…